Tipus d’addiccions comportamentals

Aquest trastorn es desenvolupa quan es perd el control de l’ús dels videojocs, es deixa de jugar majoritàriament per diversió i es juga per alleugerar les sensacions d’ansietat, irritabilitat o tristesa que apareixen quan es deixa de jugar. A més, es prioritza l’ús de videojocs davant de qualsevol altra activitat i es continua jugant tot i que això comporti conseqüències negatives: conflictes o pèrdua de relacions, disminució del rendiment educatiu o laboral...

Hi ha videojocs que es poden connectar a internet i d’altres que no, però els que ocasionen un major risc d’addicció són els videojocs en línia, ja que les característiques que ofereixen, com per exemple les possibilitats de cooperar o competir amb altres jugadors i les actualitzacions de contingut constants, els fan especialment atractius.

El trastorn per joc d’apostes es caracteritza per una pèrdua de control del joc en jocs d’apostes i/o d’atzar amb diners: jugant cada vegada més sovint, majors quantitats de diners o durant més temps tot i que tingui conseqüències negatives. A més, com les principals conseqüències negatives són econòmiques, les motivacions per jugar es converteixen en la recuperació dels diners perduts per poder resoldre tots els problemes que ha generat el joc, conduint a la persona a contraure grans deutes o a realitzar conductes delictives per continuar jugant.

Dins dels jocs d’apostes i/o d’atzar hi ha tant jocs presencials com les màquines escurabutxaques, les loteries o el bingo en sales de joc, com jocs en línia com el pòquer en línia, les màquines escurabutxaques en línia i les apostes esportives. A més, hi ha altres activitats, que tot i no considerar-se “jocs” tenen les mateixes característiques i també poden generar aquesta addicció. En són un exemple les inversions en criptomonedes o les borses de valors.

Apareix quan es perd el control sobre l’ús de les xarxes socials. Les connexions per revisar el nou contingut, les reaccions al contingut penjat o les converses són constants, causant problemes en el dia a dia com la falta de concentració, baix rendiment escolar o laboral, o abandonament d’altres activitats de lleure. La persona experimenta ansietat, nerviosisme o malestar quan no pot connectar-se. A més, l’ús intensiu que es fa a de les xarxes socials quan la persona té una addicció, causa un impacte negatiu també en l’autoestima, la son i el benestar general.

Conducta excessiva i sense control de cerca de l'’activitat sexual. Es pot desenvolupar tant amb el sexe “presencial”, per exemple buscant companyia sexual, com “en línia”: buscant i visionant pornografia. La conducta sexual es troba en el centre del pensament de la persona i és una problemàtica que, a causa del gran estigma que s’hi associa, genera molta culpabilitat a la persona i perjudica molts del àmbits del seu dia a dia, especialment el social.

Conducta de compra de forma compulsiva i sense planificar, que no es pot controlar. Quan apareix aquesta addicció, normalment la persona no té especial interès en els productes que compra, sinó només en el fet de comprar... Abans d’actuar, la persona mostra nerviosisme i ansietat i aquestes sensacions disminueixen temporalment quan es compra. A continuació, acostumen a aparèixer sentiments de culpabilitat, tot i que no impedeixen tornar a tenir l’impuls de comprar altra vegada. Principalment, aquestes problemàtiques apareixien amb les compres realitzades de forma presencial, però a causa de l’increment de botigues en línia i les característiques que incorporen que les fan més atractives, cada vegada apareixen més casos d’addiccions relacionades amb les compres en línia.

A més de les addiccions més comunes presentades anteriorment, es poden desenvolupar addiccions a moltes conductes que generen plaer a la persona: a l’activitat esportiva, a la feina... Per considerar-se que hi ha una addicció a una altra conducta, es considera que s’han de complir les següents característiques:

• La conducta passa a ser la més important en la vida de la persona.
• Quan es realitza la conducta millora l’estat d'ànim, experimentant sensacions de benestar i plaer o tranquil·litat o relaxació.
• Cada vegada la persona necessita fer la conducta més sovint, durant més temps o amb més intensitat per aconseguir el canvi positiu d’estat d’ànim.
• Quan es deixa de fer la conducta o se’n disminueix la intensitat, temps o freqüència, s’experimenten pensaments, emocions i sensacions negatives com per exemple: irritabilitat, nàusees, insomni o mal de cap.
• Es genera un malestar a la mateixa persona i també a les persones del seu entorn.
• La persona experimenta molta dificultat per reduir o deixar de fer conducta i moltes vegades recau a tornar-la a fer.