No havia tingut mai problemes de genoll fins que, un dia, vaig començar a sentir un dolor intens al lateral. No podia ni tan sols suportar el contacte amb la roba ni pujar escales. A més, visc en un barri ple de pujades, i cada moviment era un gran esforç.
Vaig anar a urgències i em van dir que tenia artrosi, però no em van fer cap ecografia. Vaig aguantar amb el dolor durant un temps fins que, desesperada després de quatre mesos de patiment, vaig tornar al metge i els vaig dir:
"Vinc perquè em tallin la cama, no puc més amb aquest dolor."
Em van receptar calmants, però ja en prenia i no em feien efecte. Quan finalment vaig explicar la meva situació al metge de capçalera, em va derivar a l'especialista. Sense ni tan sols tocar-me, només veient-me, em va dir: "Tens un vessament de cavall." I sí, tenia tot el genoll ple de líquid.
Aquell mateix dilluns em van donar cita. Em van fer una ecografia, em van extreure el líquid acumulat i em van administrar una infiltració. El dolor va disminuir una mica—almenys podia dormir—però encara coixejava. No va ser fins que em van aplicar una infiltració d'àcid hialurònic que el dolor va desaparèixer completament. I va ser immediat. Després de mesos amb un dolor constant, va ser un alleujament.
Ara em comença a molestar l’altre genoll. Ja m’han fet una infiltració convencional, però estic esperant que em posin l’àcid hialurònic, perquè crec que és l’única cosa que em farà efecte. Si això no funciona, hauré de plantejar-me altres opcions com la cirurgia, però mentre hi hagi alternatives, prefereixo esgotar-les abans.
De jove jugava a bàsquet, però quan ho vaig deixar, vaig començar a córrer. Un dia, després de córrer, el genoll se'm va inflar de líquid. Tot i tenir poc més de 40 anys, el metge em va dir que les meves articulacions semblaven les d'una persona de 80. Em va treure el líquid i em va recomanar que deixés de córrer.
Tinc una feina molt sedentària, cosa que em limita molt la mobilitat. Si a això li sumem els problemes de genolls, amb el temps l’artrosi va empitjorar fins al punt en el qual caminar només 100 metres ja em provocava un augment del dolor.
El traumatòleg em va dir que era massa jove per a una pròtesi, així que vam provar infiltracions, però no van solucionar res. La idea inicial era posposar la cirurgia, però després d'haver intentat totes les alternatives possibles, vam veure que no hi havia altra opció.
Fa un any em van operar d’un genoll i ara estic esperant la intervenció de l’altre. L’operació va anar molt bé: en només dos dies ja em van donar d’alta i vaig necessitar un mes de recuperació. Al mes i mig ja tornava a treballar. Ara aquest genoll ja no em fa mal, i fins i tot puc caminar sense crosses, encara que no pugui fer grans distàncies. He recuperat mobilitat i fins i tot he pogut anar de vacances amb la meva família i moure’m amb més llibertat.
La meva esperança és que, quan l’altre genoll estigui bé, pugui estar més actiu, fer exercici i perdre pes, cosa que segur que també ajudarà a la meva salut en general.
Tota la vida he tingut artrosi. Fa 19 anys em van operar dels malucs i a l'abril de l'any passat em van intervenir per col·locar-me una pròtesi de genoll. Feia temps, uns tres anys, que tenia dolor, però ho vas deixant córrer. Sempre he fet molt d'esport: abans jugava a futbol, ara faig tenis i gimnàs. Però córrer em va deixar pràcticament sense cartílag. Al principi, el dolor era suportable, però el darrer any va empitjorar fins al punt que ja no podia caminar ni viatjar. No era un dolor insuportable, però em limitava molt. Ja no podia ni sortir a passejar pel barri sense haver de seure sovint als bancs.
Primer vaig provar les infiltracions amb antiinflamatoris, però no feien gaire efecte, i a més se m'acumulava molt de líquid que després havien de drenar. Les injeccions d'àcid hialurònic, en canvi, sí que van funcionar: la primera em va anar molt bé i em va calmar el dolor durant un any. Encara el notava, però almenys podia fer vida més o menys normal.
Després de fer-me radiografies i valorar-ho amb els metges, vam decidir que la millor opció era posar-me una pròtesi de genoll. L'operació va anar molt bé, de fet, l'endemà de l'operació ja em feien caminar pels passadissos de l'hospital, i estic molt satisfet tant amb la intervenció com amb l'equip mèdic que em va atendre. Després de la cirurgia vaig fer 15 sessions de fisioteràpia a domicili i ara continuo fent els exercicis que em va ensenyar la fisioterapeuta cada dia, a més d’anar al gimnàs.