Actuacions relacionades amb alertes de seguretat de medicaments

Darrerament, diversos estudis han explorat la possible associació estadística entre l'exposició prenatal al paracetamol i un lleuger augment del risc de TEA o de TDAH.

Tanmateix, la gran freqüència d’ús del paracetamol en la població i durant l’embaràs obliga a interpretar amb cautela els resultats dels estudis que apunten possibles associacions amb efectes adversos. En aquest sentit, cal tenir en compte que no demostren una relació causal directa, ja que provenen majoritàriament d’estudis observacionals susceptibles a biaixos i factors de confusió.

De fet, l'estudi epidemiològic més recent, realitzat a Suècia, amb més de dos milions d’infants i un mètode de comparació entre germans, NO ha trobat cap associació entre l’exposició prenatal al paracetamol i el TEA, el TDAH ni la discapacitat intel·lectual; aquest tipus d'anàlisi controla millor els factors genètics i ambientals compartits i suggereix que les possibles associacions detectades anteriorment poden ser fruit de factors familiars i no pas de l'ús del medicament.

Tant l'AEMPS com altres organismes reguladors internacionals revisen contínuament aquesta evidència i actualment mantenen la recomanació de considerar el paracetamol com l’alternativa més segura quan és necessari tractar símptomes de dolor, febre o malestar durant l’embaràs, sempre a la menor dosi i durant el menor temps possible, i sota indicació d'un professional sanitari. 

• No hi ha evidència suficient per desaconsellar l’ús de paracetamol durant l’embaràs quan és necessari.
• No tractar adequadament la febre o el dolor pot suposar riscos reals per a la mare i el fetus.
• El paracetamol continua sent l’opció més segura per al tractament del dolor i la febre en embarassades.
• Alternatives com l’aspirina, l’ibuprofèn o el metamizol poden estar contraindicades en diferents moments de la gestació.
• Es recomana no automedicar-se, cal seguir les indicacions dels professionals sanitaris.