Intoxicacions

Les intoxicacions són probablement l'accident infantil més fàcilment evitable si s'adopten una sèrie de precaucions mínimes a la llar:

• No acumuleu molts medicaments a casa: la farmaciola no hauria de contenir més que algun medicament per a la febre o el dolor, i els que necessiti algun membre de la família per tractar una malaltia crònica (diabetis, tensió alta, etc.).
• Conserveu sempre el medicament en el seu envàs originali amb el seu corresponent prospecte.
• Deseu els medicaments fora de l'abast dels infants, així com altres productes de venda en farmàcia, com ara col·liris, cremes i productes naturals, ja que també poden ser altament tòxics si són ingerits per un infant. Eviteu desar-los a la tauleta de nit i vigileu els llocs accessibles com les bosses de mà, els armaris oberts i la nevera.
• Si aneu de visita a casa de familiars, amics o veïns, estigueu alerta. Si no conviuen amb nens i nenes, no tenen perquè seguir les mesures de seguretat recomanades, com ara desar els medicaments fora de l’abast dels infants.
• Quan finalitzeu un tractament, no deseu el medicament sobrant. Podeu dur-lo als punts de recollida de medicaments de la farmàcia (Punt SIGRE).
• Eduqueu els nens i les nenes sobre la utilitat dels medicaments i mai els compareu amb llaminadures.
• Eviteu prendre els medicaments davant dels infantssi no voleu que després us imitin.
• Determinades situacions familiars i socials poden afavorir les intoxicacions (reunions, moments d’estrès, etc.). Mantingueu sempre l’atenció per evitar accidents.
• No automediqueu els nens i nenes.
• Mai administreu als infants medicaments per a adults. En alguns casos, un sol comprimit o culleradeta d’un medicament per a adults pot arribar a ser molt tòxic per a un infant.
• Conserveu per escrit (pel vostre metge o metgessa) les dosis dels medicaments.
• Escolliu, assessorats pel vostre metge o metgessa o farmacèutic o farmacèutica, els preparats més adequats per evitar intoxicacions: taps de seguretat, orificis de sortida estrets, etc. Si pot ser, no trieu presentacions de colors cridaners (vermell) i de molt volum. Sempre és preferible que vagin en sobres individualitzats.
• Si heu de prendre o donar medicaments a la nit, enceneu el llum quan ho feu per tal d'assegurar-vos que és el medicament correcte i la dosi corresponent.

Intoxicacions per altres productes

• Emmagatzemeu els productes de neteja fora de l'abast dels infants. Si ho feu a sota l’aigüera, col·loqueu un tancament de seguretat a l'armari.
• Si és possible, trieu productes amb tap de seguretat.
• No deseu productes de neteja fora del seu recipient original, i si ho heu de fer, no utilitzeu tasses, ampolles o flascons que normalment feu servir per desar aliments (per exemple, lleixiu o dissolvents en una ampolla d'aigua).
• No feu mescles de productes de neteja: es poden generar gasos tòxics que poden afectar especialment als més petits.
• Després del seu ús, deseu immediatament el producte. Un moment de desatenció, per exemple mentre contesteu al telèfon, pot ser suficient per provocar una intoxicació greu.
• Mantingueu begudes alcohòliques, tabac, càrregues de nicotina de les cigarretes electròniques i altres substàncies tòxiques com la marihuana i derivats fora de l’abast dels nens i nenes. També les burilles (restes de cigarretes) són perilloses i s’han de llençar a la brossa.
• Cal conèixer el nom de les plantes ornamentals que hi ha a casa o a l’entorn del nen o nena. Aquesta informació és molt important en cas d’ingesta de qualsevol part de la planta. Realitzeu revisions periòdiques dels sistemes de calefacció i de gas. Si es fan servir altres sistemes (estufes de butà, carbó, llenya, etc.), feu-ne un bon ús i mantingueu l’ambient ventilat.

Tot i que els símptomes d'una intoxicació poden aparèixer amb retard (per exemple, en la intoxicació per paracetamol) i en ocasions massa tard, cal que estigueu atents a qualsevol signe d'avís. Els més comuns són:

• Taques estranyes a la pell o la roba, cremades al voltant de la boca i la llengua.
• Olor anormal o estranya, o pudor de l’alè.
• Canvis de comportament com: somnolència, mal de panxa, hiperactivitat o irritabilitat.
• Pupil·les dilatades o contretes.
• Trastorns en la visió (visió doble o taques en la visió).
• Aparició de nàusees o vòmits sense cap altra explicació.
• Envasos de medicaments o productes perillosos oberts i parcialment o totalment buits.

• Conserveu la tranquil·litat.
• Si la ingesta ha estat molt petita, truqueu al Servei d'Informació Toxicològica (tel. 915 620 420) o al 061 Salut Respon, que funcionen les 24 hores del dia, i seguiu les seves instruccions.
• Si l’infant ha ingerit una substància altament tòxica (mireu què diu l’embalatge o el prospecte), o bé una quantitat de medicament superior a la que li correspon o ha pres un medicament per a adults, cal anar ràpidament al servei d'urgències pediàtriques de l'hospital més proper.
• Identifiqueu la substància, valoreu quina quantitat ha pres, deseu el sobre o el recipient on era la substància emmagatzemada, i el prospecte en cas dels medicaments, i aporteu-lo a la visita mèdica. Recordeu l'hora aproximada de la ingesta.
• En cas que vomiti, si la substància és desconeguda i es visualitza al vòmit, deseu el vòmit i aporteu-lo a la visita mèdica per tal d’ajudar a identificar l'agent causal.
• No intenteu provocar el vòmit ni administreu res, sense instruccions de professionals mèdics.
• Si el tòxic ha entrat en contacte amb els ulls, no poseu col·liris ni pomades. S'han de rentar immediatament amb aigua corrent abundant i amb les parpelles obertes per aconseguir que l’aigua arrossegui el producte, durant 10-15 minuts.
• Si el tòxic ha entrat en contacte amb la pell o les mucoses, renteu immediatament la zona amb aigua abundant per arrossegar el producte, durant 10-20 minuts. 

Actualment, el tractament de les intoxicacions depèn, entre altres factors, del tòxic responsable i la dosi, del temps transcorregut des de l’exposició i dels símptomes que produeix, i hi inclou quatre tipus d’accions:

• Adoptar mesures per alleujar els símptomes, com ara l’aplicació d’oxigen, l’administració de medicaments antiarrítmics (per al cor), anticonvulsius (per a les convulsions), etc.
• Reduir l’absorció del tòxic amb mesures com l’administració de carbó actiu.
• De manera excepcional, afavorir l’eliminació del tòxic mitjançant, entre d’altres, hemodiàlisi o alcalinització de l’orina.
• Neutralitzar o inhibir l’acció tòxica mitjançant substàncies o medicaments que reben el nom d’antídots.

Malgrat que la majoria de persones intoxicades només requereixen mesures de control dels símptomes, en alguns casos l’administració d’antídots pot arribar a condicionar-ne la supervivència.

1. Zubiaur O, Salazar J, Azkunaga B, Mintegi S y Grupo de Trabajo de Intoxicaciones de la SEUP. Ingesta de psicofármacos: causa más frecuente de intoxicaciones pediátricas no intencionadas en España. An Pediatr (Barc). 2015;83(4):244-247.
2. Mintegi S, Esparza MJ, González JC, Rubio B, Sánchez F, Vila JJ, Yagüe F, Benítez MT. Recomendaciones sobre la prevención de intoxicaciones. An Pediatr (Barc). 2015:83 (6); 440.e1-440.e5.
3. Intoxicaciones en la infancia: normas para familias. Hojas informativas de la Sociedad Española de Urgencias Pediátricas. Grupo de Trabajo de Intoxicaciones. Disponible a: https://seup.org/hojas-informativas/ [consulta: 7 octubre 2019]
4. Mora A, Huidobro B, Peñalba A, Vazquez P. Productos de higiene infantil: la importancia de un correcto etiquetado. An Pediatr. 2007;66:313-28.
5. Pou I, Fernández J. Prevención de las intoxicaciones infantiles. En: Mintegui S, coordinador. Manual de intoxicaciones en pediatría. 3a. ed. Madrid: Ergón;2012. P. 396-403.

Raquel Aguilar Salmeron

Servei de Farmàcia

Hospital Universitari Josep Trueta de Girona

Lídia Martínez Sánchez

Servei d’Urgències

Hospital St. Joan de Déu Barcelona