Benzodiazepines: què cal saber-ne per evitar riscos?

Les benzodiazepines actuen sobre el sistema nerviós central mitjançant la reducció de l’activitat neuronal. S’absorbeixen ràpidament per via oral i augmenten l’efecte d’una substància química natural del cervell, anomenada GABA (àcid gamma-aminobutíric), que envia senyals que frenen l’activitat d’una altra neurona, de manera que funciona com una mena de tranquil·litzant.

D’entre aquests tipus de fàrmacs, els més coneguts són el diazepam i el lorazepam, però n’hi ha d’altres com l’alprazolam, el flurazepam, el lormetazepam i el triazolam.

Les benzodiazepines serveixen principalment per millorar, a curt termini, els símptomes greus de dos trastorns freqüents que poden associar-se a altres problemes de salut mental:

• Ansietat. És una reacció natural d’alarma davant situacions que es perceben com a una amenaça. Es considera un trastorn quan s’experimenta en excés davant situacions que no n’haurien de produir i es perd la capacitat de control. Pot produir:
  • Símptomes cognitius: preocupació, por, inquietud, dificultats de concentració, pensaments negatius, tendència a donar voltes a les coses, etc.
  • Símptomes físics: mareig, sudoració, tremolor, palpitacions, tensió muscular, mal de cap, mareig, sensació d’ofec, sensació de tenir la boca seca, molèsties gastrointestinals, etc.
  • Símptomes conductuals: plorar, quedar-se paralitzat, menjar o beure en excés, aïllar-se, evitar les situacions que produeixen estats d’ansietat, entre d’altres.
• Insomni. És la dificultat per dormir i gaudir d’un son reparador. Les persones afectades poden tenir problemes per agafar el son, desvetllar-se durant la nit i sentir-se cansades, irritables i/o confuses durant el dia. Cal tenir en compte que aquest trastorn pot ser conseqüència d’altres malalties, problemes o condicions de salut, com ara dolor crònic, depressió, alcoholisme o canvis hormonals, entre d’altres.

En aquest sentit, cal tenir en compte que no totes les persones presenten els mateixos símptomes ni els experimenten amb la mateixa intensitat.

A banda d’això, les benzodiazepines també s’utilitzen com a relaxants musculars, per tractar crisis epilèptiques i en els processos de desintoxicació per addicció a l’alcohol o altres drogues.

Els efectes adversos més freqüents inclouen fatiga, somnolència i debilitat muscular.  A més, si es prenen durant més de tres mesos poden causar pèrdua de memòria i una disminució de l'atenció i de la concentració. Alguns d’aquests trastorns poden provocar accidents.

Les benzodiazepines també poden produir descoordinació de moviments i augmentar, així, el risc de caigudes i de fractures derivades de caigudes en persones majors de 65 anys, fet que comporta, en alguns casos, l’hospitalització. 

Les persones grans tenen més risc de patir efectes adversos perquè l’edat s’associa amb:

• Una disminució de l’activitat metabòlica, que pot fer que alguns medicaments, com les benzodiazepines, s’acumulin a l’organisme i facin, per tant, més efecte.
• Una sensibilitat més alta als efectes de les benzodiazepines.

D’altra banda, el risc de patir efectes adversos augmenta si aquests fàrmacs es barregen amb alcohol o altres drogues, o bé s’administren conjuntament amb medicaments opioides (derivats de la morfina que s’utilitzen per controlar el dolor) o altres benzodiazepines.

En general, es recomana no consumir begudes alcohòliques si s’estan prenent medicaments. Barrejar alcohol amb medicaments comporta el risc de patir efectes adversos que poden arribar a ser molt greus.

En el cas de les benzodiazepines, aquests efectes adversos inclouen caigudes, fractures, pèrdua de la consciència, sobredosi, dificultat per respirar i amnèsia posterior. A més, el consum simultani de benzodiazepines amb alcohol o altres drogues pot comportar greus alteracions del comportament per desinhibició dels impulsos agressius.

Les sobredosis, associades al consum d’alcohol, medicaments opioides (derivats de la morfina) o altres depressors del sistema nerviós central poden arribar a produir la mort per aturada cardiorespiratòria.

Les benzodiazepines són efectives per als casos greus d’ansietat i insomni, però si se’n fa un ús inadequat creen addicció, especialment si es prenen de manera perllongada i amb dosis elevades. En general, estan indicades per a tractaments de curta durada (quatre setmanes com a màxim) que els professionals sanitaris han de revisar periòdicament per tal de valorar si els beneficis que comporten superen els riscos que se’n deriven.

La dependència o necessitat de prendre el medicament per poder estar bé es produeix perquè, amb el temps, l’organisme s’acostuma als seus efectes o, dit d’una altra manera, desenvolupa tolerància. Aquesta tolerància pot provocar:

• La pèrdua d’efectivitat del medicament, de manera que sigui necessari augmentar-ne la dosi per aconseguir els mateixos efectes que a l’inici del tractament.
• L’abús del medicament, que es manifesta amb conductes de cerca persistent per prendre’n més o durant més temps del que s’ha receptat. En aquest sentit, cal tenir en compte que prendre més dosis de les prescrites comporta el risc de patir més efectes adversos. 
• Un malestar significatiu en interrompre el tractament que indueix a mantenir-ne el consum.

Les persones amb antecedents de conductes addictives presenten més risc de dependència que la resta.

La interrupció brusca del tractament amb benzodiazepines pot comportar:

• Recurrència o recaiguda. Reapareixen els símptomes inicials de la malaltia que van motivar la prescripció del medicament. Són persistents i acostuma a ser necessari tornar a prendre el medicament.
• Síndrome de retirada o de rebot. Es presenten els símptomes inicials, però a diferència de la recaiguda, apareixen entre el primer i el tercer dia després d’haver deixat de prendre el medicament, amb més intensitat que els inicials i de forma transitòria.
• Síndrome d’abstinència. Es pateixen un conjunt de símptomes contraris als efectes terapèutics de les benzodiazepines, com ara insomni, ansietat, tremolor, pèrdua de pes i de gana, suor, molèsties a les oïdes o confusió. La intensitat dependrà de la dosi i la durada del tractament.

Quan el metge o metgessa us ho indiqui, heu de deixar de prendre-les de forma progressiva amb una reducció gradual de la dosi i, si és necessari, us pot recomanar suport psicològic.

La vostra infermera o infermer us pot acompanyar en el procés de retirada i us pot informar sobre els beneficis i riscos del tractament amb aquests medicaments.

En general, s’aconsella disminuir la dosi total diària un 10-25% a intervals d’unes 2-3 setmanes fins a suspendre el tractament.

Podeu millorar l’ansietat i l’insomni amb petits canvis en l’estil de vida:

• Manteniu-vos actius. La pràctica d’activitat física regular redueix l’ansietat, proporciona benestar i facilita el son: camineu quan pugueu, feu servir les escales en lloc de l’ascensor, practiqueu ioga o taitxí, etc.
• Gaudiu del temps de lleure i apreneu coses noves. Fer activitats que produeixen plaer, transmeten calma o fan riure contribueix a desconnectar la sensació de perill que s’activa en situacions d’estrès i ansietat. Prioritzeu les activitats en contacte amb la natura perquè comporten molts beneficis per al benestar emocional i la salut mental.
• Cuideu les relacions amb altres persones. Mantenir la connexió amb les persones de l’entorn més proper, com familiars i amistats, ajuda a gaudir més dels bons moments i a suportar millor els dolents.
• Planifiqueu-vos. Les rutines aporten seguretat i control i redueixen la sensació d’ansietat.
• Seguiu una alimentació saludable. Eviteu el consum de sucre, menjars preparats i substàncies excitants com la cafeïna, l’alcohol, el tabac i altres drogues, que empitjoren l’estrès i l’ansietat.
• Apreneu com funciona el cicle del son i els canvis naturals relacionats amb l’edat o les característiques individuals.
• Manteniu uns bons hàbits d’higiene del son, amb mesures com ara mantenir l’habitació amb una temperatura agradable, reduir els estímuls (soroll, pantalles, llum), fer servir el llit només per dormir, i sopar, com a mínim, dues hores abans d’anar a dormir. També convé evitar consumir begudes estimulants a partir del migdia i les migdiades perllongades (de més de mitja hora).
• Si no podeu dormir, aixequeu-vos, aneu a una altra habitació i feu alguna activitat que us relaxi sense fer ús de pantalles, com ara llegir un llibre. Torneu al llit quan noteu que teniu son.

El vostre professional sanitari també us pot fer una prescripció social, és a dir, recomanar-vos activitats i recursos disponibles a la vostra comunitat (grups de suport, tallers de mindfulness i relaxació, esport i lleure actiu...) que us poden fer sentir millor. Pregunteu-li com us hi podeu apuntar.

La teràpia psicològica també és molt efectiva, especialment la teràpia cognitivoconductual, que inclou tres tipus d’intervencions:

• Tècniques cognitives. Ajuden a identificar i neutralitzar els pensaments negatius que produeixen l’ansietat. Un exemple seria el mindfulness.
• Tècniques de relaxació. Contribueixen a disminuir la tensió muscular i l’estrès, i a millorar la respiració.
• Tècniques centrades en la conducta. Permeten adquirir habilitats personals i socials per fer front a les situacions que provoquen l’ansietat.

El tractament acostuma a durar uns mesos, en funció del tipus de trastorn i la gravetat.

Si els símptomes de l’ansietat i l’insomni són incapacitants i interfereixen greument en la vida diària, el metge o metgessa pot completar el tractament amb medicaments, entre els quals hi ha les benzodiazepines.

• Les benzodiazepines no s’han de prendre de forma rutinària per al tractament de l’ansietat i l’insomni, només en casos concrets i sempre sota prescripció i supervisió mèdica.
• Aquest tipus de medicaments són útils per millorar els símptomes greus a curt termini, però no tenen propietats curatives, per això sempre cal combinar-los amb altres mesures com la introducció de canvis en l’estil de vida i la teràpia psicològica.
• Les benzodiazepines són segures i efectives si es prenen amb la dosi més baixa possible i el seu ús no es perllonga més enllà de quatre setmanes.
• Els riscos de les benzodiazepines inclouen l’aparició d’efectes adversos i el desenvolupament de tolerància i dependència, especialment si el tractament és de llarga durada.
• Si el metge o metgessa us prescriu benzodiazepines, respecteu rigorosament les pautes indicades. En cap cas n’heu d’augmentar la dosi o interrompre’n el tractament per iniciativa pròpia ni tampoc barrejar-les amb alcohol o altres drogues.
• Si sospiteu que patiu algun efecte advers, consulteu amb el metge o metgessa que us les ha prescrit.
• El tractament s’ha de suspendre amb una reducció progressiva de la dosi prescrita inicialment, per evitar la recaiguda o l’aparició de la síndrome de retirada o d’abstinència. Quan el metge o metgessa ho consideri adient, us donarà les instruccions necessàries per fer-ho de forma segura. També comptareu amb el suport dels vostres professionals sanitaris de referència com infermers/eres i farmacèutics/èutiques.
• Una vegada finalitzeu el tractament, cal que dipositeu les benzodiazepines sobrants als contenidors de les farmàcies adherides al sistema de recollida establert, que es poden identificar pel distintiu d’una creu encerclada amb una fletxa. No les guardeu ni les llenceu al cubell de les escombraries.
• Eviteu pressionar el metge o metgessa perquè us recepti benzodiazepines si no ho considera necessari. Hi ha mesures per tractar l’angoixa i les dificultats per dormir que requereixen més esforç que prendre medicaments, però que són més segures i efectives a llarg termini.