Control i seguiment


Els consells, el control i la relació amb els professionals de la salut ajuden a tenir un embaràs saludable. És molt important que la gestant es responsabilitzi i participi activament en les decisions sobre el seu embaràs, i que assisteixi a les consultes per realitzar les proves indicades.

Cal realitzar la primera visita abans de les deu primeres setmanes de gestació. A partir d’aquesta trobada s’estableix el calendari de visites i de proves successives. 

  • Es realitza l’historial de salut de la dona. Se li lliura el carnet d’embarassada, un carnet personal que serveix per anar recollint la informació més important de l’embaràs i el part, i la Guia per a l’embarassada, document explicatiu de les proves i recomanacions que se li faran durant la gestació. 
  • Es fa la primera exploració física.
  • Es fa una primera valoració dels risc inicial a partir d'una anamnesi completa (historial de salut de la dona i la seva família).
  • Es proporciona informació sobre el diagnòstic prenatal (detecció del risc de síndrome de Down i espina bífida, principalment).
  • S’informa del calendari d’ecografies i d’anàlisis clíniques.
  • Es deriva l’embarassada a l’odontòleg de l’equip d’atenció primària de referència per controlar el seu estat de salut bucodental.
  • Es donen els primers consells sobre hàbits saludables i prevenció de malalties.
  • La freqüència de visites al llarg de l’embaràs depèn de les necessitats individuals de cada dona en funció dels factors de risc associats. Malgrat això, es recomana que en una dona amb un embaràs normal es faci nou visites prenatals amb la periodicitat següent:
    • Abans de les 10 setmanes de gestació
    • 11-13 setmanes de gestació
    • 16-17 setmanes de gestació
    • 20-21 setmanes de gestació
    • 25-26 setmanes de gestació
    • 29-30 setmanes de gestació
    • 34-36 setmanes de gestació
    • 38-40 setmanes de gestació
    • 41 setmanes de gestació
  • Actualització de l'avaluació del risc.
  • Aclariment de dubtes i problemes.
  • Controls de pes, tensió arterial, presència d’inflor, creixement de l’úter, auscultació del batec cardíac.
  • Detecció de:
    • Consum de tabac, alcohol i altres drogues. Qualsevol consum d’aquestes substàncies es pot considerar de risc, ja que cap quantitat es considera segura. La identificació d’aquests hàbits tòxics es realitza mitjançant qüestionaris validats. El seguiment de l’evolució del consum es fa a totes les visites.
    • Trastorns de salut mental, com l’ansietat i la depressió, mitjançant un test que el llevador o llevadora fa a totes les dones durant diferents moments de l’embaràs i del postpart. En cas que s’identifiqui el risc, es deriva la dona a l’atenció especialitzada per fer el tractament adequat.
    • Situacions de violència masclista. Tot i que cada professional ha de trobar la manera més adient per fer el qüestionari a la dona, és convenient que ho faci:
      • En l’inici del control prenatal: primera o segona visita d’embaràs.
      • Almenys un cop per trimestre.
      • En el seguiment del postpart.
      • Els resultats obtinguts permeten valorar el possible risc, orientar sobre l’actuació que cal realitzar en funció d’aquest risc i alertar sobre possibles circumstàncies previsibles que poden augmentar-ne el nivell en el futur.
    • Diabetis mellitus. En dones amb factors de risc (com ara, antecedents familiars, antecedents personals o obesitat) la detecció d’aquesta malaltia es realitza durant el primer trimestre d’embaràs. A la resta de dones, el cribratge de diabetis gestacional es realitza entre les 24 i les 28 setmanes de gestació.
  • Valoració de les proves realitzades.
  • Prescripció de tractaments, si cal.
  • Informació i consells sobre aspectes diferents de l’embaràs i sobre els cursos d’educació maternal/preparació per al naixement.

 

 

El cribratge d'anomalies congènites és el conjunt de proves que es fan durant l’embaràs i que permeten detectar la majoria de defectes congènits, sobretot els més greus i freqüents. 

Les anomalies cromosòmiques constitueixen un 1% de totes les anomalies congènites. Per diagnosticar-les, a Catalunya s’ofereix el següent protocol:

 

Cribratge combinat del primer trimestre

Es fa entre les 11,2 i les 13,6 setmanes i permet conèixer el risc d’anomalies cromosòmiques molt aviat, al final del primer trimestre. Consisteix en la combinació de característiques maternes amb dades de l’anàlisi de sang i amb dades ecogràfiques (translucidesa nucal).

 

Cribratge del segon trimestre o prova quàdruple

Consisteix en una anàlisi de sang amb què es determinen uns marcadors materns. Es practica entre les 14 i 20 setmanes. Aquesta prova es fa quan no s’ha pogut fer el cribratge combinat del primer trimestre.

 

Risc del nadó de desenvolupar anomalies cromosòmiques

En funció dels resultats obtinguts en el cribratge del primer o del segon trimestre, es determina el nivell de risc que té el nadó de presentar anomalies cromosòmiques, un valor que condiciona els tipus de control posterior:

  • Risc baix: una probabilitat inferior a un cas de cada 1.100. Es fa un control de l’embaràs normal. 
  • Risc intermedi: una probabilitat entre un cas de cada 251 fins a un cas de cada 1.100. S'ofereix la prova de l'ADN fetal lliure. 
  • Risc alt: una probabilitat entre un cas de cada 10 i un de cada 250. Es pot triar entre dues opcions: 
    • Fer la prova de l'ADN fetal lliure. 
    • Fer una prova invasiva: biòpsia coriònica i amniocentesi. 
  • Risc molt alt: una probabilitat entre un cas de cada 2 i un de cada 9. S'ofereix la prova invasiva. 

 

Prova d’ADN fetal lliure

Aquesta prova consisteix en una anàlisi de sang de la gestant per analitzar els cromosomes del fetus a partir de les cèl·lules del fetus presents a la sang de la mare. Té una taxa de detecció per a la síndrome de Down del 99%. La taxa de detecció per a les síndromes d’Edwards i de Patau és més baixa, d’un 97%. S'ofereix en funció dels resultats obtinguts en el cribratge del primer o del segon trimestre i pot evitar la realització d’altres tècniques diagnòstiques invasives, com la biòpsia coriònica i l’amniocentesi.

Quan aquesta analítica de l’ADN fetal sigui positiva, s’ha de confirmar l’anomalia cromosòmica amb un estudi dels cromosomes fetals en una mostra de líquid amniòtic, obtinguda per amniocentesi, o de cèl·lules de la placenta, obtingudes mitjançant biòpsia de còrion. 

 

Biòpsia coriònica i amniocentesi

Els estudis recents situen el risc d’avortament d'aquestes tècniques entre el 0,1 i el 0,2%. Per aquest motiu, no es recomanen a totes les gestants. Només estan indicades en gestants en què el cribratge combinat del primer o segon trimestre ha tingut un resultat de risc alt o molt alt. També es fan a gestants amb antecedents d’anomalies cromosòmiques a embarassos anteriors o amb trastorns genètics familiars coneguts.

  • Biòpsia coriònica: Es pot fer entre les 11 i les 14 setmanes. Consisteix en l’anàlisi del teixit del còrion o de la placenta, ja que té la mateixa informació genètica que el fetus. La mostra s’obté a través del coll uterí o a través de l’abdomen matern, sempre sota control ecogràfic.
  • Amniocentesi: Es pot fer a partir de les 15-16 setmanes. Consisteix en l’anàlisi de les cèl·lules fetals que es troben en el líquid amniòtic. La mostra s’obté per punció de l’abdomen de la mare, sota control ecogràfic.

El pla de naixement és una eina que us ha de permetre expressar a la llevadora i al ginecòleg obstetre quines són les vostres expectatives i necessitats de suport i com voleu viure el naixement de vostre fill/filla. Per la seva banda, els professionals han de facilitar la resolució dels dubtes que hagin sorgit i fer l’assessorament que calgui per facilitar al màxim la comprensió i disminuir la por a allò desconegut.

El pla de naixement s’ha d’elaborar durant l’embaràs i caldrà revisar-lo en el primer contacte que tingueu amb l’hospital. Si no s’ha realitzat abans, caldrà que el pla es faci en la primera visita a l’hospital.

S’ha tenir en compte que, encara que hàgiu manifestat uns desitjos concrets, això no compromet a haver de seguir-los de forma inalterable. Si durant el part canvieu d’opinió, no representa cap problema greu canviar el pla, ja que aquest es fa sobretot per ajudar a concretar les idees i aspiracions sobre com voldríeu que fos el part, i perquè els equips obstètrics que us han d’ajudar sàpiguen quines són les vostres aspiracions. A més a més, a vegades, o bé per un problema del vostre benestar o del benestar del vostre fill/filla, o bé per les sensacions imprevistes produïdes pel treball del part (cansament, dolor), pot passar que no s’acomplexin tots els desitjos o expectatives, i cal integrar de forma positiva els esdeveniments.

Data d'actualització:  26.03.2021