Contacte
Relliscar, ensopegar, baixar per una escala sense barana o enfilar-se en un tamboret són causes freqüents de caigudes, que en el cas de la gent gran poden arribar a afectar greument la salut.
Aquest tipus d’accidents poden ser fruit de la mala sort o de problemes relacionats amb el propi procés d’envelliment, com ara la pèrdua de visió o la debilitat muscular, però també poden ser conseqüència de factors que es poden controlar.
Determinats medicaments poden augmentar la predisposició a patir caigudes. En alguns casos, n’hi ha prou amb prendre algunes mesures de prevenció, com l’ús de bastons o caminadors i la realització d’exercicis per millorar la mobilitat. En d’altres, però, el metge ha de valorar, en funció del nivell de risc, si cal reduir la dosi d’aquest tipus de fàrmacs o interrompre’n el tractament.
Aquest article explica quins factors poden provocar caigudes en la gent gran, quins medicaments n’augmenten el risc i per què, i quines mesures poden ajudar a evitar aquest tipus d’accidents.
La informació proporcionada en aquest article és complementària a les recomanacions del vostre metge i en cap cas pretén substituir-les. En cas de dubte, poseu-vos en contacte amb el vostre professional de la salut de referència o truqueu al 061 Salut Respon.
Hi ha diversos factors que poden augmentar el risc de patir caigudes:
- Biològics: fan referència a l’estat del cos humà i són propis del procés d’envelliment. Els trastorns de l’equilibri, els trastorns de la memòria o malalties com la de Parkinson i d'altres que provoquen debilitat muscular en són alguns exemples.
- De comportament: es relacionen amb la persona, com l'ús de determinats medicaments, una dieta inadequada, l’abús d’alcohol, la por a caure o portar un calçat inapropiat.
- Socioeconòmics: tenen a veure amb el nivell cultural, educatiu, econòmic i sociològic.
- Ambientals: s’associen amb l’entorn, com ara el lloc de residència i les seves característiques, l’estat dels carrers, el temps i el clima.
Tots els medicaments produeixen efectes secundaris. Alguns d’aquests efectes, com ara la confusió, la somnolència, la sedació, les alteracions de l’equilibri o de la marxa, i els trastorns de la visió, poden predisposar la persona a patir una caiguda.
Els medicaments que s’associen a un major risc de caigudes són alguns que s’empren per al tractament d’algunes malalties de salut mental, com ara els antidepressius i els antipsicòtics, així com els medicaments per dormir. A banda d’aquests, hi ha altres medicaments que poden augmentar el risc de caigudes:
- Medicaments per al dolor. Algunes persones que prenen analgèsics derivats de la morfina presenten efectes sobre el sistema nerviós central (mareig, mal de cap, somnolència, confusió, etc.).
- Medicaments per al tractament de la malaltia de Parkinson i broncodilatadors per a malalties respiratòries. Alguns dels broncodilatadors que s’utilitzen per al tractament de les malalties respiratòries (asma i MPOC) i alguns dels medicaments per tractar la malaltia de Parkinson poden provocar visió borrosa i confusió, especialment en gent gran.
- Medicaments per al tractament de la diabetis. Les persones amb diabetis tenen un risc més alt de patir fractures per les caigudes que provoquen els estats d’hipoglucèmia (disminució del nivell de glucosa o sucre en la sang).
- Medicaments per al control de la tensió arterial. Aquests medicaments poden produir un descens excessiu de la tensió arterial per un canvi brusc de posició corporal (per exemple, estar assegut i posar-se dempeus) i arribar a provocar mareig o desmai. Poden reduir, a més, la densitat mineral òssia i aquest efecte també s’associa a un major risc de caigudes.
- Altres medicaments. Dins d’aquest grup s’inclouen medicaments que tracten la hiperplàsia benigna de pròstata (engrandiment de la pròstata), els col·liris que s’utilitzen per als glaucomes i els fàrmacs que poden produir un contingut anormalment baix de potassi en la sang, com els corticoides i els diürètics, o de sodi, com els antiepilèptics.
Mai no deixeu de prendre cap medicament que us hagi prescrit el vostre metge o metgessa sense consultar-li prèviament, que és qui ha de valorar si cal revisar la vostra medicació, reduir-ne la dosi o retirar-la.
Utilitzar bastons o ajuts per caminar i un calçat adequat poden ajudar a reduir el risc de patir una caiguda.
També convé realitzar revisions oftalmològiques periòdiques per garantir una bona salut visual i realitzar exercicis per millorar la mobilitat i l’equilibri.
Una altra mesura preventiva eficaç és augmentar la seguretat de la llar, amb la instal·lació d’agafadors al bany o a la dutxa, adequar els espais i eliminar obstacles, com la retirada de les catifes o la millora de la il·luminació.
En cas que tingueu dubtes sobre la vostra medicació, consulteu amb el vostre metge o professional sanitari de referència.
