Tinc al·lèrgia estacional: com puc alleujar-ne els símptomes?

Quan una persona al·lèrgica entra en contacte amb un al·lergen, el sistema immunitari allibera histamina i altres substàncies químiques com a mecanisme de defensa. Aquest mecanisme desencadena un procés inflamatori i els símptomes típics de l’al·lèrgia.

A més de l'exposició als al·lèrgens, hi ha altres factors que poden augmentar la gravetat d’aquest tipus d’al·lèrgia:

• Contaminació ambiental: les partícules de pol·lució poden amplificar la resposta al·lèrgica en entrar en contacte amb les vies respiratòries.
• Canvis climàtics: les temporades més llargues de pol·linització i l’augment de les concentracions de diòxid de carboni (CO₂) poden incrementar la producció de pol·len.

D’altra banda, els canvis de temps també poden agreujar altres al·lèrgies ambientals, no considerades com a estacionals, com per exemple l’al·lèrgia als àcars, molt freqüent en zones de clima mediterrani. La humitat de l’ambient n’afavoreix el creixement perquè provoca un augment considerable de la pols domèstica.

L’al·lergen més comú és el pol·len, un polsim que conté les cèl·lules masculines reproductores de les plantes amb flors i que el vent o els insectes transporten fins a l’aparell reproductor femení d’altres flors, on es produeix la fecundació. Les persones que en són al·lèrgiques presenten símptomes en entrar-hi en contacte per la via respiratòria o els ulls.

Les espores dels fongs, unes partícules molt petites que contaminen l’aire, també poden produir al·lèrgia estacional per inhalació. Els fongs són organismes microscòpics que creixen en condicions de foscor, humitat i acumulació de pols. Es troben en espais tant interiors (habitacions fosques i poc ventilades, armaris tancats amb humitat, banys, llocs on s’emmagatzemen aliments, etc.) com exteriors (piscines cobertes, gimnasos, taques d’humitat, plantes, fustes, contenidors de brossa, etc.).

Els àcars de la pols també poden provocar al·lèrgia que, tot i que no es considera estacional, es pot agreujar amb els canvis de temps i l’augment de la humitat. Aquests microorganismes, de la família dels aràcnids, s’alimenten de les cèl·lules mortes que desprèn la pell de les persones i acostumen a viure en catifes, cortines, coixins, matalassos, edredons i mobles entapissats. Les reaccions al·lèrgiques les produeixen els residus que generen, com els excrements.

La presència dels al·lèrgens varia segons la climatologia de la temporada, en funció de factors com ara la temperatura, les pluges i el vent, i pot avançar-se o bé allargar-se en el temps. Generalment és més freqüent a la primavera, però pot aparèixer en qualsevol estació i, en alguns casos, es pot manifestar durant tot l’any.

Alguns exemples d’al·lèrgens presents al nostre entorn d’acord amb l’estació de l’any són:

• Primavera: pol·len d’arbres com el plàtan d’ombra, el bedoll, el pi o l’olivera.
• Estiu: pol·len de gramínies i males herbes (com la parietària).
• Tardor: espores de fongs i pol·len de plantes com l’ambrosia.
• Hivern: pol·len de cupressàcies (xiprer).

Els símptomes de les al·lèrgies estacionals poden variar en intensitat i poden ser:

• Respiratoris: inflamació de les mucoses del nas (rinitis), que provoca congestió i degoteig, esternuts repetitius i picor al nas, al paladar i a la gola.
• Oculars: inflamació de la membrana mucosa que cobreix l’ull (conjuntivitis), que es manifesta amb ulls plorosos, vermells i amb picor. La inflamació d’aquesta membrana, anomenada conjuntiva, fa més visibles els vasos sanguinis i, per això, es veuen més vermells. Aquest tipus de conjuntivitis, al contrari que la conjuntivitis produïda per infecció vírica o bacteriana, no és contagiosa.

Les persones afectades presenten sovint una combinació de símptomes respiratoris i oculars (rinoconjuntivitis).

• Cutanis: erupcions o picor a la pell, en alguns casos.
• Generals: fatiga i dificultat per dormir a causa de la congestió i les altres molèsties.

Aquests símptomes solen manifestar-se de manera recurrent cada any durant les mateixes estacions.

En alguns casos, les persones amb al·lèrgies estacionals poden desenvolupar també asma al·lèrgica, que provoca símptomes com opressió al pit, dificultat per respirar i tos persistent. Aquest fenomen es coneix com a “marxa al·lèrgica” i pot aparèixer en persones amb una predisposició genètica a les al·lèrgies.

Davant la sospita que patiu una al·lèrgia estacional, el vostre metge o metgessa revisarà la vostra història clínica per identificar patrons estacionals i símptomes recurrents. També pot considerar necessari dur a terme altres proves diagnòstiques per identificar l’al·lergen responsable:

• Proves cutànies (prick test): consisteixen a col·locar una mostra de l’al·lergen sobre la pell i punxar-la amb una agulla per comprovar si provoca reaccions. Aquesta mostra es presenta en forma de solució i conté les proteïnes de la font natural al·lergènica (per exemple, el pol·len). Els al·lèrgens que s’inoculen durant la prova se seleccionen en funció de la història clínica de la persona atesa i les seves condicions de vida.
• Anàlisi de sang: serveix per mesurar els nivells d’anticossos específics que es veuen alterats en cas d’al·lèrgia (immunoglobulina E o IgE), que són les defenses que produeix el cos quan entra en contacte amb l’al·lergen.

En alguns casos, pot ser necessari fer proves de provocació controlada, especialment si hi ha dubtes sobre l’al·lergen responsable. Es tracta d’exposar la persona a l’al·lergen i esperar l’aparició de la resposta immunitària per valorar-la. Aquest tipus de proves es duen a terme en entorns sanitaris controlats per garantir la seguretat de la persona atesa.

El tractament per a l’al·lèrgia inclou dues mesures principals:

• Petits canvis en l’estil de vida per limitar l’exposició a l’al·lergen i prevenir els símptomes propis de la reacció al·lèrgica.
• Medicaments per alleujar els símptomes que desencadena la reacció al·lèrgica.

La prevenció és una eina clau per reduir l’impacte de les al·lèrgies estacionals. Les mesures recomanades per prevenir-ne els símptomes varien en funció de l’al·lergen responsable i s’adrecen a limitar-ne l’exposició.

En línies generals, convé que:

• Consulteu els nivells actuals i les prediccions de pol·len i d’espores dels fongs a través de serveis web o aplicacions mòbils, com ara el portal de la Xarxa Aerobiològica de Catalunya (XAC), que permeten planificar les activitats segons les condicions ambientals.
• Procureu identificar les plantes que us produeixen al·lèrgia per evitar les zones on es localitzen. Al web de la XAC també hi trobareu una galeria amb imatges de les principals plantes al·lergògenes que hi ha a Catalunya.
• Dutxeu-vos i canvieu-vos de roba quan torneu a casa, després de passar temps a l’exterior, per assegurar-vos que no porteu adherida alguna partícula de l’al·lergen.
• Esteneu la roba dins de casa per evitar que s’hi acumuli pol·len o espores.
• Si a casa disposeu d’un espai exterior, com una terrassa o un jardí, eviteu escombrar, podar les plantes, tallar la gespa i qualsevol altra activitat semblant.

A banda d’això, si teniu al·lèrgia al pol·len també s’aconsella que:

• Eviteu l’exposició a l’aire lliure durant les hores de màxima concentració de pol·len (de les 5.00 a les 10.00 hores i de les 19.00 a les 22.00 hores), especialment els dies assolellats, secs i amb vent, que és quan n’hi ha més.
• Utilitzeu purificadors d’aire amb filtres HEPA i manteniu les finestres tancades durant la nit.
• Poseu-vos ulleres de sol.

En cas que tingueu al·lèrgia a les espores dels fongs o als àcars de la pols, és recomanable que preneu, a més, aquestes mesures:

• Ventileu:
  • la casa cada dia, també a l’hivern;
  • els banys i la cuina, i eviteu que la humitat que hi ha passi a la resta de la casa.
• Vigileu que no es formin fongs darrere dels mobles, a dins dels armaris, als lavabos, a la cuina, etc.
• Eviteu:
  • llocs o objectes infestats amb fongs, com soterranis, cellers, zones amb fullaraca, pallers, etc.;
  • les plantes d’interior, ja que la terra humida acumula fongs;
  • objectes i superfícies que acumulin pols, com les catifes, les moquetes o els peluixos.
• Renteu sovint els sofàs, les butaques, les cortines, els coixins, els peluixos, etc.
• Per netejar el terra, feu servir l’aspiradora.
• Protegiu els matalassos i els coixins amb fundes protectores.

El tractament farmacològic és essencial per alleujar els símptomes de les al·lèrgies estacionals i millorar la qualitat de vida. Els medicaments disponibles actualment són els següents:

Antihistamínics

Són els medicaments més utilitzats perquè es toleren molt bé. Actuen bloquejant l’acció de la histamina, una substància inflamatòria que el cos produeix de manera natural, i redueixen la picor, els esternuts i el degoteig nasal.

N’hi ha de diverses formes farmacèutiques (comprimits, càpsules, solucions, col·liris, esprais nasals, pomades, etc.), amb diferents vies d’administració (oral, oftàlmica, nasal, tòpica, injectable, etc.) que depenen dels símptomes que presenta la persona afectada.

Els antihistamínics clàssics, coneguts com a “antihistamínics de primera generació” (per exemple, clorfeniramina, difenhidramina o hidroxizina), produeixen més efectes adversos, ja que penetren fàcilment al sistema nerviós. Les reaccions més freqüents inclouen sedació, confusió, agitació i sequedat de boca, entre altres.

Actualment, sovint es recomanen els “antihistamínics de segona generació” (cetirizina, ebastina, loratadina, etc.), ja que presenten menys efectes adversos (per exemple, són menys sedants) i menys interaccions amb altres medicaments i, a més, es poden prendre un cop al dia.

Les persones amb insuficiència hepàtica o renal han de tenir especial precaució amb aquests medicaments perquè la majoria es metabolitzen al fetge i el ronyó.

Corticoides

Són medicaments amb efecte antiinflamatori i immunosupressor (redueixen la resposta del sistema immunitari davant l’al·lergen). Estan disponibles en forma d’esprais nasals, col·liris, píndoles, solucions o cremes, entre altres presentacions, i es poden administrar per via nasal, oral, tòpica, inhalatòria, injectable, etc., en funció dels símptomes de la persona afectada.

Els corticoides intrasanals són especialment efectius per tractar la congestió associada a la rinitis moderada o greu. Els efectes secundaris poden incloure un gust desagradable, irritació i hemorràgies nasals. Cal tenir en compte que també hi ha esprais nasals descongestionants que no contenen corticoides i que són de venda lliure a les farmàcies. Aquests medicaments només s’han d’utilitzar durant un màxim de 3-5 dies per prevenir l’aparició d’efectes secundaris, que inclouen l’anomenada “congestió de rebot”, ansietat, palpitacions, sudoració excessiva o insomni.

Els corticoides també poden produir altres reaccions adverses segons la seva forma farmacèutica i via d’administració. Alguns exemples són cataractes, glaucoma i infeccions als ulls, en el cas dels col·liris; hipertensió arterial, osteoporosi, debilitat muscular i úlceres d’estómac, si es prenen per via oral; irritació a la boca i a la gola, i candidiasi oral (infecció de la boca causada per fongs), quan s’inhalen, i irritació i canvis de color a la pell, en el cas de les cremes que s’apliquen per via tòpica.

Per tractar les al·lèrgies que es manifesten amb rinitis, conjuntivitis o asma al·lèrgica de forma severa i que no es poden controlar bé amb medicaments, el metge o metgessa us pot recomanar iniciar un tractament amb immunoteràpia.

Consisteix a administrar un extracte derivat de l’al·lergen en dosis progressives fins a arribar a una dosi de manteniment, amb l’objectiu que el sistema immunitari sigui menys sensible i menys reactiu a la presència d’aquesta substància.

Aquests extractes es preparen de forma individualitzada i es poden administrar per:

• Via subcutània. És la via més freqüent. El tractament és llarg: requereix administrar les dosis cada 4-8 setmanes durant un període d’entre 3 i 5 anys.
• Via sublingual (sota de la llengua), en forma de líquids o comprimits de ràpida dissolució.