Un estil de vida saludable: el sol, un plaer amb precaució

L’exposició solar pot comportar efectes perjudicials immediats i a llarg termini. El més greu és el càncer de pell. Quan penetra a la pell, la radiació ultraviolada pot alterar el material genètic del nucli de les cèl·lules. Aquests danys poden fer que les cèl·lules creixin i es divideixin ràpidament fins a donar lloc a l’aparició de tumors benignes o malignes.

Hi ha dos tipus de càncer de pell:

• Càncer de pell melanoma: és el càncer de pell més agressiu i s’associa a episodis de cremades solars. És una malaltia poc freqüent, però amb una mortalitat elevada, que causa del 75% al 90% de les morts per càncer de pell.
• Càncer de pell no melanoma: s’associa a l’exposició solar acumulada al llarg de la vida i apareix en els llocs del cos més exposats. Representa el 95% de tots els càncers de pell, si bé presenta poca mortalitat.

Hi ha altres riscos que inclouen:

• Cremades solars. Són lesions a la pell produïdes per la radiació solar que es caracteritzen per causar envermelliment, calor i dolor en la zona afectada.
• Efectes de l’excés de calor sobre la salut. L’exposició a la llum solar és un dels factors que intervenen en la deshidratació, l’esgotament i el cop de calor.
• Canvis en la pigmentació de la pell, com el bronzejat o l’aparició de taques.
• Envelliment prematur de la pell. Es manifesta sobretot en les zones més exposades (cara, coll i mans). La pell perd elasticitat i poden aparèixer arrugues.  
• Fotoimmunosupressió. La sobreexposició a les radiacions ultraviolades pot debilitar el funcionament del sistema immunitari i les defenses naturals de la pell.
• Fotosensibilitat. Fa referència a una resposta excessiva o anormal de la pell a l’exposició solar. Hi ha alguns factors que intervenen en l’aparició d’aquestes reaccions, entre els quals hi ha la genètica, l’ús de determinats medicaments o de productes que contenen certes substàncies químiques (per exemple, els que serveixen per a la cura de la pell, els perfums o els tints) o la presència d’algunes malalties autoimmunitàries com el lupus.
• Afeccions oculars, com ara:
  • Fotoqueratitis, una mena de cremada solar que afecta la còrnia.
  • Degeneració macular (pèrdua de la visió central).
  • Cataractes, que són les opacitats del cristal·lí, una lent transparent que se situa just darrere de l’iris i s’encarrega d’enfocar els raigs de llum a la retina.

El sol emet diferents tipus de radiacions, però només n’hi ha tres que arriben a la superfície de la Terra:

• La radiació visible. Ens permet veure i aporta a les plantes l’energia necessària per fer la fotosíntesi. 
• Radiació ultraviolada (UV). És el component més conegut i amb més efecte sobre la salut. N’hi ha de tres tipus:
  • UVA. Representa la major part dels raigs ultraviolats que arriben a la superfície de la Terra i pot travessar els núvols. Penetra a les capes més internes de la pell i és responsable dels canvis en la pigmentació de la pell (taques, bronzejat), de l’envelliment cutani, de la fotosensibilitat, de les afeccions oculars com les cataractes i també del càncer de pell a llarg termini.
  • UVB. Representa un petit percentatge de la radiació ultraviolada que arriba a la Terra, ja que l’oxigen i l’ozó n’absorbeixen una gran part. No travessa els núvols i només arriba a les capes superficials de la pell. Estimula la síntesi de la vitamina D i pot provocar cremades solars, fotoimmunosupressió (disminució de les defenses) i càncer de pell.
  • UVC. No arriba a la superfície terrestre perquè la capa d’ozó l’absorbeix.
• Radiació infraroja. És la responsable de l’efecte tèrmic del sol, és a dir, de la sensació de calor.

Per protegir-vos del sol i gaudir-ne amb salut, podeu prendre les mesures següents:

• Comenceu a prendre el sol de manera gradual.
• Eviteu l’exposició prolongada i les hores de màxima intensitat, de les 12.00 h a les 16.00 h, especialment durant els mesos d’estiu.
• Porteu barrets d’ala ampla, per protegir també el coll i les orelles, i cobriu-vos el cos amb roba, sobretot si us esteu llargues estones exposats al sol.
• Utilitzeu un filtre solar adequat i de factor elevat. Apliqueu-lo sobre la pell ben seca per tot el cos i en quantitat suficient, uns 30 minuts abans de l’exposició al sol, sense oblidar les orelles, el nas i els llavis (amb protector solar específic de llavis). Renoveu l’aplicació periòdicament després de banyar-vos o si sueu molt.
• Feu servir ulleres de sol homologades que filtrin les radiacions ultraviolades A i B, preferiblement amb banda lateral.
• Beveu aigua sovint per evitar la deshidratació. Si teniu infants o persones grans a càrrec vostre, manteniu-los hidratats adequadament. Els infants tenen menys capacitat d’expressar la set i les persones grans, de percebre-la; per tant, és important que els oferiu aigua sovint.
• Eviteu prendre el sol si preneu medicació fotosensibilitzant, és a dir, aquella que pot provocar efectes perjudicials a la pell si us exposeu a les radiacions ultraviolades, com, per exemple, alguns antibiòtics. Davant de qualsevol dubte, consulteu el vostre professional sanitari de referència.
• Trieu majoritàriament zones d’ombra quan feu activitats a l’aire lliure.

Els nadons i els infants tenen la pell extremadament sensible a les radiacions solars i, per tant, un risc més elevat de patir cremades. Per això, cal extremar les mesures generals de protecció solar i tenir en compte les recomanacions següents:

• Procureu que els infants només estiguin a l’aire lliure a primera hora del matí o a última hora de la tarda, i eviteu que surtin durant les hores de màxima intensitat solar.
• Protegiu especialment les zones del cos que més s’exposen al sol, com la cara, les orelles, el coll (amb un barret) i l’esquena (amb roba), independentment que els poseu crema solar.
• Vigileu amb els para-sols, especialment durant les hores centrals del dia, ja que no tots filtren totalment els raigs solars. Malgrat que resguardeu els nadons i infants sota un para-sol, no prescindiu de fer servir filtres solars i altres proteccions addicionals.
• Els filtres solars no són una manera segura de protegir totalment la pell delicada i sensible dels infants.

Així mateix, les persones de pell molt blanca que tenen dificultat per bronzejar-se i facilitat per cremar-se quan prenen el sol també han d’extremar les mesures de protecció solar, ja que són més sensibles a les radiacions ultraviolades i presenten un risc més alt de desenvolupar càncer de pell.

El bronzejat és la resposta de la pell davant l’agressió produïda per les radiacions solars. Els melanòcits, que són unes cèl·lules que es localitzen principalment a la pell, alliberen melanina com a mecanisme de protecció. La melanina és la substància que dona el color a la pell.

Tanmateix, aquesta defensa natural no és suficient per evitar els riscos derivats de l’exposició solar sense protecció a llarg termini. La pell té memòria i els efectes de les radiacions són acumulatius i progressius: la suma d’hores d’exposició al sol al llarg de la vida també augmenta la predisposició a patir càncer de pell.

Les persones de pell fosca tenen més melanina que les de pell clara. La melanina és la substància responsable de la pigmentació de la pell, que ajuda a protegir les cèl·lules de la capa externa de la pell de la llum ultraviolada. Malgrat que tenen més protecció natural davant les radiacions solars, continuen sent vulnerables als seus efectes nocius i, per tant, han d’aplicar les mesures preventives corresponents.

El fet de no patir calor no garanteix una exposició solar segura. Els efectes del sol, com les cremades, es deuen als raigs ultraviolats, i l’efecte tèrmic, en canvi, a la radiació infraroja. El fet que estigui ennuvolat tampoc evita el risc, ja que els UVA són capaços de travessar-los.

La fotoprotecció no s’ha de considerar una manera segura de perllongar l’exposició al sol. Els efectes de les radiacions ultraviolades a la pell són acumulatius i progressius i augmenten el risc de patir càncer de pell.

Els protectors solars poden interferir en l’acció dels repel·lents d’insectes i hi ha controvèrsia en l’ordre de l’aplicació. En general, es recomana aplicar-se primer el protector i, al cap d’uns 30 minuts, el repel·lent.

No es recomana utilitzar la mateixa crema solar d’un any a un altre si està oberta, ja que aquests productes poden perdre eficàcia en estar exposats a condicions de calor i humitat excessives o al sol directament.

Generalment, els envasos dels filtres solars incorporen en l’etiqueta un símbol, en forma de pot obert, amb un codi a l’interior o al costat, format per un o dos dígits i la lletra M (per exemple, 3M, 6M o 12M, en què M equival als mesos). Aquest codi, anomenat PAO (període després de ser obert, de l’anglès period after opening), identifica la vida útil d’un producte cosmètic després d’obrir-ne l’envàs per primera vegada. Això vol dir que més enllà d’aquest termini no se’n pot garantir l’eficàcia.

Les llums per bronzejar emeten, igual que el sol, radiacions ultraviolades A i B i comporten, per tant, els mateixos riscos per a la pell que l’exposició als raigs solars.

Cadascú ha de tenir presents les pigues de tota la vida i ha de saber reconèixer possibles canvis en la seva mida, forma, textura i color.

Actualment, també hi ha aplicacions de mòbil per controlar les pigues i fer seguiment de les lesions de pell sospitoses que estan avalades per societats científiques (per exemple eDerma).

Cal consultar el metge o metgessa si s’aprecia una lesió nova a la pell que no es cura o canvis en l’aspecte d’una piga:

• Asimetria: si la forma d’una meitat de la piga és diferent de l’altra.
• Vores: si té un aspecte irregular amb vores borroses, dentades o desiguals.
• Color variat: si una mateixa lesió presenta diversos colors.
• Diàmetre: si hi ha canvis ràpids de la mida de la piga superiors als 6 mil·límetres.
• Evolució: si hi ha canvis sobtats d’aspecte i mida.

• L’exposició solar comporta riscos per a la salut, com ara cremades, envelliment cutani o càncer de pell.
• La pell té memòria i els efectes de les radiacions són acumulatius i progressius.
• És important que cadascú conegui el seu fototipus de pell i l’índex de radiació ultraviolada per aplicar de manera individualitzada les mesures preventives recomanades quan es fan activitats a l’aire lliure.
• Els infants i les persones de pell molt blanca, particularment sensibles a l’exposició solar, requereixen una protecció especial.
• Pel que fa als filtres solars:
  • No es poden considerar una manera segura de protegir totalment la pell, ni un mitjà per perllongar l’exposició al sol.
  • Cal fer-ne un ús correcte i renovar-los d’un any a un altre.
  • Malgrat que el seu ús augmenta durant l’estiu, és recomanable aplicar-los durant tot l’any, especialment en les zones que s’acostumen a exposar més al sol.
  • Reviseu la caducitat de l’envàs (si en té) i el codi PAO.
  • Mantingueu l'envàs protegit de la llum directa del sol, per evitar canvis de temperatura.
  • Eviteu fer-lo servir si ja està obert i en aplicar-lo aprecieu una separació de les fases de la crema (una part marcadament més transparent i oliosa que una altra).
• Les cabines de bronzejat artificial emeten radiacions ultraviolades igual que el sol i, per tant, són perjudicials per a la salut. Cal desaconsellar als joves que les facin servir amb finalitats estètiques. A més, les persones de menys de 18 anys no les haurien d’utilitzar.

Si necessiteu consell sobre les recomanacions preventives més adequades al vostre tipus de pell, us podeu adreçar als professionals de medicina i d’infermeria d’atenció primària, de pediatria i de dermatologia, o de la vostra farmàcia habitual.

1. Saraiya, M.; Glanz, K.; Briss, P.; Nichols, P.; White, C.; Das, D. et al. Interventions to Prevent Skin Cancer by Reducing Exposure to ultraviolet Radiation. Am J Prev Med 2004; 27 (5): 422-466.
2. IARC Working Group on the Evaluation of Cancer Preventive Agents. Sunscreens. 2001, 1a ed., vol 5. A: Vainio, H., Bianchini, F. editors. IARC Handbooks of cancer prevention. Lió: International Agency for Reasearch on Cancer.
3. IARC Working Group. The association of use of sunbeds with cutaneous malignant melanoma and other skin cancers: a systematic review. Int J Cancer 2006; 120: 1116-22. 2
4. Podlipnik, S.; Carrera, C.; Boada, A.; Richarz, N.; Marcoval, J.; Ferreres, J.R. et al. Incidence of melanoma in Catalonia, Spain, is rapidly increasing in the elderly population. A multicentric cohort study. J Clin Med [Internet]. 2020 [citat el 20 de juliol de 2022];9(11):3396. Disponible a: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33113930/
5. Lopes, F.C.P.S.; Sleiman, M.G.; Sebastian, K.; Bogucka, R.; Jacobs, E.A.; Adamson, A.S. UV exposure and the risk of cutaneous melanoma in skin of color: A systematic review: A systematic review. JAMA Dermatol [Internet]. 2021 [citat el 20 de juliol de 2022];157(2):213–9. Disponible a: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/33325988/
6. Suppa, M.; Gandini, S.; Njimi, H.; Bulliard, J.L.; Correia, O.; Duarte, A.F. et al. Association of sunbed use with skin cancer risk factors in Europe: an investigation within the Euromelanoma skin cancer prevention campaign. J Eur Acad Dermatol Venereol [Internet]. 2019 [citat el 20 de juliol de 2022];33 supl. 2:76–88. 

Mercè Peris Tuser
Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública
Institut Català d’Oncologia

Laura Costas Caudet
Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública
Institut Català d’Oncologia

Irene Torrecilla Martínez
Especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública
Hospital Germans Trias i Pujol