Contacte
Sentir veus quan hi ha silenci, veure objectes i persones que no hi són, pensar que s’és víctima d’una conspiració, creure’s una altra persona o comportar-se de manera inadequada. Aquests són alguns dels símptomes de certs trastorns psiquiàtrics caracteritzats per una distorsió de la percepció de la realitat i per una alteració significativa del funcionament mental, que afecta el pensament, les emocions i la conducta. Un dels més coneguts és l’esquizofrènia, una malaltia greu i complexa que sovint genera discapacitat. Tanmateix, aquestes manifestacions també es poden presentar quan es pateixen altres problemes de salut com són el trastorn bipolar, les demències o la depressió greu.
En alguns casos, per controlar aquests símptomes, el metge o metgessa pot prescriure medicaments. Els més utilitzats són els antipsicòtics, que actuen sobre el sistema nerviós i acostumen a ser efectius. No obstant això, convé prendre’ls a la mínima dosi eficaç i evitar allargar-ne el tractament sempre que sigui possible, ja que els riscos que comporten augmenten amb el temps i en les persones grans. Per això, requereixen un seguiment periòdic que permeti avaluar-ne l’efectivitat i la seguretat i, si cal, reduir-ne la dosi o retirar-los de manera progressiva.
Aquest article explica quines precaucions cal tenir en compte a l’hora de seguir un tractament amb antipsicòtics, alerta sobre els riscos que comporta fer-ne un mal ús i ofereix alternatives terapèutiques per fer front als símptomes psicòtics.
La informació que s’ofereix en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i, en cap cas, pretén substituir-les. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Materials de la campanya
-
Antipsicòtics: la importància de la revisió
(Obre en una nova finestra)
Fullet per a la ciutadania
-
Antipsicòtics en pacients fràgils: quan sí i quan no
(Obre en una nova finestra)
Fullet per als professionals
Els medicaments antipsicòtics redueixen l’activitat dels neurotransmissors que es relacionen amb l’aparició de símptomes psicòtics, com la dopamina i la serotonina. Els neurotransmissors són substàncies químiques que el cos produeix de manera natural i que serveixen per transmetre informació d’una neurona a una altra.
D’entre aquests tipus de fàrmacs, els més coneguts són la risperidona, l’haloperidol, l’olanzapina i la quetiapina.
Els antipsicòtics s’utilitzen, principalment, com a mesura terapèutica per a certs problemes de salut mental. Són un component essencial del tractament de l’esquizofrènia, ja que permeten controlar el trastorn, alleujar-ne els símptomes i prevenir-ne les recaigudes. També es poden prescriure per al trastorn bipolar, una malaltia mental greu que combina episodis d’eufòria i activitat (manies), i períodes de tristor i desesperança (depressió), així com per millorar els casos greus de depressió, en combinació amb medicaments antidepressius.
Cal tenir en compte, però, que els antipsicòtics es poden emprar en altres situacions concretes, tot i que tenen una eficàcia limitada i hi ha manca d’evidència científica clara. Algunes d’aquestes situacions són les següents:
- Alleujar els símptomes psicològics i conductuals de la malaltia d’Alzheimer i altres demències, entre els quals hi ha:
- Al·lucinacions, que són experiències sensorials produïdes en absència d’un estímul, com ara sentir veus o veure objectes i persones que no hi són.
- Hiperactivitat: irritabilitat i agressivitat.
- Tractar el delírium o la síndrome confusional aguda, és a dir, un trastorn que presenta símptomes similars a la demència, però que esdevé potencialment reversible en la majoria dels casos. Malgrat això, els antipsicòtics només s’haurien d’emprar en casos molt greus.
- Millorar l’insomni, que és la dificultat per dormir i gaudir d’un son reparador.
Els antipsicòtics, com tots els medicaments, poden produir efectes adversos, entre els quals hi ha:
- Somnolència durant el dia, que pot augmentar el risc de caigudes.
- Rigidesa al cos, que pot causar dificultats per caminar, moure els braços o expressar-se.
- Espasmes, tremolors i moviments involuntaris.
- Augment de la gana i del pes.
- Problemes de memòria, que es poden confondre amb demència.
- Palpitacions o baixades de la pressió arterial, que poden provocar mareig.
- Boca seca.
- Augment del risc de patir cops de calor.
Els riscos augmenten en les persones grans i si es prenen durant molt de temps. Per això, la supervisió mèdica és imprescindible per garantir la seguretat del tractament.
En general, les prescripcions dels fàrmacs s’han de revisar periòdicament, ja que les necessitats de medicació poden canviar amb el temps i cal valorar possibles ajustaments de la dosi o la interrupció del tractament. El control periòdic dels tractaments és essencial per mantenir la seguretat i el benestar. En el cas dels antipsicòtics, si el metge o metgessa us n’ha prescrit, aquest seguiment és especialment important perquè:
- Els riscos poden augmentar si el tractament s’allarga més del previst, especialment en persones d’edat avançada.
- Els símptomes es poden estabilitzar amb el temps.
- Hi ha poca evidència que siguin eficaços o segurs en alguns casos (com per exemple, per al tractament de l’insomni).
Sí, si el metge o metgessa ho considera adequat. La reducció de la dosi o retirada dels antipsicòtics és un procés habitual i segur si es fa de manera progressiva i supervisada.
Durant aquest procés es fa un seguiment per detectar possibles reaparicions dels símptomes. Si noteu un empitjorament sobtat, nerviosisme, insomni o malestar general, cal que ho comuniqueu al professional sanitari.
En alguns casos, els símptomes es poden abordar amb mesures no farmacològiques:
- Delírium o síndrome confusional aguda: transmetre seguretat a qui el pateix, validar les emocions i mantenir rutines.
- Al·lucinacions: redirigir l’atenció cap a activitats agradables i reduir estímuls confusos (bona il·luminació, ulleres netes, audiòfon ben col·locat).
- Agitació: identificar la causa del malestar i crear un ambient tranquil.
- Insomni: aplicar mesures d’higiene del son (rutines estables, reduir estímuls, tècniques de relaxació). Consulteu més informació a Tinc problemes per dormir: què puc fer?.
- Les alternatives no farmacològiques sovint són la primera i la millor opció.
- Els antipsicòtics poden ser útils en determinades situacions, sempre que es prenguin sota prescripció i supervisió mèdica, a la mínima dosi eficaç i durant el menor temps possible.
- Els riscos augmenten quan el tractament s’allarga en el temps i en persones grans.
- La revisió periòdica del tractament és clau per a la seguretat i el benestar de la persona afectada.
- La reducció de la dosi o la retirada de la medicació és possible i segura quan està supervisada.
