Contacte
A l’hora de prendre un medicament, és molt important que respecteu les indicacions dels professionals de la salut (de medicina, d’infermeria, de farmàcia, etc.) que us atenen perquè el tractament sigui efectiu. D’això se’n diu compliment terapèutic.
Des de fa molts anys, el compliment terapèutic és una preocupació entre els professionals de la salut, ja que els estudis demostren que prop de la meitat dels pacients no segueixen les pautes recomanades. Situacions com no prendre el medicament indicat o prendre’n un altre de diferent en el seu lloc, oblidar-se d’alguna dosi (encara que sigui un sol dia), administrar més o menys quantitat de l’aconsellada o no respectar l’horari de la presa poden tenir conseqüències negatives per a la vostra salut o per a la sostenibilitat del sistema sanitari, com ara:
- Dificultats en el seguiment de la malaltia, ja que els professionals de medicina o d’infermeria poden creure que, tot i prendre els medicaments, no aconseguiu tenir la malaltia ben controlada. Per això, pot ser que us receptin altres medicaments i així s’augmenti la complexitat del tractament i, al mateix temps, el risc d’aparició d’efectes secundaris.
- Manca d’eficàcia o reducció de l’eficàcia esperada, fet que pot derivar en recaigudes i fins i tot en ingressos hospitalaris. També pot provocar un augment de la dependència als medicaments, un increment de la resistència a antibiòtics i antivirals o, fins i tot, accidents.
- Malbaratament de recursos, ja que el sistema sanitari (o vosaltres) està pagant uns medicaments que en realitat no es prenen, o que es prenen de manera incorrecta.
Aquest article ofereix recomanacions pràctiques per afavorir la presa correcta de la medicació i contribuir, per tant, a l’èxit del tractament.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-les. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Els fàrmacs es poden administrar de diverses maneres:
- Via oral. El medicament s'introdueix a l'organisme a través de la boca i s'absorbeix en algun tram del tracte digestiu. És una via fàcil de fer servir i molt còmoda. La via sublingual i la via bucal són dues varietats de la via oral. En la via sublingual, el fàrmac es col·loca sota la llengua, perquè s'absorbeixi ràpidament. En la via bucal, el medicament es col·loca entre les genives i es dissol per l'acció de la saliva, i generalment s'usa per a antisèptics o antiinfecciosos de la mucosa bucal. Hi ha diferents formes farmacèutiques que s'empren per via oral. Les formes sòlides són les càpsules, els comprimits i les dragees, i les formes líquides són els xarops, les suspensions i els elixirs.
- Injectats (via parenteral) en una vena (via intravenosa), en un múscul (via intramuscular), dins l’espai que envolta la medul·la espinal (via intratecal), sota de la pell (via subcutània) o entre les capes de la pell (via intradèrmica).
- Via inhalada. Els medicaments s'introdueixen directament als pulmons realitzant una inhalació. L'efecte és molt ràpid i s'empren dosis molt baixes. Tanmateix, moltes vegades hi ha un desconeixement dels mecanismes per fer les inhalacions i, per tant, el seu efecte queda minvat. Per millorar la tècnica inhalatòria, consulteu el contingut relatiu als dispositius d'inhalació.
- Via rectal i via vaginal. S’introdueixen en el recte o en la vagina.
- Via oftàlmica. S’apliquen a l’ull.
- Via transdèrmica. El medicament s'introdueix a l'organisme per absorció transdèrmica mitjançant l'aplicació de pegats. S'empra en aquells medicaments en què es vol aconseguir un efecte mantingut en el temps, ja que els pegats aconsegueixen alliberar el medicament de manera regular i constant en el temps.
- Via òtica. S’apliquen a l’orella.
- Via nasal. Es vaporitzen al nas i s’absorbeixen per les membranes nasals.
- Via tòpica. S’apliquen a la pell.
També hi ha medicaments que requereixen precaucions especials a l’hora de manipular-los i administrar-los. N’hi ha que, per exemple, no es poden partir o triturar. Un exemple són els medicaments per al càncer que es prenen a casa.
Per garantir una presa correcta de la medicació, demaneu als professionals sanitaris que us donin instruccions molt clares i assegureu-vos que les heu entès i que les podreu seguir
És important respectar l’horari d’administració de qualsevol medicament que estigueu prenent. El professional de la salut que us atén us el facilitarà a la consulta, l’hospital o la farmàcia. Convé que li expliqueu la vostra rutina diària, perquè pugui adaptar-hi l’horari de la medicació.
Si us costa recordar quan heu de prendre els medicaments, podeu utilitzar alarmes, despertadors, notes recordatòries, o bé simplement deixar-los en llocs ben visibles (a la cuina, a la tauleta de nit, etc.), però sempre fora de l’abast dels infants.
També podeu fer-ho coincidir amb els àpats, però abans cal que ho pregunteu a un professional de la salut. Si és possible fer-ho, una forma senzilla d’organitzar la vostra medicació és la següent:
- Cada 6 hores: esmorzar, dinar, berenar i després de sopar.
- Cada 8 hores: esmorzar, dinar i sopar.
- Cada 12 hores: esmorzar i sopar.
- Un cop al dia: esmorzar, dinar o sopar, sempre d’acord amb les instruccions específiques d’administració.
També és important anar amb compte amb la dosi del tractament, és a dir, la quantitat exacta de medicament que heu de prendre.
Prendre una dosi superior a la recomanada pot augmentar la toxicitat del medicament, és a dir, l’aparició d’efectes perjudicials per a l’organisme, mentre que administrar-ne una dosi inferior a la pautada pot reduir l’eficàcia del tractament.
En aquest sentit, cal que utilitzeu sempre que sigui possible els dispensadors (xeringues, culleres amb ranures, comptagotes, etc.) que s’inclouen amb els medicaments per mesurar-ne la dosi correcta.
En el cas d’ús de xarops o solucions líquides d’administració per via oral, assegureu-vos que esteu utilitzant les unitats de volum correctes.
Els aliments poden afectar els processos d’absorció, distribució, metabolisme o eliminació dels fàrmacs o modificar-ne l’acció terapèutica. És el que s’anomena interacció aliment-medicament. Per això, és fonamental saber com cal prendre el medicament en relació amb els àpats:
- Prendre un medicament “en dejú” vol dir que l’heu de prendre almenys una hora abans de menjar o almenys dues hores després d’haver menjat.
- Prendre un medicament “amb els àpats” vol dir que l’heu de prendre durant l’àpat o just després de menjar.
- Prendre un aliment “separat” d’un determinat medicament vol dir que heu de deixar un espai de dues hores entre ells.
Eviteu escurçar o allargar la durada del tractament per iniciativa pròpia. El fet que us trobeu millor, per exemple, no vol dir que us hàgiu de deixar de prendre el medicament.
D’una banda, prendre determinats fàrmacs durant més temps del recomanat pot generar dependència. És el cas dels opioides (medicaments derivats de la morfina).
D’altra banda, la interrupció brusca de determinats tractaments farmacològics pot comportar conseqüències negatives, com la recaiguda de la malaltia, la síndrome de retirada o de rebot, o la síndrome d’abstinència. En el cas dels antibiòtics, per exemple, escurçar el tractament pot afavorir el desenvolupament de resistències, és a dir, la capacitat que tenen els bacteris de combatre els efectes d’aquests medicaments.
Per tant, és important seguir sempre les recomanacions dels vostres professionals sanitaris.
- És important que conegueu bé la vostra malaltia i com funcionen els medicaments que heu de prendre.
- Us serà d’ajut que el metge o metgessa us recepti el mínim nombre de fàrmacs possible. És evident que com menys fàrmacs hàgiu de prendre, més fàcil serà que els prengueu correctament.
- És convenient que expliqueu al metge o metgessa la vostra rutina diària perquè pugui adaptar-hi l’horari de preses.
- No hauríeu de marxar de la consulta fins a tenir clars els punts següents: quins medicaments he de prendre?, per a què?, quan els he de prendre?, de quina manera?, fins quan els he de prendre? Si us en voleu assegurar millor, també podeu demanar aquesta informació per escrit, d’una manera breu i entenedora. Això és especialment recomanable per evitar oblits o confusions quan heu de prendre diversos medicaments alhora.
- Cal que expliqueu amb confiança als professionals de la salut (de medicina, d’infermeria, de farmàcia, etc.) tots els dubtes, les pors o els problemes que us sorgeixin respecte dels medicaments.
- Us serà d’ajut que aneu a la consulta mèdica acompanyats d’algun familiar o amic en cas que no us acabeu d’aclarir amb els medicaments i els horaris.
- Podeu sol·licitar un sistema personalitzat de dosificació a la farmàcia si viviu sols, preneu molts medicaments o necessiteu una mica d’ajut amb els medicaments i els horaris de preses.
- És recomanable que utilitzeu sistemes que us ajudin a recordar-vos de prendre els medicaments (alarmes, deixar-los en llocs visibles, etc.).
- Expresseu obertament i amb confiança la vostra opinió. Si no esteu d’acord amb la recomanació, amb el medicament, etc., i creieu que realment no us el prendreu, digueu-li al professional de la salut en aquell mateix moment, a la consulta. D’aquesta manera, podrà mirar de donar-vos una recomanació diferent, que potser s’adapti millor a les vostres preferències, i que també aporti beneficis per a la vostra salut.
Seguir aquests consells us hi podrà ajudar. Però aquestes són només algunes de les possibles solucions, n’hi ha moltes més, que variaran segons la persona. En qualsevol cas, sempre que tingueu la sensació que us costa fer correctament el tractament, cal que ho expliqueu amb confiança als professionals de la salut (de medicina, d’infermeria o de farmàcia), els quals us orientaran i aconsellaran sobre què podeu fer per solucionar-ho.
Medicines adherence. Involving patients in decisions about prescribed medicines and supporting adherence. NICE clinical guideline 2009; 76.
Amado E. El cumplimiento terapéutico. Revista Clínica Electrónica en Atención Primaria 2008; 15.
Bonafont X, Costa J. Adherència al tractament farmacològic. Butlletí d’informació terapèutica. 2004; 16 (3): 9-14 [ISSN 0213-7801. ISSN 1579-9441 (Internet)].
