Cuidadors informals

L'augment de l'esperança de vida fa que hi hagi més persones amb problemes de salut crònics, de discapacitats i de dependència. En general, les persones amb algun tipus de dependència viuen al seu domicili amb un familiar que assumeix les principals activitats i responsabilitats de cura i que és acceptat com a cuidador per la resta de familiars. Compten també amb el seguiment i el suport del seu equip d'atenció primària (EAP) i, quan cal, són ateses en el dispositiu i recurs assistencial sanitari més adient en funció de les seves necessitats. Aquest plantejament ofereix bons resultats en la qualitat de l'atenció i en la satisfacció tant del pacient com del cuidador.

En aquest context, la figura del cuidador informal adquireix una rellevància social i el converteix en un dels pilars sobre el qual es construeix el model d'atenció a les persones.

S'anomena cuidador o cuidadora informal, o no professional, aquella persona, familiar o no, que atén de manera continuada una persona en situació de dependència o discapacitat, convisqui o no amb ella, i hi estigui o no vinculada afectivament.

La dependència és la necessitat d'ajuda que té una persona per realitzar les activitats bàsiques de la vida diària, derivada de l'edat, la malaltia i/o la discapacitat, i lligada a la falta o a la pèrdua d'autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial.