Tos seca provocada per alguns medicaments que controlen la hipertensió arterial, restrenyiment quan es prenen determinats analgèsics (fàrmacs per controlar el dolor) o somnolència en cas que s’administrin alguns medicaments per a la depressió, per a l’al·lèrgia o per al mareig són exemples de reaccions adverses a medicaments (també anomenades efectes adversos o efectes secundaris), és a dir, respostes nocives i no intencionades que es produeixen quan es pren un medicament.
Sovint només es tracta de petites molèsties tolerables, però en ocasions obliguen a abandonar el tractament i en algun cas poden arribar a posar en perill la salut de la persona. N'hi ha que són molt freqüents (més d'1 de cada 10 persones) i d’altres molt rares (menys d'1 de cada 10.000 persones).
Aquest article explica quin sistema s’utilitza per controlar les reaccions adverses dels medicaments ja comercialitzats, què cal fer davant la sospita de patir-ne i com se’n pot reduir el risc.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-les. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Un nou medicament, abans de la seva autorització, passa per un seguit de proves i controls (assaigs clínics) per garantir la seva eficàcia i seguretat. Els medicaments, tot i ser eficaços, poden causar reaccions adverses, que poden ser des de lleus a molt greus. Perquè l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) concedeixi l’autorització a un medicament, els seus beneficis esperats han de ser superiors als possibles riscos de causar efectes adversos en els pacients.
Tot i això, aquests assaigs clínics es realitzen en grups tancats de pacients i sota condicions molt estrictes. Per aquest motiu, quan el medicament es comercialitza i és utilitzat per moltes persones i en condicions que a vegades difereixen de les dels assaigs clínics, es poden produir reaccions adverses que no es van detectar en els estudis previs, com per exemple les poc freqüents o les que apareixen després de l'ús continuat del fàrmac.
Per tal de monitorar la seguretat dels medicaments i les vacunes un cop es troben en el mercat, existeix una xarxa d’àmbit espanyol anomenada sistema espanyol de farmacovigilància (SEFV). Aquesta xarxa té com a objectiu recollir, avaluar i enregistrar les sospites de reaccions adverses als medicaments comercialitzats (targetes grogues) mitjançant les notificacions dels professionals sanitaris i, actualment, també dels pacients.
A partir de la informació obtinguda dels informes de targetes grogues es poden avaluar novament els beneficis i riscos dels medicaments. Si s'identifica un nou efecte advers, l’AEMPS pren mesures, sempre que sigui necessari, per assegurar que els medicaments s'utilitzen d'una manera que minimitza el risc, alhora que es maximitza el benefici del pacient.
Davant la sospita de l’aparició d’un efecte secundari, reviseu el prospecte del medicament. Allà hi podreu trobar una llista dels efectes secundaris que pot produir. També cal que consulteu el vostre professional sanitari de referència. Faciliteu-li qualsevol informació que pugui servir-li per identificar-la i, si escau, s’encarregarà de notificar-la mitjançant el sistema de targetes grogues.
A banda d’això, podeu notificar la reacció adversa directament i de forma electrònica a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), a través del web www.notificaRAM.es. Aquesta informació també la podeu trobar al prospecte de tots els medicaments autoritzats a l’Estat espanyol.
Cal destacar que en cap cas aquesta notificació s’ha de considerar un mecanisme de denúncia ni substitueix la consulta amb el metge o metgessa sobre les possibles reaccions adverses que puguin aparèixer durant un tractament.
Només amb la col·laboració de tothom serà possible prevenir o reduir la freqüència i gravetat d’aquests efectes adversos.
Es pot notificar qualsevol reacció adversa, independentment que aparegui al prospecte del medicament. Tanmateix, és prioritari notificar les que siguin:
- desconegudes o inesperades, és a dir, aquelles que, atesa la seva naturalesa, gravetat o freqüència, no siguin coherents amb la informació descrita al prospecte del medicament;
- greus, que ocasionin la mort, o puguin posar en perill la vida, exigeixin l’hospitalització de la persona que pren el medicament o l'allarguin, ocasionin una discapacitat o invalidesa significativa o persistent, o constitueixin una anomalia congènita o defecte de naixement, i
- derivades de medicaments de recent introducció al mercat i/o sotmesos a seguiment addicional, identificats amb un triangle negre invertit (▼).
- No prengueu cap medicament sense recepta, a excepció dels medicaments publicitaris. Fins i tot en aquests casos, demaneu sempre consell al professional farmacèutic. Si els símptomes continuen o el vostre estat empitjora, consulteu el vostre professional mèdic.
- Informeu el metge o metgessa de tots els medicaments que preneu o heu pres recentment (també herbes medicinals, vitamines, suplements dietètics, homeopatia, etc.).
- Llegiu i conserveu els prospectes dels medicaments que preneu.
- Conserveu els medicaments en el seu embalatge original. A més de protegir el medicament, l’embalatge conté informació important com la caducitat, el lot, si s’ha de guardar a la nevera, etc.
- En cas d’embaràs, alletament matern, presència de malalties cròniques o si es tracta d’infants, consulteu sempre el metge o metgessa abans de prendre cap medicament, encara que sigui un medicament publicitari.
- Eviteu el consum d’alcohol quan esteu prenent medicaments. Pot afectar la vostra capacitat de reacció, per exemple en la conducció de vehicles o en la realització d’altres activitats perilloses.
- No prengueu dosis superiors o inferiors a les que us han receptat.
- No abandoneu el tractament abans del que us ha prescrit el metge o metgessa, encara que us trobeu millor.
- No perllongueu el tractament pel vostre compte sense consultar-ho amb el metge o metgessa.