Maltractament i tortura

Tortura i maltractaments

Entendrem per maltractament i/o tortura tot acte en què una persona (directa o indirectament) infligeixi intencionadament a una altra dolors o sofriments greus, siguin físics o mentals, amb la finalitat d’obtenir informació, castigar-la o intimidar-la.

Les institucions públiques o privades on es poden produir maltractaments són, entre d’altres, els centres penitenciaris, els centres de justícia juvenil i de protecció de menors, les comissaries de policia, els centres d’internament d’estrangers i els centres psiquiàtrics, geriàtrics i sociosanitaris.

El reconeixement mèdic de les víctimes i el comunicat de lesions que s'elabora posteriorment representen un important instrument per a la detecció de maltractaments i/o tortura, ja s’hagi pogut produir en aquestes institucions o bé en l’àmbit privat de la persona que manifesti haver estat víctima de maltractaments i/o tortura.

El Protocol Facultatiu de la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants defineix mecanismes de prevenció de la tortura i els maltractaments.

La protecció de les persones afectades es basa en visites periòdiques als llocs on es poden produir les tortures i els maltractaments a càrrec d’un òrgan o òrgans independents. A Catalunya aquesta tasca la desenvolupa el Síndic de Greuges.

Les visites poden ser programades conjuntament amb el centre o es poden fer sense preavís. L’equip que les fa pot accedir lliurement a qualsevol dependència del centre i entrevistar-se de manera privada i confidencial amb qualsevol persona privada de llibertat.

A partir de la informació obtinguda a les visites, l’equip de treball canalitza les possibles denúncies o queixes perquè es tramitin i s’investiguin, fa recomanacions a les autoritats competents, i publica i presenta anualment al Parlament un informe monogràfic sobre les seves actuacions.

 

El febrer de 2017 va tenir lloc a la seu del Departament de Salut a l’Edifici Salvany de Barcelona, la Jornada sobre el Protocol d’Istanbul i els comunicats de lesions, que va ser presentada per la directora general d’Ordenació i Regulació Sanitària, la Sra. Neus Rams.

La Jornada es va iniciar parlant i reflexionant sobre aspectes ètics de la responsabilitat professional.

Es van fer aclariments terminològics sobre responsabilitat jurídica, ètica, individual i col·lectiva. També sobre l’acte mèdic i el rol dels professionals, i sobre el que entenem per violència, ja sigui subjectiva, objectiva, física, lingüística o estructural.

A partir d’aquí, es van fer unes reflexions sobre l’acte mèdic i la responsabilitat, tenint present que la víctima, el pacient, ha de quedar en el centre de la intervenció, valorant les evidències sota criteris d’independència del professional. Finalment es va plantejar si es poden tenir uns criteris ètics que ajudin a gestionar el risc per part dels professionals, i quin nivell de risc s’està disposat a assumir. El professional s’ha de guiar pels principis de Primum non nocecere (no maleficència) i In dubio pro vulnerable (tenir en compte la informació del més feble en cas de dubte). S'esmenten nous temes per tenir en compte de cara al futur, treball en xarxa, i els nivells de confidència, la transparència...

Altres formes de violència (masclista, maltractament d’infants o gent gran, etc.) tenen els seus protocols específics que, òbviament, s’haurien d’activar en cas que siguin detectats pel personal sanitari.

Quan el personal sanitari es planteja l’activació d’aquest protocol ha de guiar-se pels principis fonamentals de la professió, allò que anomenem professionalisme: 

  • Conjunt de principis ètics i deontològics, valors i comportaments que sustenten el compromís dels professionals de la medicina (i de la salut en general) amb el servei als ciutadans, que evolucionen amb els canvis socials i que avalen la confiança que la població té en els metges. Per tant, exigeix anteposar els interessos del pacient i tenir present els principis ètics de beneficència, no maleficència, autonomia i justícia.

Tenim el compromís d’actuar SEMPRE de conformitat amb els millors interessos del pacient, amb confidencialitat (evitant l’anomenada “segona victimització”) i protegint la salut física i mental dels que pateixen tortures.

En relació amb la responsabilitat mèdica davant de la Justícia  s’ha tenir en compte que:

  • Un professional ha de reparar l’efecte dels seus actes si hi ha dany o perjudici, si no s’han posat els mitjans adequats, o si hi ha hagut negligència.
  • Hi ha l'obligació de tenir cura dels mitjans abans que dels resultats, en tant que s’han de fer servir correctament els procediments amb independència del resultat obtingut. Això inclou la responsabilitat d’informar adequadament el pacient.
  • El jutge valora: atenció, meticulositat, perícia i prudència que ha exercit el professional.

 

Les pautes d’actuació dels professionals de la salut davant d’un possible cas de tortura i maltractament es defineixen al Protocol d’Istanbul, aprovat per l’Organització de les Nacions Unides l’any 1999. Aquest document explica com determinar si una persona ha estat torturada i quina documentació cal aportar per demostrar-ho davant d’un tribunal.

El comunicat de lesions que elabora el professional sanitari després del reconeixement és, en moltes ocasions, el document mèdic temporalment més proper als fets que s’al·leguen. Per tant, tenint en compte que moltes lesions desapareixen en poques setmanes, la informació que conté té un gran valor.

Aquest comunicat de lesions s'ha d'ajustar als estàndards de qualitat del Protocol d'Istanbul i hauria de contenir, com a mínim, els elements següents :

  • Informació del cas i circumstàncies de l'entrevista.
  • Antecedents personals i mèdics d'interès.
  • Al·legacions de tortura i maltractaments.
  • Exploració física.
  • Exploració psicològica.
  • Resultats de les proves complementàries.
  • Diagnòstic.
  • Pronòstic.
  • Recomanacions terapèutiques.
  • Conclusions.
  • Autoria.

 

Cinc punts imprescindibles en activar el Protocol:

  1. Tenir un alt grau de sospita que una persona ha estat sotmesa a tortures (poden ser psicològiques i no físiques).
  1. Actuar d'acord amb els principis ètics de la professió (professionalisme).
  1. Fer una anamnesi i exploració física exhaustives. Documentar, si és possible, les possibles lesions fotogràficament.
  1. Establir una relació de possible causalitat de les lesions objectivades amb maltractament.
  1. Fer les recomanacions terapèutiques i un seguiment adequat.
Data d'actualització:  06.04.2017