Maltractament i tortura. Canal Salut

Entendrem per maltractament i/o tortura tot acte en què una persona (directa o indirectament) infligeixi intencionadament a una altra dolors o sofriments greus, siguin físics o mentals, amb la finalitat d’obtenir informació, castigar-la o intimidar-la.

Les institucions públiques o privades on es poden produir maltractaments són, entre d’altres, els centres penitenciaris, els centres de justícia juvenil i de protecció de menors, les comissaries de policia, els centres d’internament d’estrangers i els centres psiquiàtrics, geriàtrics i sociosanitaris.

El reconeixement mèdic de les víctimes i el comunicat de lesions que s'elabora posteriorment representen un important instrument per a la detecció de maltractaments i/o tortura, ja s’hagi pogut produir en aquestes institucions o bé en l’àmbit privat de la persona que manifesti haver estat víctima de maltractaments i/o tortura.

Prevenció

El Protocol Facultatiu de la Convenció de les Nacions Unides contra la Tortura i altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants defineix mecanismes de prevenció de la tortura i els maltractaments.

La protecció de les persones afectades es basa en visites periòdiques als llocs on es poden produir les tortures i els maltractaments a càrrec d’un òrgan o òrgans independents. A Catalunya aquesta tasca la desenvolupa el Síndic de Greuges.

Les visites poden ser programades conjuntament amb el centre o es poden fer sense preavís. L’equip que les fa pot accedir lliurement a qualsevol dependència del centre i entrevistar-se de manera privada i confidencial amb qualsevol persona privada de llibertat.

A partir de la informació obtinguda a les visites, l’equip de treball canalitza les possibles denúncies o queixes perquè es tramitin i s’investiguin, fa recomanacions a les autoritats competents, i publica i presenta anualment al Parlament un informe monogràfic sobre les seves actuacions.

Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura

Enllaços d'interès

Recursos per a professionals

Les pautes d’actuació dels professionals de la salut davant d’un possible cas de tortura i maltractament es defineixen al Protocol d’Istanbul, aprovat per l’Organització de les Nacions Unides l’any 1999. Aquest document explica com determinar si una persona ha estat torturada i quina documentació cal aportar per demostrar-ho davant d’un tribunal.

Quan el personal sanitari es planteja l’activació d’aquest protocol ha de guiar-se pels principis fonamentals de la professió, allò que anomenem professionalisme. El professionalisme és el conjunt de principis ètics i deontològics, valors i comportaments que sustenten el compromís dels professionals de la medicina (i de la salut en general) amb el servei als ciutadans, que evolucionen amb els canvis socials i que avalen la confiança que la població té en els metges. Per tant, exigeix anteposar els interessos del pacient i tenir presents els principis ètics de beneficència, no maleficència, autonomia i justícia. Així, el professional sanitari té el compromís d’actuar SEMPRE de conformitat amb els millors interessos del pacient, amb confidencialitat (evitant l’anomenada “segona victimització”) i protegint la salut física i mental dels qui pateixen tortures.

En relació amb la responsabilitat mèdica davant de la Justícia s’ha de tenir en compte que:

Un professional ha de reparar l’efecte dels seus actes si hi ha dany o perjudici, si no s’han posat els mitjans adequats, o si hi ha hagut negligència.
Hi ha l'obligació de tenir cura dels mitjans abans que dels resultats, en tant que s’han de fer servir correctament els procediments amb independència del resultat obtingut. Això inclou la responsabilitat d’informar adequadament el pacient.
El jutge valora: atenció, meticulositat, perícia i prudència que ha exercit el professional.

El comunicat de lesions

El comunicat de lesions que elabora el professional sanitari després del reconeixement és, en moltes ocasions, el document mèdic temporalment més proper als fets que s’al·leguen. Per tant, tenint en compte que moltes lesions desapareixen en poques setmanes, la informació que conté té un gran valor.

Aquest comunicat de lesions s'ha d'ajustar als estàndards de qualitat del Protocol d'Istanbul i hauria de contenir, com a mínim, els elements següents:

Informació del cas i circumstàncies de l'entrevista:
- Dades de filiació del pacient
- Lloc i data de l'examen
- Persones presents durant l'examen (noms i càrrecs)
- Ha calgut immobilitzar el pacient durant l'examen? Sí/No. Si la resposta és sí, com i per què?
- Restriccions a l'avaluació mèdica
- Detalls de les restriccions
Antecedents personals i mèdics d'interès.
Al·legacions de tortura i maltractaments:
- Descripció detallada dels fets tal com els relata el pacient
- Data, hora i lloc on s'han produït els fets
- Tipus d'agressió, seqüència dels fets i descripció dels mecanismes lesionals
- Identificació del presumpte agressor/s
- Testimonis
- Símptomes físics i psicològics que el pacient afirma tenir
Exploració física:
- Descripció detallada de les lesions. Tipus, forma, grandària, localització, número, color i simetria.
- Mapes anatòmics. Aspecte general, pell, cara i cap, ulls, orelles, nas i gola, cavitat oral i dents, tòrax i abdomen (signes vitals inclosos), sistema genitourinari, sistema musculoesquelètic i sistemes nerviosos central i perifèric.
- Fotografies.
Exploració psicològica.
Resultats de les proves complementàries.
Diagnòstic.
Pronòstic:
- Molt greu. Castració o mutilació maliciosa d'un membre important.
- Greu. Impotència funcional, invalidesa, deformació del rostre, impediments d'un membre, seqüeles orgàniques i qualsevol altra lesió o alteració que origini incapacitat de més de 30 dies.
- Menys lleu. Les lesions demoren en curar-se o produeixen una incapacitat d'entre 15 i 30 dies.
- Lleu. Temps de curació i incapacitat d'entre 0 i 14 dies.
Recomanacions terapèutiques.
Conclusions:
- Alt grau de consistència. Existeixen evidències clares i documentades d'allò que s'ha relatat.
- Consistent amb la declaració de tortura, grau moderat de consistència. Allò descrit probablement se sustenta en allò que s'ha objectivat amb l'exploració.
- Consistent amb la declaració de tortura, lleuger grau de consistència. Allò descrit es pot sustentar en el que s'ha observat, però existeixen altres possibilitats.
- Les troballes no poden sustentar la història de tortura.
Autoria:
- Nom i cognoms
- Número de col·legiat
- Centre de treball
- Data i hora del reconeixement