Contacte
En els infants, els efectes dels medicaments són diferents perquè el seu organisme madura progressivament. Per això, pensar que poden prendre els mateixos fàrmacs que els adults en dosis inferiors és un error greu que pot perjudicar la seva salut.
En aquest sentit, convé que consulteu un professional sanitari abans de donar un medicament al vostre fill o filla per iniciativa pròpia que mai no li hagin prescrit, tot i que sigui de venda lliure.
En cas que un professional sanitari hagi prescrit un medicament al vostre fill o filla, pregunteu-li perquè serveix, com i quan se l’ha de prendre, quina durada té el tractament i quins efectes adversos pot produir.
També és important que llegiu amb atenció el prospecte de tots els medicaments i, en cas de dubte, demaneu consell professional.
Aquest article ofereix recomanacions pràctiques per administrar medicaments als infants de forma segura i eficaç, i resol alguns dels dubtes més freqüents que poden sorgir al voltant de la medicació infantil.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge o metgessa i en cap cas pretén substituir-la. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Els medicaments per tractar el dolor (analgèsics) i la febre (antipirètics) són els d’ús més habitual. Els més utilitzats són les formulacions infantils del paracetamol o de l’ibuprofèn. Aquests medicaments es consideren segurs sempre que s’emprin a les dosis adequades, que es calculen en funció de l’edat i el pes.
Els medicaments per al refredat comú i la tos, com els mucolítics, els antihistamínics o els expectorants, només s’han de donar si ho ha indicat el vostre professional sanitari de referència.
Cal anar amb compte amb els medicaments que es poden adquirir a les farmàcies sense recepta mèdica. Si l’infant no els ha pres mai, assegureu-vos que ho pot fer i en quina dosi. Llegiu-vos bé el prospecte i, si teniu dubtes, demaneu consell professional. L’àcid acetilsalicílic (aspirina), per exemple, està contraindicat en infants menors de 16 anys i els medicaments antiàcids només es recomanen en majors de 12 anys.
Per administrar medicaments als infants amb responsabilitat i seguretat, heu de tenir en compte com, quan i durant quant de temps cal fer-ho. Els infants s’han de prendre els medicaments:
- en la dosi correcta. La dosi ha de ser l’adequada per a l’edat i el pes de l’infant.
- en els horaris prescrits. Consulteu si el medicament s'ha de prendre en dejú o amb els àpats, i mireu d'adaptar l'horari de les preses perquè sigui còmode tant per a vosaltres com per a l'infant. Podeu utilitzar alguns recursos com l’ús d’alarmes per recordar els horaris d’administració de les dosis. Això és especialment important en cas que l’infant se’ls hagi de prendre diverses vegades al dia o que hi hagi més d’una persona responsable de donar-los-hi.
- durant el termini definit pel professional sanitari. Suspendre un tractament per iniciativa pròpia abans de completar la durada establerta és un error freqüent que cal evitar, perquè pot afectar-ne l’eficàcia i, en el cas dels antibiòtics, crear resistències.
És molt important que mesureu correctament la dosi dels medicaments que doneu als infants:
- Assegureu-vos que és l’adequada per a l’edat i el pes de l’infant. Convé que comproveu el seu pes i no en feu un càlcul aproximat.
- Utilitzeu sempre que sigui possible els dispensadors (xeringues, culleres amb ranures, comptagotes, etc.) que s’inclouen amb el medicament per mesurar la dosi de medicament correcta.
- Algunes xeringues dosificadores de solucions/suspensions (formes líquides) porten dues escales dibuixades, una amb mL i una altra amb kg. Heu d’anar amb compte perquè es poden confondre amb facilitat.
- En el cas de suspensions o solucions (formes líquides) d’administració per via oral, verifiqueu que esteu utilitzant les unitats de volum correctes.
- 1 mil·lilitre (mL) equival a 1 centímetre cúbic (1 cm3 o 1 cc).
- 20 gotes equivalen a 1 mL, generalment.
- Algunes suspensions (formes líquides) es presenten en forma de pols que s'ha de reconstituir afegint-hi aigua. En aquests casos és molt important que seguiu les instruccions de reconstitució del prospecte per evitar errors de dosificació. Per exemple, si no ompliu el flascó d'aigua just fins la marca d'enrasat que s'indica en l’envàs, sinó que n'afegiu més o menys, la concentració del medicament no serà l'adequada. Això és especialment rellevant en el cas dels antibiòtics.
- Tingueu en compte que un mateix medicament pot estar comercialitzat en concentracions diferents o fins i tot la concentració pot variar en funció del país on s’adquireix el medicament. En són exemples:
- L’ibuprofèn, que a l’Estat espanyol pot tenir dues concentracions diferents, 20 mg/mL o 40 mg/mL, on una és el doble que l’altra.
- El paracetamol, que a l’Estat espanyol es comercialitza amb una concentració de 100 mg/mL, tot i que en altres països els envasos poden tenir una concentració menor. La menor concentració comporta que es necessiti més volum (mL) per administrar la mateixa dosi que acostuma a necessitar l’infant.
Per tal d’evitar sobredosis accidentals per errors en la dosi que s’administra a l’infant, heu de seguir les instruccions específiques que hi ha al prospecte de cada medicament.
En el cas del paracetamol, la dosi recomanada es calcula en funció del pes de l’infant.
El paracetamol s’utilitza per alleujar el dolor lleu o moderat i abaixar la febre, i no té efecte antiinflamatori.
La dosi habitual oscil·la entre els 10-15 mg/kg administrats cada 6-8 hores. La dosi màxima és de 75 mg/kg/dia i cal no excedir els 3 g/dia.
La presentació habitual de paracetamol en infants és en solució/suspensió (formes líquides) i la concentració (quantitat de paracetamol) més habitual és de 100 mg/mL.
Per saber quina dosi és adient per al vostre infant, consulteu el prospecte del medicament o feu ús del cercador. En cas de dubte, consulteu un professional sanitari.
En el cas de l’ibuprofèn, la dosi recomanada es calcula en funció del pes de l’infant.
L’ibuprofèn, que a més d’abaixar la febre té una acció antiinflamatòria, es recomana en infants majors de 6 mesos o amb un pes superior als 7 kg; tot i això, hi poden haver excepcions per indicació d’un professional sanitari.
La dosi habitual és d’entre 5 i 10 mg/kg/dosi cada 6-8 hores i la dosi màxima recomanada és de 40 mg/kg/dia o 1,6 g/dia.
Les suspensions o solucions (formes líquides) d’ibuprofèn emprades en pediatria es diferencien en la seva concentració, que a l’Estat espanyol és de 20 mg/mL o de 40 mg/mL, una el doble que l’altra.
Per tal d’evitar errors en la dosi que administreu a l’infant, consulteu el prospecte del medicament o feu ús del cercador. En cas de dubte, consulteu un professional sanitari.
L’evidència científica demostra que alternar aquests medicaments no aporta millora en el tractament de la febre.
A més, el fet d’alternar l’ibuprofèn i el paracetamol pot generar confusió i que els infants prenguin dosis superiors a les recomanades. S’han de tenir en compte, també, els efectes adversos que poden provocar els medicaments.
Per això, alternar els dos antitèrmics només és adequat en situacions puntuals de febre elevada i molt de malestar, a dosis adequadament espaiades entre una presa i la següent, i sempre que un professional de pediatria ho aconselli.
En aquest sentit, cal tenir en compte que la febre és un mecanisme de defensa natural de l’organisme per combatre infeccions o altres alteracions, com ara inflamacions. No és una malaltia ni requereix tractament: el que es tracta és el malestar associat i la causa que la provoca. Tampoc no acostuma a ser perillosa en persones prèviament sanes i si és lleu o moderada, se sol tolerar bé. Generalment, només es recomana prendre antitèrmics si la febre és alta o provoca molèsties greus.
Si el medicament té mal gust, proveu de barrejar-lo amb una petita quantitat de líquid o amb un aliment tou (com puré de poma o iogurt).
Cal tenir en compte que alguns medicaments sòlids (càpsules, comprimits) no es poden trencar ni triturar per facilitar-ne l’administració. En cas de dubtes cal consultar el professional sanitari de referència.
Si l’infant vomita o escup el medicament, no li doneu una altra dosi automàticament.
En aquests casos, podeu seguir aquestes recomanacions generals:
- Si han passat menys de 10-15 minuts des de l’administració del medicament, l’absorció haurà estat baixa i es pot tornar a administrar la mateixa dosi.
- Si han passat entre 15-30 minuts, es pot tornar a administrat la meitat de la dosi. És a dir, si la dosi era de 4 mL d’ibuprofèn, se li ha de donar 2 mL.
- Si han passat entre 30-60 minuts, no s’ha de repetir la dosi, però es pot avançar l’hora d’administració de la dosi següent.
- Si han passat més de 60 minuts, es considera que el medicament s’ha absorbit i, per tant, tampoc no cal repetir l’administració.
- Cal que estigueu atents per si detecteu el medicament (parcialment o totalment) en el vòmit.
En cas de dubte, consulteu el vostre professional sanitari de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Les intoxicacions accidentals es produeixen amb major freqüència en infants d’entre 1 i 3 anys perquè a aquesta edat ja tenen certa autonomia de moviments. Per prevenir-les:
- Guardeu els medicaments fora de l’abast dels infants. Si és possible, tanqueu la farmaciola amb clau.
- Eviteu prendre els medicaments davant dels infants. Correu el risc que us imitin.
- No compareu els medicaments amb llaminadures. Eduqueu-los sobre la seva utilitat.
- Escolliu, si és possible, amb l’ajuda d’un professional sanitari, els medicaments que siguin més difícils d’obrir i menys atractius visualment per als infants (sense colors cridaners i de menor volum).
- Eviteu dir a l’infant que algun medicament és bo.
- En cas d’intoxicació, si l’infant ha pres una dosi de medicament superior a la que li correspon o un medicament per a adults, truqueu al 061 Salut Respon i/o porteu-lo directament al servei d'urgències de l'hospital més proper.
Una farmaciola infantil ha de contenir:
- Medicaments per tractar el dolor i la febre, com ara paracetamol i ibuprofèn.
- Medicaments que l’infant necessiti en el cas d’alguna malaltia crònica.
- Termòmetre digital.
- Antisèptic per desinfectar i tractar les ferides (solució de clorhexidina o povidona iodada a partir dels 30 mesos, entre d’altres).
- Material de cures, com ara solució salina fisiològica per a la neteja del nas en cas que l’infant estigui refredat, aigua oxigenada, gases estèrils, tiretes i esparadrap.
També cal que tingueu en compte algunes recomanacions de manteniment:
- Col·loqueu la farmaciola en un lloc sec i, si és possible, tanqueu-la amb clau per evitar que els infants hi puguin accedir.
- Endreceu i organitzeu els medicaments.
- Guardeu-los en el seu envàs original.
- Controleu-ne la caducitat.
La informació ha estat elaborada amb la participació del Consell Consultiu de Pacients de Catalunya.