Com i quan he de deixar de prendre un medicament amb seguretat?. Canal Salut

Sempre que el metge o metgessa us prescrigui un nou medicament li haureu de fer tres preguntes: per què l’he de prendre?, quins són els efectes secundaris més freqüents? I fins quan l’he de prendre?, ja que generalment no hi ha medicaments per a tota la vida. Tot i que en la majoria de casos retirar un medicament de cop no comporta riscos, en d’altres pot perjudicar la vostra salut i, per tant, cal fer-ho progressivament.

Aquest article explica els motius pels quals cal suspendre un tractament, de quins medicaments cal reduir-ne gradualment la dosi i quines conseqüències per a la salut té deixar de prendre’ls de manera brusca.

La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-les. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.

Quan cal interrompre un tractament?

El problema de salut que en va justificar la necessitat s’ha resolt.
No és efectiu.
Els efectes adversos que us provoca no en compensen els beneficis o no podeu tolerar-los.

Puc fer-ho de cop?

Depèn del medicament. Tot i que la majoria dels medicaments es poden deixar de prendre de cop amb seguretat, n’hi ha que s’han de reduir progressivament per evitar riscos. Per això, si preneu un medicament, cal que consulteu al vostre professional de referència com i quan l’heu de deixar.

Quins són els medicaments que si s’han de deixar s’hauria de fer progressivament?

Generalment s’han de retirar gradualment els medicaments per a:

la protecció gàstrica, úlceres o reflux gàstric (inhibidors de la bomba de protons, tipus l’omeprazole, els mal anomenats “protectors gàstrics”)
la hipertensió arterial (no tots, només alguns d’ells)
les malalties inflamatòries (cortisona)
el dolor (analgèsics derivats de la morfina (opioides))
l’ansietat i l’insomni (benzodiazepines, tipus Valium® o Orfidal®)
la depressió i trastorns mentals greus (antidepressius i antipsicòtics)
la malaltia de Parkinson
l’epilèpsia i el dolor neuropàtic
la malaltia d’Alzheimer
l’angina de pit
el TDAH (metilfenidat o atomoxetina)

Quins riscos té la retirada brusca d’aquests medicaments?

Recaiguda de la malaltia. Es tornen a tenir els símptomes inicials, normalment entre 2 i 3 setmanes després de la retirada del medicament. Són persistents i acostuma a ser necessari tornar a prendre el medicament.
Síndrome de retirada o de rebot. Es presenten els símptomes inicials, però amb més intensitat, entre el primer i el tercer dia després d’haver deixat de prendre el medicament. Duren d’1 a 2 setmanes.
Síndrome d’abstinència. Es presenten símptomes, que poden ser nous, contraris als efectes terapèutics. La intensitat dependrà de la dosi i de la durada del tractament administrat.

Aquests efectes es produeixen per la dependència farmacològica que desenvolupa l’organisme davant l’ús continuat d’aquests medicaments.

Aleshores... com n’he de suspendre el tractament?

Cal fer una reducció progressiva de la dosi fins a la retirada del medicament. En cas de problemes amb la suspensió del tractament, s’aconsella tornar a la dosi prèvia.

El metge o metgessa us marcarà el ritme de retirada en funció de la vostra resposta a les dosis administrades i controlarà la possible aparició d’efectes adversos associats a la disminució de la dosi o a la suspensió del tractament. En cas que aquests efectes apareguin, us n’augmentarà de nou la dosi i tornarà a intentar la retirada del medicament a un ritme més lent.

Quan i com he de deixar de prendre...?

Medicaments	Quan els he de deixar?		Què passa si els deixo de cop?
Protectors gàstrics	El metge o metgessa considera que els riscos que comporta el tractament són superiors als beneficis: augment del risc de fractura. infeccions per Clostridium difficile (bacteri que produeix diarrea i altres símptomes intestinals). pneumònia. dèficit de nutrients (calci, vitamina B₁₂, etc.). alteració del funcionament del ronyó.		Síndrome de retirada o de rebot caracteritzada per: hipersecreció àcida. símptomes de dispèpsia (dolor o molèstia a la part superior de l’estómac).
Determinats medicaments per a la hipertensió arterial	El metge o metgessa considera que els riscos que comporta el tractament són superiors als beneficis: problemes cardíacs, com la bradicàrdia (ritme cardíac inferior al normal). hipotensió. manifestacions a nivell del sistema nerviós central (depressió, trastorns del son, etc.).		Síndrome de retirada o de rebot caracteritzada per: augment de l’activitat simpàtica (augment del ritme cardíac, sudoració, dilatació dels bronquis, etc.). hipertensió. precipitació de l’angina o de l’infart de miocardi.
Corticosteroides (per tractar malalties inflamatòries)	No és efectiu. El metge o metgessa considera que els riscos que comporta el tractament són superiors als beneficis (osteoporosi, cataractes, hipertensió, diabetis, etc.).		Recaiguda de la malaltia. Síndrome d’abstinència. Insuficiència suprarenal, que cursa amb nàusees, vòmits, dolor abdominal, pèrdua de pes, mareig, etc.
Analgèsics derivats de la morfina (opioides)	El problema de salut que en va justificar la necessitat s’ha resolt. No és efectiu. El metge o metgessa considera que els riscos que comporta el tractament són superiors als beneficis o no podeu tolerar-los . Risc de sobredosi per ús inadequat.		Síndrome d’abstinència (nàusees, diarrea, dolor muscular, ansietat o insomni, entre d’altres).
Benzodiazepines (per al tractament de l’ansietat i l’insomni)	A les 2-4 setmanes per al tractament de l’insomni i a les 8-12 setmanes per a l’ansietat. El seu ús es relaciona amb efectes adversos com sedació, accidents, fractures de maluc, deteriorament psicomotor i confusió mental, entre d’altres.		Síndrome d’abstinència. Síndrome de retirada.
Antidepressius	El problema de salut que en va justificar la necessitat s’ha resolt. No és efectiu. El metge o metgessa considera que els riscos que comporta el tractament són superiors als beneficis o no podeu tolerar-los (hipersensibilitat, ideació suïcida, disfunció sexual, etc.). Vosaltres decidiu suspendre el tractament.		Recurrència de la malaltia. Síndrome de retirada (símptomes gripals, insomni, nàusees, mareig, ansietat, agitació, alteracions sensorials i tremolor).
Antipsicòtics (per al tractament de trastorns mentals greus)	No és efectiu. No presenteu símptomes psicòtics durant més de 3 mesos. El metge o metgessa considera que els riscos que comporta el tractament són superiors als beneficis (tromboembolisme venós, hipotensió, convulsions, increment del risc de diabetis, augment del pes, sedació, entre d’altres).		Recaiguda de la malaltia. Síndrome de retirada (nàusees, inquietud, ansietat, insomni i alteracions del moviment).
Medicaments per tractar la malaltia de Parkinson	No és efectiu. El metge o metgessa considera que els riscos que comporta el tractament són superiors als beneficis o no els podeu tolerar (hipotensió ortostàtica –produïda per un canvi en la posició del cos–, al·lucinacions, trastorns del control dels impulsos, etc.).		Síndrome de retirada greu, amb presència de símptomes motors (rigidesa, tremolor, etc.) i alteracions de l'estat mental (agitació, confusió, coma, etc.). Síndrome d’abstinència similar a la produïda per les amfetamines o la cocaïna (ansietat, atacs de pànic, depressió i nàusees, entre d’altres).
Antiepilèptics (per tractar l’epilèpsia i el dolor neuropàtic)	En general, el metge o metgessa valorarà la suspensió del tractament si no patiu crisis epilèptiques durant almenys 2 anys. En cas de fer-los servir per al dolor neuropàtic es planteja la suspensió quan no són efectius, apareixen efectes adversos o desapareix el dolor.		Recurrència de la malaltia en pacients amb epilèpsia. Símptomes de retirada suggestius de dependència física (insomni, mal de cap, nàusees, ansietat, diarrea, depressió, convulsions, etc.) en pacients amb dolor neuropàtic.
Medicaments per tractar la malaltia d’Alzheimer	No és efectiu. El metge o metgessa considera que els riscos que comporta el tractament són superiors als beneficis.	No hi ha recomanacions específiques de com fer-ho, però es recomana disminuir progressivament la dosi d’aquests medicaments i/o allargar els intervals d’administració. En el cas dels medicaments per tractar la malaltia d’Alzheimer s’aconsella la reducció del 25-50% de la dosi cada dues setmanes.	Síndrome de retirada (alteracions cognitives, conductuals i funcionals).
Medicaments per tractar l’angina de pit			Síndrome de retirada (precipitació de l’angina o infart de miocardi).
TDAH			Síndrome de retirada (depressió o altres problemes mentals).