Maltractaments a la infància i l’adolescència

Els maltractaments i abusos exercits contra els infants i adolescents són un problema que sovint es manté ocult i és difícil de detectar, sobretot en infants molt petits que no ho poden verbalitzar o no són conscients de la gravetat dels fets.

Qualsevol forma de violència exercida és inacceptable en una societat moderna i avançada, però és encara més greu i injustificable quan la víctima és un infant o adolescent, i aquesta violència es produeix en l’àmbit familiar, espai de protecció i seguretat per antonomàsia.

L’article 8.1 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència determina que “qualsevol infant o adolescent ha d'ésser protegit de qualsevol forma de maltractament, que inclou el maltractament físic, el psicològic, la negligència, el tracte indigne, l’explotació laboral, l’explotació i l’abús sexuals, la corrupció, la manipulació, el mal ús de la seva imatge i qualsevol altra forma d’abús”.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix el maltractament infantil com els abusos i la desatenció de què són objecte els menors de 18 anys, i inclou tots els tipus de maltractament físic o psicològic, abús sexual, desatenció, negligència i explotació comercial o d’altres tipus  que causen o poden causar un dany a la salut, desenvolupament o dignitat de l’infant, o posar-ne en perill la supervivència en el context d’una relació de responsabilitat, confiança o poder. L’exposició a la violència en l'àmbit de la parella també s’inclou en les formes de maltractament infantil.

Per això, l’Observatori General Número 13 (2011), del Comitè de Nacions Unides de Drets de l’Infant, sobre “el dret de l’infant a no ser objecte de cap forma de violència” defineix el maltractament infantil com a “acció, omissió o tracte negligent, no accidental, que priva l’infant o adolescent dels seus drets i del seu benestar, que amenaça o interfereix l'ordenat desenvolupament físic, psíquic o social i els autors del qual poden ser persones, institucions o la mateixa societat”.

El maltractament és un problema social i de salut que no pot -ni ha de ser- eludit per ningú. L’àmbit sanitari ha de promoure tant el bon tracte integral als infants i adolescents com la prevenció, la detecció precoç, l’atenció integral i la rehabilitació de qui ha patit maltractament o abús sexual.