De la mateixa manera que la diabetis pot afectar els sentiments de l’adolescent, ja hem vist que també pot afectar els sentiments dels pares i altres membres de la família.
Quan un pare o mare (o un altre membre de la família) està preocupat, la seva preocupació es pot manifestar de maneres diferents, per exemple, que pregunti constantment al seu fill o filla com es troba, que vulgui controlar constantment què fa i com ho pot afrontar, etc. Serà important que l’adolescent pugui expressar com se sent davant d’aquestes situacions perquè si no és possible que es comencin a generar tensions que podrien influir en el tractament de la malaltia.
Altres parents com els avis o els tiets és possible que també vulguin saber com porta la malaltia i com es troba, i a vegades l’adolescent ho pot viure com una intromissió constant en la seva vida, sobretot en un moment on voldria que el tractessin amb total normalitat. Si hi ha una relació propera amb ells serà important que l’adolescent també comuniqui com se sent amb aquest tracte. Si no és així, serà important que s’ajudi l’adolescent a comprendre que possiblement és una manera d’expressar la seva preocupació.
Sovint també acostumen a sorgir tensions entre els germans ja que en alguns moments noten que el fill amb diabetis obté un nivell més elevat d’atenció, o a vegades el fill amb la malaltia enveja el germà que no la té.
A continuació es donen algunes orientacions segons l’edat del fill:
2-4 anys: els nens col·laboren i participen en activitats dirigides pels pares. L’objectiu és que aprenguin a viure amb la diabetis com una activitat més en la seva vida. L’educació es dirigeix a totes aquelles activitats encaminades a la participació del nen en l’autocontrol, assegurant un bon desenvolupament amb una aportació alimentària sana i equilibrada.
4-6 anys: Pregunten per què, reconeixent-se diferents als altres. L’objectiu és fer-los entendre per què es punxen la insulina a diferència d’altres nens, per aconseguir que participin en l’autocontrol. L’educació es dirigeix a l’assimilació de conceptes bàsics de la diabetis a través de la metàfora del conte. Es busca integrar tots els grups de l’alimentació en la dieta.
6-8 anys: els nens aprenen a llegir i a escriure, coneixen el temps, per tant l’objectiu és que puguin realitzar l’autocontrol sols, que aprenguin a diferenciar els valors de glucèmia alts i baixos i a participar en la injecció d’insulina. Han d’aprendre a diferenciar grups d’aliments, s’han d’assegurar que els ingereixen i cal que reconeguin els símptomes d’una hipoglucèmia per actuar com sigui necessari. L’educació està centrada en diferenciar entre glucèmies normals, altes i baixes i aportar coneixements a partir del joc.
8-12 anys: a aquesta edat augmenta el sentit de la responsabilitat i saben interpretar i diferenciar els comportaments adequats dels que no ho són. L’objectiu de l’educació és augmentar progressivament la seva autonomia en el control de la diabetis (aconseguir que s’injectin la insulina, que actuïn adequadament davant d’una hipoglucèmia…). S’aporten coneixements bàsics d’actuació en l’esport, s’elaboren menús utilitzant diferents grups d’aliments i es fomenta la participació dels seus amics.
12-16 anys: augmenta el sentit de la responsabilitat. La independència i l’autonomia estan en progrés, de manera que comprenen les conseqüències dels seus actes. Han d’adquirir responsabilitats en el tractament i control de la diabetis sense gaire supervisió, tenir autonomia en la presa de decisions sobre la modificació del tractament i saber actuar en situacions especials. L’educació aporta coneixements d’actuació i sobre els riscos en situacions especials (alcohol, tabac, sexualitat…).
16-18 anys: la independència i l’autonomia estan en augment, coincidint amb el pas a l’edat adulta. Adquireixen autonomia en el control de la diabetis i augmenten les seves responsabilitats. Serà important aconseguir una bona integració del tractament i autonomia en el seu estil de vida reforçant coneixements i habilitats, i instaurar la idea que el control òptim pot ajudar a evitar les complicacions a llarg termini.
Contacte
