Contacte
Si el vostre metge o metgessa us ha diagnosticat insuficiència hepàtica vol dir que el vostre fetge no pot portar a terme les seves funcions amb normalitat. Algunes d’elles són la producció de proteïnes, l’eliminació de la sang de substàncies que poden resultar nocives per a l’organisme convertint-les en innòcues, l’emmagatzematge de vitamines i la secreció de bilis (un líquid que ajuda al procés de digestió).
En relació amb els medicaments i les plantes medicinals, aquest òrgan no els pot processar i metabolitzar (transformar) adequadament. Per això, és probable que el vostre metge o metgessa ajusti la dosi de la vostra medicació habitual, en redueixi la freqüència d’administració o les dues coses a la vegada. Addicionalment, evitarà la prescripció de medicaments no recomanats en persones amb la funció hepàtica alterada.
Convé, per tant, evitar utilitzar medicaments sempre que sigui possible i, en cas de necessitar-ne i patir insuficiència hepàtica greu o cirrosi avançada, consultar el metge o metgessa abans de prendre’n.
Aquest article explica per què cal anar amb compte amb els medicaments si es pateix insuficiència hepàtica, amb quins fàrmacs s’ha de vigilar i què es pot fer per evitar riscos.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-les. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
La reducció de la capacitat funcional d’aquest òrgan pot alterar l’efecte dels medicaments que preneu i reduir-ne, per tant, l’eficàcia i la seguretat. En aquest sentit, cal tenir en compte diferents aspectes:
- Hi ha medicaments que poden alterar la funció del fetge també en persones sanes i, per tant, aquest risc augmenta en les qui pateixen insuficiència hepàtica.
Durant el desenvolupament dels medicaments es realitzen estudis de seguretat i un dels aspectes que s’avalua és l’efecte que els medicaments poden tenir sobre el fetge. Tot i que els medicaments comercialitzats es consideren segurs, cal tenir en compte que cap medicament està exempt del risc.
En alguns casos, un individu pot ser més susceptible que altres al fet que un medicament en concret li afecti el fetge; no obstant això, aquestes situacions són poc freqüents i, malauradament, impredictibles.
- La majoria dels fàrmacs, un cop ingerits, són processats i metabolitzats al fetge i és en aquest punt on potencialment poden causar dany hepàtic i comportar toxicitat.
- Alguns medicaments poden perdre la seva efectivitat quan la funció hepàtica està alterada.
Els medicaments que més freqüentment requereixen un reajustament de la dosi en persones amb insuficiència hepàtica són:
- Els fàrmacs que tenen un alta extracció hepàtica i que s’administren per via oral. L’extracció hepàtica és la proporció de la dosi que el fetge pot metabolitzar abans que arribi a la sang. Alguns exemples són: els analgèsics (per alleujar el dolor o la febre), els antihistamínics (per alleujar símptomes nasals, com congestió, rinorrea i esternuts), els antianginosos (per tractar o prevenir l’angina de pit), els antidepressius (per combatre la depressió) o els hipolipemiants (per reduir els nivells de greix en sang).
- Els medicaments molt units a proteïnes. Els medicaments poden circular per la sang de dues maneres: lliures o units a les proteïnes. La proporció del fàrmac que queda lliure és la que té efectes farmacològics i la que pot ser metabolitzada o eliminada de l’organisme. Quan la funció hepàtica està alterada, el fetge perd la capacitat de fabricar proteïnes, fet que provoca un augment de la proporció del medicament que queda lliure i, com a conseqüència, dels seus efectes. Alguns dels fàrmacs que pertanyen a aquest grup són: els antidiabètics (per tractar la diabetis), els antiepilèptics (per combatre l’epilèpsia), els antiulcerosos (per tractar les úlceres), les benzodiazepines (que actuen sobre el sistema nerviós central amb efectes sedants, ansiolítics, etc.) i els corticosteroides (redueixen la inflamació i afecten el sistema immunitari o de defensa del cos).
El paracetamol, un medicament que es pot prescriure amb recepta mèdica, però que també està disponible de venda lliure a la farmàcia, és un dels més coneguts per la seva capacitat d’afectar el fetge i amb el que cal tenir especial precaució. Les recomanacions d’utilització varien en funció de l’estat del fetge de la persona que en pren:
- En pacients adults sans, la dosi màxima diària és de 4 grams (dividits en diverses preses).
- En cas d’insuficiència hepàtica lleu o moderada, la dosi màxima diària és de 2 grams al dia (dividits en diverses preses).
- En persones amb insuficiència hepàtica o malaltia hepàtica activa greu, el seu ús està contraindicat.
- Manteniu una llista actualitzada de tots els medicaments que preneu, on s’incloguin també les plantes medicinals, les vitamines i els suplements dietètics. Porteu-la sempre a totes les visites mèdiques.
- Assegureu-vos que els metges que us atenen, tant de família com especialistes en determinades malalties, estiguin al cas que teniu insuficiència hepàtica.
- Preneu el menor nombre de medicaments possible. Això inclou tant les plantes medicinals i els suplements nutricionals com els medicaments (els que requereixen receptes i els que són de venda lliure a la farmàcia).
- Si utilitzeu medicaments de venda lliure a la farmàcia, llegiu-ne el prospecte, seguiu les recomanacions d’ús i no excediu la dosi màxima recomanada. Eviteu prendre’ls durant períodes llargs de temps sense consultar el metge o metgessa.
- Si el vostre consum d’alcohol diari és elevat, eviteu prendre paracetamol per al dolor.
- En casos d’insuficiència hepàtica greu o cirrosi avançada, es recomana consultar professionals hepatòlegs abans de prendre qualsevol medicament.
MedicationsandtheLiver. American College of Gastroenterology. Patienteducation&ResourceCenter. Patients. [en línia]. [Consulta: 14 gener 2015]. Disponible a: https://gi.org/topics/medications-and-the-liver/
DRUGDEX System (Micromedex 2.0). GreenwoodVillage, CO: Truven Health Analytics; [en línia]. [Consulta: 14 gener 2015]. Disponible a: https://www.micromedexsolutions.com
Chang, C.Y. i Schiano, T.D. Review article: drug hepatotoxicity. Alimentarypharmacology&therapeutics. 2007, Vol. 25, núm. 10, p. 1135-51. ISSN 0269-2813. DOI 10.1111/j.1365-2036.2007.03307.x.