En una societat de creixent diversitat i en un món cada vegada més globalitzat, el col·lectiu de professionals sanitaris ha de fer front a malalties infeccioses importades o a problemes de salut no gaire habituals en el nostre entorn i que requereixen orientacions adequades amb la màxima rapidesa possible.

Les característiques diferencials de la població que arriba, la seva cultura, la seva religió, la seva manera d'interpretar la salut i la malaltia requereixen una adaptació del sistema per afrontar la situació de la manera més adient possible.

Tot i que les mesures de prevenció i control de malalties són les mateixes per a tots els grups de població, a la pràctica són més difícils d'aplicar en la població immigrada per una suma de factors diversos: prevalença més gran, situació administrativa irregular, dificultat per accedir al sistema sanitari, barrera idiomàtica, mobilitat geogràfica, dèficit econòmic, concepció diferent de la importància de la malaltia, diferències religioses i culturals, etc.

Això fa que els professionals sanitaris, sobretot els que treballen en l'atenció primària, que és on les persones immigrades es poden dirigir amb més facilitat, necessitin una sèrie de coneixements específics, figures com la dels mediadors i recursos especials (estudis, protocols, guies, material divulgatiu traduït) per poder proporcionar una atenció de qualitat.