És possible que una pastilla de sucre sigui capaç de reduir el dolor o millorar els símptomes de malalties com el Parkinson, la depressió o l’asma? Sí que ho és, i una de les raons que poden explicar-ho és el fet que la persona que se la pren creu que és un medicament real i que, per tant, funcionarà. De la pastilla de sucre se’n diu placebo i dels beneficis terapèutics que produeix, efecte placebo.
Tot i que el placebo s’ha fet servir àmpliament al llarg de la història, actualment el seu ús està restringit als assaigs clínics en medicaments.
Aquest article revisa què és el placebo, per què produeix efecte i quins problemes ètics planteja el seu ús.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Un placebo és una substància o intervenció que sembla un tractament però que realment no ho és.
En l’àmbit dels medicaments, el placebo és una substància inerta i biològicament inactiva, amb capacitat de produir efectes pel fet d’haver-se-la pres.
El placebo pot produir efectes físics i psicològics que poden ser beneficiosos per millorar els símptomes de la malaltia (efecte placebo) o poden provocar efectes adversos (efecte nocebo).
Tot i que inicialment es pensava que l’efecte placebo només s’associava a un efecte psicològic, actualment es coneix que pot tenir un component físic real.
No és del tot clar, però hi ha diverses teories relacionades amb aspectes psicològics, neurobiològics i genètics.
Sembla que els aspectes psicològics que més influeixen a l’hora d’esperar un efecte concret de la presa d’un medicament, ja sigui beneficiós (placebo) o perjudicial (nocebo) són les expectatives del pacient i el condicionament (experiències prèvies).
Des del punt de vista de la neurobiologia, estudis recents apunten que l’efecte placebo podria activar algunes vies bioquímiques, igual que els medicaments.
Els estudis demostrarien que la resposta al placebo està determinada genèticament, ja que varia en funció de la persona.
L’efecte placebo pot ser diferent segons la malaltia i el pacient:
- Tipus d’intervenció: sembla que les diferències en el color i la forma d’un comprimit, ser de marca o genèric, la via d’administració o, fins i tot, el cost, poden afectar l’eficàcia d’un medicament.
- Expectatives: han demostrat influir en els resultats. Quan més alta sigui l’expectativa del tractament, més potent seran els efectes placebo o nocebo.
- Condicionament: experiències prèvies al tractament que generen un aprenentatge i que poden contribuir en l’efecte del tractament.
No, actualment l’ús de placebo està restringit als assaigs clínics per conèixer l’eficàcia d’un medicament en investigació.
La seva prescripció a pacients en la pràctica clínica comportaria un dilema ètic, ja que l’eficàcia s’associa al desconeixement del pacient al qual s’administra i, per tant, violaria el seu dret a ser informat.
El repte en l’actualitat és comprendre en profunditat com es produeix l’efecte placebo i aplicar aquest coneixement per fomentar el procés de curació natural amb les garanties ètiques necessàries.
La informació ha estat elaborada amb la participació del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya.