Contacte
El senet (Cassia angustifolia), la fràngula (Rhamnus frangula) i l'escorça sagrada (Rhamnus purshiana) per regular el trànsit intestinal, la guaranà i la carxofa per contribuir a la pèrdua de pes, el ginseng per reduir la fatiga, la valeriana per relaxar-se o facilitar el son... L’ús de les plantes amb finalitat terapèutica s’ha anat transmetent de generació en generació i ha augmentat considerablement en els darrers anys. Actualment s’estima que 7 de cada 10 persones en prenen, és probable que n’hàgiu pres alguna vegada o, si més no, conegueu algú que ho faci, però són realment efectives i més segures que els medicaments? Tot i que tradicionalment s’han fet servir encara es desconeix l’eficàcia real de gran part de les plantes medicinals i és un error freqüent creure que, per ser naturals, no poden ocasionar danys a l’organisme. Malgrat això, si se’n fa un ús responsable, es poden prendre de forma segura per al tractament i l’alleugeriment d’algun malestar.
En aquest article trobareu informació sobre els beneficis i els riscos de les plantes medicinals i algunes recomanacions per prendre-les amb seguretat, però no conté informació exhaustiva sobre les plantes medicinals.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
La informació ha estat elaborada amb la participació del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya.
L’eficàcia real de la majoria de les plantes medicinals es desconeix ja que en poques ocasions s’han avaluat en assajos clínics de qualitat que proporcionen proves sòlides de la seva eficàcia.
Tot i el seu ús tradicional, l’eficàcia d’algunes plantes medicinals és encara dubtosa. Els nabius vermells, per exemple, han demostrat de forma clara la seva eficàcia en el tractament de les infeccions urinàries recurrents en dones.
No obstant això, l’eficàcia d’altres preparats, tot i que s’usen amb freqüència i són sovint intensament promocionats, és controvertida i aquesta informació no sempre ha estat demostrada científicament. Encara és controvertit, per exemple, que l’herba de Sant Joan o pericó funcioni en la depressió lleu, que l’equinàcia ajudi a alleujar els símptomes del refredat, que el Ginkgo biloba millori la memòria o que l’all redueixi el colesterol.
Tot medicament, o planta medicinal, que té un efecte pot provocar efectes adversos no desitjats. Que les plantes medicinals siguin naturals no vol dir que siguin innòcues de per si.
Aquests tipus de productes es poden associar amb reaccions al·lèrgiques, boca seca, convulsions, nàusees i vòmits, entre d’altres, però també s’han notificat efectes adversos més greus, com reaccions d’hepatotoxicitat (dany hepàtic).
Si en preneu i experimenteu un nou símptoma, cal que el considereu com un potencial efecte secundari. Interrompeu-ne el tractament i n’informeu el professional sanitari de referència.
Algunes plantes medicinals poden augmentar o disminuir l’eficàcia d’altres medicaments i poden generar complicacions en les operacions quirúrgiques.
Els usuaris freqüentment no són conscients del fet que tots el preparats que han estat elaborats a base de plantes medicinals són medicaments i que, per tant, a més de tenir efectes secundaris poden també modificar l’efecte d’alguns medicaments convencionals. L’herba de Sant Joan, per exemple, pot disminuir l’eficàcia dels anticonceptius o augmentar els efectes d’alguns medicaments antidepressius, mentre que el Ginkgo biloba s’hauria d’emprar amb precaució si s’està en tractament anticoagulant ja que en pot augmentar l’efecte.
Aquestes interaccions poden ser especialment rellevants si us heu d’operar, ja que alguns d’aquests productes naturals poden provocar complicacions importants (com sagnat) durant i després de la cirurgia.
La fabricació de preparats a partir de plantes medicinals, però no dels productes que es venen a granel, està sotmesa a una regulació per garantir la seva qualitat. Es recomana adquirir-los en establiments que, com les farmàcies, ofereixin garanties.
L’estandardització dels preparats pel que fa a la composició i quantitat de la matèria primera no és sempre fàcil, especialment en el cas de barreges de plantes. En alguna ocasió s’ha informat de contaminació amb altres espècies, que en el millor dels casos no produiran efecte però que podrien tenir efectes secundaris.
Caldria consultar el metge o metgessa abans d’iniciar el tractament amb plantes medicinals i que informeu que n’esteu prenent als professionals sanitaris que us atenguin, especialment si teniu programada una operació.
Generalment aquests tipus de productes no són percebuts com a medicaments i per això no es comunica al metge o metgessa que se n’estan prenent.
Si us esteu tractant amb algun d’aquests “remeis naturals” o valoreu fer-ho properament, és convenient que feu aquestes tres preguntes al professional sanitari de referència:
- La planta medicinal ha demostrat la seva eficàcia?
- Pot afectar la medicació que estic prenent?
- Quins són els possibles efectes adversos?
D’altra banda, si esteu prenent alguna planta medicinal i teniu programada una operació, informeu-ne el metge o metgessa i el cirurgià o cirurgiana.
S’ha de tenir precaució en infants, embarassades i persones d’edat avançada.
Com a mesura de precaució general, es recomana reduir-ne sempre que sigui possible la utilització en les persones més vulnerables, com els infants i les dones embarassades (o que planegen un embaràs), en període d’alletament o aquelles persones amb una malaltia de base greu. En cas que es facin servir es recomana informar-ne al metge o metgessa.
Rams N. L’ús de les plantes medicinals. BIT 2003; 15:8
Bosch M, Bonafont X. Efecte de l’ús de plantes medicinals en el període perioperatori. BIT 2009; 21:4
Adaptat de Onder et al. Herbal Medications. JAMA 2016;315(10):1068
