5 moments clau per a l’ús segur dels medicaments

És important que conegueu el nom del medicament per evitar confusions. El més adient és que l’identifiqueu amb el nom del principi actiu (la substància responsable de l’efecte medicinal) per si en algun moment us han de canviar la marca comercial. També convé que tingueu clar com actua i quins beneficis en podeu obtenir per ajustar les vostres expectatives de millora a la realitat. En aquest sentit, cal tenir en compte que alguns fàrmacs són d’eficàcia limitada, com per exemple, els antiespasmòdics urinaris. Aquests medicaments, que s’utilitzen per tractar la incontinència urinària d’urgència o mixta, redueixen molt poc les vegades que s’ha d’anar a orinar i les pèrdues d’orina.

Participar en la gestió de la salut i en la presa de decisions que afecten el tractament és un aspecte clau per garantir l’efectivitat de les mesures terapèutiques. Amb el diagnòstic d’una malaltia s’inicia un procés en què, com a pacients, heu de dialogar amb els professionals de la salut per valorar i decidir, conjuntament, el tipus de tractament més adient (incloent-hi els canvis en l’estil de vida), d’acord amb el coneixement científic i les vostres preferències. En aquest sentit, és important que disposeu de tota la informació possible i que pregunteu tots els dubtes que tingueu. I recordeu que prendre medicaments no necessàriament ha de ser la millor estratègia terapèutica.

Convé que demaneu al professional un termini orientatiu a l’hora d’obtenir els resultats esperats, ja que el desconeixement us pot provocar impaciència i conduir-vos a prendre decisions potencialment perjudicials, com augmentar la dosi del medicament o suspendre el tractament per iniciativa pròpia. Heu de tenir present que alguns fàrmacs poden trigar setmanes o, fins i tot, mesos a produir efectes beneficiosos. És el cas dels que s’utilitzen per tractar l’acne, que acostumen a donar resultats després de sis setmanes, però poden necessitar més de quatre mesos per aconseguir una pell sense grans.

Tot medicament pot provocar efectes adversos no desitjats, és a dir, respostes nocives i no intencionades que es produeixen quan es pren la seva dosi habitual. Aquestes reaccions poden ser de lleus a molt greus i aparèixer amb freqüència o en rares ocasions. En qualsevol cas, és important que les conegueu i que tingueu clar què heu de fer i què no, si en presenteu alguna.

D’una banda, algunes malalties poden alterar l’efecte dels medicaments que es prenen i reduir-ne, per tant, l’eficàcia i la seguretat. Per això, és probable que el professional sanitari hagi d’ajustar la dosi de la medicació que es pren habitualment, reduir-ne la freqüència d’administració o les dues coses a la vegada. Dos exemples clars són la insuficiència renal, que fa que el ronyó no pugui eliminar adequadament les substàncies de rebuig de l’organisme a través de l’orina, entre les quals hi ha els medicaments, i la insuficiència hepàtica, ja que el fetge no pot processar i metabolitzar amb normalitat els fàrmacs que es prenen.

D’altra banda, alguns medicaments poden agreujar les malalties que es pateixen, de manera que el professional sanitari en pot evitar la prescripció. És el cas de certs diürètics, que ajuden el cos a eliminar l’excés de líquids. Aquests fàrmacs poden comportar complicacions en persones amb diabetis mellitus de tipus 2, ja que poden augmentar els nivells de glucosa (sucre) a la sang.

Prendre diversos medicaments al mateix temps o de manera successiva a un altre medicament pot canviar l’efecte terapèutic del medicament en l’organisme i causar:

• La disminució de l’efecte del medicament i, per tant, la possible fallida del tractament. Exemple: els antiinflamatoris no esteroidals (AINE) com l’ibuprofèn, que s’utilitzen per alleujar el dolor i la inflamació, poden produir retenció de líquids i reduir l’efecte dels medicaments diürètics, que ajuden el cos a eliminar-ne l’excés.
• L'aparició d’efectes secundaris inesperats.
• L'augment de l’efecte del medicament, que pot arribar a produir toxicitat. Exemple: els medicaments sedants, com els que s’utilitzen per tractar l'ansietat o l'insomni, incrementen l’efecte dels medicaments opioides (derivats de la morfina, com el tramadol o els pegats de fentanil), que serveixen per controlar el dolor, de manera que n’augmenten significativament el risc de sobredosi.

Per aquest motiu, és essencial informar els professionals sanitaris de tots els medicaments que preneu o heu pres recentment.

Tots els preparats elaborats a base de plantes medicinals són medicaments i, per tant, poden provocar reaccions adverses, modificar l’efecte d’alguns medicaments convencionals i, fins i tot, causar complicacions després d’una cirurgia. L’herba de Sant Joan, per exemple, pot disminuir l’eficàcia dels anticonceptius o augmentar els efectes d’alguns medicaments antidepressius, mentre que el Ginkgo biloba pot augmentar l’efecte del tractament anticoagulant.

Els complements alimentaris també comporten riscos. Poden tenir efectes secundaris, especialment si se’n fa un ús excessiu o inadequat i alguns d'ells poden alterar l’efecte de certs medicaments o agreujar malalties ja existents. També n'hi ha que poden alterar els resultats de les anàlisis clíniques i interferir amb l’anestèsia o la cicatrització en intervencions quirúrgiques.

La reacció al·lèrgica a un medicament es produeix quan el sistema immunitari identifica el medicament com una substància perjudicial per a l’organisme. Qualsevol medicament és capaç de provocar una al·lèrgia, però n’hi ha que en causen amb més freqüència. Alguns exemples inclouen els antibiòtics derivats de la penicil·lina, alguns antiinflamatoris no esteroidals (AINE) com l’aspirina i l’ibuprofèn, i els corticoesteroides que s’apliquen a la pell.

Convé que aviseu el metge o metgessa, si:

• Esteu embarassada o sospiteu que ho podeu estar. Determinats medicaments poden provocar avortaments, malformacions, naixements prematurs o retard en el creixement del nadó.
• Doneu el pit. La majoria dels medicaments que pren la mare poden passar a la llet materna i ser ingerits pel nadó. També n’hi ha que poden augmentar, disminuir o, fins i tot, suprimir la quantitat de llet secretada.
• Teniu intolerància a la lactosa. La lactosa s'utilitza habitualment com a excipient (component) en la fabricació de medicaments. Per això, les persones amb intolerància diagnosticada han de vigilar amb la quantitat de lactosa que contenen els medicaments.
• Teniu celiaquia. El midó s’utilitza àmpliament com a excipient en la fabricació de medicaments. Aquest midó acostuma a derivar del blat de moro, la patata i la tapioca, però també pot derivar del blat i, per tant, contenir gluten. Per això, les persones amb celiaquia diagnosticada han de vigilar amb la quantitat de gluten que contenen els medicaments.
• Teniu programada alguna prova diagnòstica o cirurgia. Alguns medicaments poden alterar els resultats d’algunes proves i conduir, en conseqüència, a diagnòstics erronis. Quant a les intervencions quirúrgiques: d’una banda, l’anestèsia implica l’ús d’un o diversos fàrmacs que, com a tals, no són innocus; i de l’altra, l’efecte d’alguns medicaments d’ús habitual pot agreujar els riscos que suposa l’operació. Cal tenir en compte, a més, que el metge o metgessa pot prescriure medicaments que s’han de prendre abans o després de la cirurgia.
• Patiu al·lèrgia a algun aliment. L’oli de cacauet i l’oli de soja s’utilitzen com a excipients en la fabricació d’alguns medicaments. Com que el cacauet i la soja provenen de la mateixa família d’aliments, s’aconsella que les persones al·lèrgiques al cacauet evitin també els medicaments que continguin soja i viceversa.
• Seguiu una dieta vegana o les vostres creences culturals i religioses impedeixen el consum d'aliments d'origen animal. Certs medicaments poden contenir excipients d’origen animal.

Tots els medicaments s’han de conservar en el seu envàs original i sempre amb el prospecte corresponent. En general, el lloc adequat per desar-los és la farmaciola, sempre que es pugui tancar i es trobi en un lloc protegit de la llum, el fred, la calor i la humitat, i fora de l’abast dels infants.

Malgrat això, alguns medicaments s’han de conservar sempre a la nevera per preservar-ne l’efectivitat, com les vacunes i les insulines, o bé només un cop s’hagin obert, com les formes líquides (xarops) antibiòtiques. Per això convé que us n’informeu abans d’adquirir-los.

Aquesta pregunta és especialment important en medicaments que requereixen una via d’administració complexa, com la inhalada (per exemple, els inhaladors per tractar l’asma o la malaltia pulmonar obstructiva crònica), la transdèrmica en el cas dels medicaments en forma de pegats (per exemple, els anticonceptius o la nicotina per deixar de fumar) o la subcutània (per exemple, la medicació injectable per tractar la diabetis mellitus de tipus 2). Aprendre a administrar-los correctament és fonamental per garantir-ne l’eficàcia i la seguretat.

Respectar la dosi i l’interval d’administració és fonamental per garantir l’efectivitat del medicament i evitar riscos per a la salut.

En aquest sentit, cal que utilitzeu els dispensadors que inclouen els medicaments (xeringues, culleres, etc.). Si el medicament l’heu d’administrar a un infant, tingueu especial precaució, ja que habitualment la dosi adequada es calcula en funció del pes i, per tant, convé que el comproveu i eviteu fer-ne un càlcul aproximat. Cal vigilar, a més, amb aquells medicaments que requereixen un augment progressiu de la dosi, atès que aquestes variacions poden complicar el seguiment del tractament.

Finalment, també heu de conèixer amb quina freqüència cal administrar el medicament (cada 6, 8 o 12 hores; un cop al dia, un cop a la setmana, etc.) i en quin moment del dia és millor fer-ho, perquè n’hi ha que s’han de prendre al matí i d’altres, a la nit. En qualsevol cas, el vostre professional sanitari de referència us pot ajudar a ajustar l’horari d’acord amb la vostra rutina diària.

Tenir clar com cal fer-ho és fonamental, ja que els aliments poden millorar o dificultar l’absorció dels medicaments i, en conseqüència, modificar-ne l’efecte o augmentar el risc d’efectes secundaris. Normalment, la majoria dels medicaments es prenen:

• Amb els àpats: durant l’àpat o just després de menjar. L’àcid acetilsalicílic, que s’ha de prendre amb l’estómac ple per evitar molèsties gàstriques, n’és un exemple.
• En dejú: almenys una hora abans de menjar o almenys dues hores després d’haver menjat. És el cas del paracetamol per alleujar el dolor lleu o moderat i abaixar la febre, que s’ha de prendre fora dels àpats perquè faci efecte més ràpid. L’omeprazole, que serveix per reduir la quantitat d’àcid que produeix l’estómac, n’és un altre exemple.

Malgrat això, també n’hi ha que requereixen intervals específics, com els antiàcids, que s’han d’administrar entre mitja hora i una hora després dels àpats.

Hi ha aliments que poden afectar el comportament d’un determinat fàrmac. És el cas del suc d’aranja, que pot augmentar l’efecte de certs medicaments, o de les verdures del tipus crucíferes (bledes i cols) i de la llet i derivats, que el poden disminuir.

En cas que el professional sanitari us indiqui que heu de prendre el medicament «separat» d’un determinat aliment no vol dir que l’hàgiu d’eliminar de la vostra dieta mentre duri el tractament, sinó que heu de deixar un espai de dues hores entre un i altre.

Per organitzar bé les preses, convé tenir en compte l’interval d’administració del medicament (cada 6, 8 o 12 hores; un cop al dia, un cop a la setmana, etc.), el moment del dia en què és millor fer-ho (al matí, a la nit, etc.) i si l’heu de prendre en dejú o amb els àpats. Els professionals sanitaris us poden ajudar a ajustar l’horari d’acord amb la vostra rutina diària. Eines com els pastillers, els sistemes personalitzats de dosificació (SPD), els calendaris, les alarmes i les aplicacions mòbils també us poden ajudar a organitzar les preses i recordar quan heu de prendre el medicament.

No doneu per fet que podeu manipular els medicaments que s’administren per via oral per facilitar-ne la presa. Fraccionar-los, triturar-los, dissoldre’ls en aigua o bé, en el cas de les càpsules, obrir-les i extreure’n el contingut, pot comprometre l’eficàcia, la seguretat i el compliment del tractament. Podeu consultar al vostre metge o farmacèutic si el medicament que esteu prenent es pot partir o triturar.

Certs medicaments requereixen instruccions específiques addicionals a l’hora d’administrar-los. És el cas de la fosfomicina, per exemple, que és l’antibiòtic indicat per a la infecció d’orina i s’ha de prendre amb la bufeta buida per maximitzar-ne  l’eficàcia. En són un altre exemple els bifosfonats orals, que s’utilitzen per al tractament de l'osteoporosi: s’han de prendre amb un got ple d'aigua (evitar sucs, llet o cafè) i sense estirar-se com a mínim durant els 30 minuts posteriors per garantir-ne l’absorció correcta i evitar reaccions adverses.

En general, si us oblideu de prendre’n una dosi, no doneu per fet que n’heu de prendre una doble per compensar-la: sovint n’hi ha prou de prendre la dosi oblidada al més aviat possible o la següent, a l’hora habitual. Tanmateix, en alguns casos, aquest descuit pot tenir conseqüències greus, especialment si el medicament serveix per tractar una malaltia crònica que pot produir descompensacions, com ara la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC). Per això és important que us anticipeu i pregunteu al professional sanitari com heu d’actuar.

Si us costa recordar quan heu de prendre els medicaments, podeu utilitzar alarmes, despertadors, notes recordatòries, o bé simplement deixar-los en llocs ben visibles (a la cuina, a la tauleta de nit, etc.), però sempre fora de l’abast dels infants.

És important que respecteu la durada del tractament que indiqui el professional sanitari i que no l’allargueu o l’escurceu per iniciativa pròpia. Cal, a més, que consulteu si el podeu deixar de prendre de cop, ja que la retirada d’alguns medicaments requereix una reducció progressiva de la dosi per evitar riscos. És el cas de les benzodiazepines per millorar l’ansietat i l’insomni, els medicaments opioides (derivats de la morfina) per alleujar el dolor o la cortisona per tractar les malalties inflamatòries.

Quan el professional de la salut us prescriu un tractament crea el Pla de medicació, un document informatiu on consta el nom del medicament, la dosi, la freqüència de l’administració i el temps previst del tractament. En molts casos us el lliuraran, però si no ho fan, el podeu sol·licitar en paper o consultar-lo en línia i descarregar-lo des de La Meva Salut. Fins a la data de fi de vigència especificada al Pla de medicació, podeu anar a buscar nous envasos del vostre medicament a la farmàcia, a mesura que els aneu necessitant i sempre d’acord amb la dosi i freqüència d’administració que determini el vostre metge o metgessa.

En aquest sentit, heu de tenir en compte que els medicaments poden tenir problemes de subministrament, ja sigui perquè les unitats disponibles no són suficients per cobrir la demanda de les persones que l’han de prendre arreu del territori nacional, o bé perquè no hi ha cap unitat disponible. Si el medicament que us han prescrit es troba en aquesta situació, a la vostra farmàcia habitual us podran informar de les opcions disponibles. Segons el tipus de desproveïment que presenti el medicament, us podran resoldre el problema allà mateix, o bé us derivaran al servei de farmàcia del vostre hospital de referència o al metge o metgessa que us ha prescrit el fàrmac.

Si s’acaba la vigència del tractament que figura al Pla de medicació i cal renovar-lo, heu de contactar amb el vostre centre de salut mitjançant els diferents canals habilitats (contacte telefònic, eConsulta, contacte presencial) perquè revisin el tractament i valorin si cal mantenir-lo, si s’ha de canviar o si es pot considerar finalitzat. És important fer-ho a temps per no saltar-se la presa de cap dosi. Per evitar-ho, podeu consultar a la vostra farmàcia per la pròxima data de retirada de medicació disponible o bé entrar a La Meva Salut.

En cas que planifiqueu un viatge mentre duri el tractament, convé que n’informeu el professional sanitari perquè valori la conveniència d’avançar la disponibilitat del medicament prescrit, de manera que el pugueu recollir abans de marxar. Malgrat que el sistema està preparat per poder dispensar, en altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol i en altres països europeus, les prescripcions fetes a Catalunya mitjançant la recepta electrònica, s’hi exclouen certs medicaments, com ara els que es recullen a la farmàcia dels hospitals o les fórmules magistrals.

El professional sanitari us explicarà per què considera necessari afegir un medicament al vostre tractament i quins beneficis n’obtindreu.

Recordeu d’explicar al professional sanitari tots els medicaments, plantes medicinals i complements alimentaris que preneu o heu pres recentment, així com qualsevol altra circumstància personal que pugui condicionar el tractament (malalties, al·lèrgies, intoleràncies alimentàries, embaràs, alletament, proves diagnòstiques o cirurgies programades, etc.). Fer-ho és essencial per prevenir possibles errors de medicació amb conseqüències perjudicials per a la vostra salut.

Prendre més d’un medicament pot comportar la necessitat d’ajustar les pautes del tractament, com ara la dosi o l’horari d’administració, a fi d’evitar qualsevol mena d’interacció (disminució o augment de l’efecte o aparició d’efectes secundaris indesitjats). En aquest sentit, convé informar-se’n bé i preguntar al professional sanitari quins medicaments podeu prendre junts i entre quins hi ha d’haver un temps de separació. També és important que us expliqui quins senyals us poden fer sospitar d’una interacció, com ara notar un augment de l’efecte d’algun dels medicaments que preneu, i què heu de fer si els identifiqueu.

Convé que consulteu com heu d’actuar davant de qualsevol situació que pugui comprometre la continuïtat del tractament, com ara l’aparició de símptomes inesperats. En general, no heu de prendre cap decisió sense consensuar-la prèviament amb els professionals sanitaris, com deixar de prendre els medicaments o automedicar-vos.

Una bona opció és demanar a la vostra farmàcia el servei personalitzat de dosificació de medicació (SPD). Aquest servei el presten algunes farmàcies arreu de Catalunya per facilitar el compliment del tractament farmacològic, especialment a aquelles persones que han de prendre tres o més medicaments al dia, o bé dosis creixents o decreixents, alternades o irregulars. També és especialment útil per a la gent gran amb problemes cognitius o de manipulació.

Consisteix a col·locar la medicació prescrita, ordenada per dies i hores, en els diferents compartiments d’un envàs de tipus blíster que queda tancat hermèticament, de manera que només cal extreure’n els medicaments que s’han de prendre en un moment determinat. Al revers de l’envàs hi consta la informació relativa als medicaments inclosos, com ara la dosi, el número de lot i les característiques físiques, per facilitar-ne la identificació, en cas que sigui necessari.

Els medicaments no sòlids, com ara les pomades o les solucions (xarops), que no es poden desar en els compartiments d’aquest envàs, es fan constar en una etiqueta situada en la part davantera de l’envàs, juntament amb les instruccions d’ús corresponents.

Per prestar aquest servei, el farmacèutic o farmacèutica es coordina amb l’equip assistencial de la persona i en fa un seguiment periòdic.

Crear el vostre pla de medicació personalitzat és clau per evitar riscos. Es tracta d’elaborar una llista actualitzada de tots els medicaments que preneu amb les pautes bàsiques per seguir el tractament correctament. Convé que hi anoteu:

• el nom del medicament
• la dosi o la quantitat
• el dia que vau començar a prendre’l
• quan i com us l’heu de prendre i durant quant de temps
• alguna recomanació que us hagi donat el personal sanitari

També és convenient que hi afegiu, si és el cas, les plantes medicinals i els complements alimentaris que esteu prenent.

Cal que mantingueu aquesta llista actualitzada i que la porteu i l’ensenyeu quan us visiteu en un centre sanitari, aneu a la farmàcia o consulteu amb qualsevol professional de la salut.

Respecteu sempre les pautes d’administració del medicament que indiqui el professional sanitari. No us salteu cap dosi ni escurceu el temps que cal prendre’l, encara que us trobeu millor. Tampoc no heu d’augmentar-ne la dosi o allargar-ne el tractament, si no noteu millora.

Els medicaments no són innocus i l’ús continuat pot provocar efectes adversos importants. Per aquest motiu, només convé prendre’ls en cas que sigui necessari i durant el mínim temps possible. Un exemple clar és el dels inhibidors de la bomba de protons (IBP), popularment coneguts com a protectors gàstrics. El fet d’estar en tractament amb diversos medicaments no en justifica l’ús: cal tenir en compte, a més, altres factors, ja que aquest tipus de fàrmac pot reduir l’absorció d’altres medicaments que s’estiguin prenent i provocar altres problemes de salut, com l’increment del risc de fractures, infeccions o anèmies.

Sovint les reaccions adverses només són petites molèsties que es poden tolerar, però a vegades poden afectar greument la qualitat de vida. Si és el vostre cas, consulteu-ho amb el vostre professional sanitari de referència perquè valori si hi ha alguna mesura que us pugui ajudar a millorar la tolerància al medicament, si cal fer reajustaments en el tractament (reduir la dosi del medicament) o bé retirar-lo i substituir-lo per un altre.

Davant de qualsevol símptoma inesperat que experimenteu al llarg del tractament, no dubteu a consultar-ho amb el vostre professional sanitari de referència perquè en faci una valoració. És important que ho feu perquè es podria tractar d’una reacció adversa desconeguda o d’una reacció al·lèrgica, ser fruit d’una interacció de qualsevol mena, etc. En qualsevol cas, no us salteu cap dosi ni interrompeu el tractament per iniciativa pròpia.

Alguns tractaments amb medicaments requereixen un seguiment per avaluar-ne l’efectivitat i controlar l’aparició de possibles efectes secundaris. A partir de la valoració dels resultats obtinguts, el professional sanitari pot decidir modificar la dosi del medicament, retirar el medicament i substituir-lo per un altre o bé afegir-ne un de nou.

N’és un exemple el tractament anticoagulant oral (TAO) amb medicaments antivitamina K (acenocumarol i warfarina) que serveix per reduir la tendència de la sang a coagular-se i evitar, així, la formació de trombes (coàguls de sang) o embòlies. Aquest tractament requereix anàlisis de sang periòdiques que permeten mesurar-ne l’efecte i adaptar-ne la dosi necessària per mantenir el temps de coagulació dintre de l’interval adequat.

En general, un medicament es deixa de prendre, si:

• El problema de salut que en va justificar la necessitat s’ha resolt.
• No és efectiu.
• El metge o metgessa considera que els riscos que comporta el tractament són superiors als beneficis o no els podeu tolerar.

En qualsevol cas, és el professional sanitari qui us ha d’indicar quan cal finalitzar el tractament.

Tot i que la majoria dels medicaments es poden deixar de prendre de cop amb seguretat, n’hi ha que s’han de reduir progressivament per evitar riscos. Per això, si preneu un medicament, cal que consulteu al vostre professional de referència com i quan l’heu de deixar.

Si la situació es produeix perquè oblideu recollir el medicament prescrit a la farmàcia dins del termini de vigència del tractament, que és la data límit per fer-ho, haureu de contactar amb el vostre centre d’atenció primària perquè el metge o metgessa valori si cal renovar-lo, modificar-lo o interrompre’l.

En cas que la situació es produeixi perquè heu perdut el medicament que us heu de prendre, haureu de contactar amb el vostre centre d’atenció primària perquè us facin una recepta electrònica addicional que us permeti disposar de la medicació que necessiteu. Si teniu aquest problema fora de l’horari habitual d’atenció del vostre centre d’atenció primària, podeu adreçar-vos als centres d’atenció continuada.

En qualsevol cas, davant d’aquesta situació el que no heu de fer mai és modificar la dosi o l’interval d’administració del medicament amb accions com ara fraccionar els comprimits o prendre el medicament en dies alterns, en lloc de fer-ho cada dia.

En cas que presenteu algun efecte secundari que us resulti molt molest, no deixeu de prendre el medicament i consulteu-ho amb el vostre professional sanitari. Faciliteu-li qualsevol informació que pugui servir-li per identificar qualsevol reacció adversa i, si escau, s’encarregarà de notificar-la mitjançant el sistema de targetes grogues. També podeu notificar-la vosaltres directament a l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS) mitjançant el formulari disponible en línia des del web: https://www.notificaRAM.es. Tanmateix, heu de tenir en compte que la notificació no substitueix en cap cas la consulta amb el professional sanitari.

Quan acabeu el tractament no conserveu a la farmaciola de casa els medicaments que us hagin sobrat. Elimineu-los de manera segura: porteu-los al contenidor SIGRE que hi ha a la farmàcia perquè el destrueixin sense perjudicar el medi ambient.

També convé que reviseu la farmaciola periòdicament per assegurar-vos que no hi teniu cap medicament caducat, ja que poden haver deixat de produir l’efecte esperat.