Contacte
La via oral acostuma a ser la manera més fàcil i còmoda d’administrar un medicament. El fàrmac s’introdueix a l’organisme a través de la boca i s’absorbeix en algun tram del tracte digestiu. Hi ha diferents formes farmacèutiques que es prenen per aquesta via. Les formes sòlides són les càpsules, els comprimits i les dragees, i les formes líquides inclouen les solucions (xarops), les suspensions i els elixirs.
Tanmateix, algunes persones tenen dificultats per empassar-se els medicaments. Això fa que, en molts casos, per intentar facilitar-ne la presa, optin per fraccionar-los, triturar-los, dissoldre’ls en aigua o bé, en el cas de les càpsules, obrir-les i extreure’n el contingut. En aquest sentit, cal tenir en compte que la manipulació d’algunes formes farmacèutiques pot comprometre l’eficàcia, la seguretat i el compliment del tractament.
En qualsevol cas, com a norma general, els medicaments s’han de prendre d’acord amb les instruccions del prospecte i les indicacions dels professionals de la salut. Per això, si teniu dificultat per empassar-vos un medicament, consulteu prèviament el professional sanitari que us l’ha prescrit abans de manipular-lo.
Aquest article ofereix informació pràctica per garantir l’administració correcta i segura dels medicaments que es prenen per via oral en persones amb dificultats per engolir.
La informació que proporciona aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-les. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Qualsevol persona pot tenir dificultats ocasionals per empassar-se un medicament, especialment si el fàrmac és un comprimit o una càpsula d’una mida gran, es pren amb poca quantitat d’aigua per facilitar-ne la deglució o, en el cas dels infants, té un sabor desagradable. Ara bé, quan els problemes per engolir són de caràcter persistent ens trobem davant d’un trastorn, anomenat disfàgia, que requereix tractament. La disfàgia pot aparèixer a qualsevol edat, però és més freqüent en les persones grans.
Per tal que la deglució es produeixi amb normalitat, el cervell ha de coordinar de manera inconscient l’activitat de diversos músculs de la gola i l’esòfag. Per això, la disfàgia pot ser fruit de:
- Trastorns cerebrals o neurològics, com ara l’ictus, la malaltia de Parkinson, l’esclerosi múltiple o l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA).
- Alteracions musculars. És el cas de la miastènia greu (trastorn autoimmunitari que altera la comunicació entre els nervis i els músculs) o la distròfia muscular.
- Trastorns de l’esòfag. Alguns exemples inclouen els tumors, l’espasme esofàgic (els músculs de l’esòfag es contrauen de manera irregular) o la malaltia de reflux gastroesofàgic (un múscul al final de l’esòfag no es tanca adequadament i fa que el contingut de l’estómac retorni a l’esòfag).
- El mateix procés d’envelliment, que es caracteritza per l’atròfia muscular i l’alentiment dels moviments i dels reflexos.
- La cirurgia.
- El tractament amb quimioteràpia o radioteràpia.
- Trastorns bucodentals: manca o excés de salivació i manca de peces dentals, entre d’altres.
Els medicaments amb formes farmacèutiques líquides acostumen a ser més fàcils d’engolir. És el cas dels sobres, les solucions, les gotes i les suspensions orals.
Quant a les formes farmacèutiques sòlides, n’hi ha que estan dissenyades per dissoldre’s en contacte amb la saliva, sense necessitat d’aigua, com ara els comprimits bucodispersables o liofilitzats. D’altres es col·loquen sota la llengua per accelerar-ne l’absorció (comprimits sublinguals).
Els comprimits efervescents també són més fàcils d’engolir, però cal prendre’ls quan les bombolles desapareixen , ja que poden provocar tos i dificultar la deglució.
Finalment, alguns comprimits ranurats, no tots, es poden partir per la meitat, si cal.
Les instruccions i condicions d’ús que s’indiquen en el prospecte dels medicaments han estat avaluades tant pels laboratoris fabricants com per les administracions sanitàries, amb l’objectiu de garantir-ne l’eficàcia, la qualitat i la seguretat. Una manipulació inadequada a l’hora d’administrar un fàrmac pot fer que perdi efecte, se’n prengui una dosi inferior a la necessària o produeixi efectes adversos.
Els compostos que recobreixen alguns comprimits i càpsules, per exemple, poden servir per emmascarar un sabor desagradable, però també per millorar la distribució del principi actiu (substància responsable de l’efecte medicinal) a l’organisme o bé prevenir possibles efectes secundaris. Per aquest motiu, en general, cal evitar triturar-los, excepte en cas que el recobriment només serveixi per millorar-ne el sabor.
Altres fàrmacs, com les càpsules o els comprimits d’alliberament controlat, estan dissenyats per modificar la velocitat amb què deixen anar els principis actius un cop administrats. Això fa que no es puguin triturar, ja que fer-ho provocaria l’alliberament ràpid de la dosi programada i podria produir efectes tòxics.
Si teniu problemes per empassar-vos un medicament, el vostre professional sanitari de referència us pot prescriure el mateix medicament, però en una altra forma farmacèutica disponible més fàcil d’administrar, com ara sobres o solucions, després d’ajustar-ne la dosi. En cas que no sigui possible, us pot canviar el medicament per un altre d’efecte semblant o bé donar-vos les instruccions necessàries per manipular amb seguretat el que us esteu prenent.
En general, només podeu partir els comprimits ranurats si s’especifica al prospecte. Tanmateix, tingueu en compte que això no garanteix que la dosi es fraccioni exactament per la meitat, ni tampoc que els pugueu triturar o mastegar, ja que fer-ho pot inactivar el principi actiu o produir lesions a la mucosa gàstrica.
En qualsevol cas, abans de partir el comprimit, consulteu sempre el vostre professional sanitari de referència.
En general, només podeu triturar els comprimits que no tinguin recobriment (cal que consulteu el prospecte) perquè, en molts casos, aquesta coberta o pel·lícula desenvolupa una funció essencial per a l’eficàcia i la seguretat del medicament. Una vegada triturats, cal que els dissolgueu en 10-30 ml d’aigua.
Alguns comprimits no es dissolen, sinó que formen una suspensió que s’ha d’agitar abans d’administrar-los. També hi ha medicaments que es dispersen en aigua sense que calgui triturar-los.
En qualsevol cas, abans de triturar el comprimit, consulteu sempre el vostre professional sanitari de referència.
En general, les càpsules s’han d’empassar senceres, sense obrir. No obstant això, en alguns casos, el vostre professional sanitari de referència us pot recomanar que les manipuleu en funció del tipus de càpsula:
- Si es tracta de càpsules de gelatina dura, que són les que estan formades per dues peces, pot considerar convenient que les obriu i en barregeu el contingut (pols o grànuls) amb aigua o algun aliment immediatament abans de prendre-us-les.
- Si es tracta de càpsules de gelatina tova, que són les que estan formades per una única peça, us pot aconsellar que les dissolgueu senceres en aigua tèbia i que retireu les possibles restes de gelatina no dissoltes abans de prendre-us-les.
En qualsevol cas, abans de manipular les càpsules, consulteu sempre el vostre professional sanitari de referència.
Si l’infant no es vol prendre el medicament, convé que ho consulteu amb el seu professional sanitari de referència. Alguns medicaments es poden barrejar amb una petita quantitat de líquid o amb un aliment tou, com puré de poma o iogurt, per facilitar-ne l’administració.
