Consells per cuidar

Cuidadors

Les tasques i les responsabilitats del cuidador inclouen: l'ajuda per al desenvolupament de les activitats bàsiques de la vida diària, com ara les tasques domèstiques, vestir-se, menjar o desplaçar-se; l'atenció a les necessitats d'afecte; la gestió del funcionament de la llar per assegurar els subministraments necessaris; el manteniment de les condicions de seguretat necessàries, i la promoció de l'autonomia personal.

Cuidar és una experiència gratificant, però també difícil i complexa. En aquest apartat trobareu consells útils per poder satisfer les necessitats de cura de la persona que teniu al vostre càrrec i oferir-li una atenció de qualitat. 

Les persones amb dependència necessiten una dieta completa, variada, equilibrada, tan semblant com sigui possible a la normal i que s'adapti als seus gustos i preferències. A més, cal que tingueu en compte les possibles patologies o trastorns que poden condicionar el tipus de menjar (hipertensió, diabetis, etc.).

Les persones grans tenen unes característiques especials que s'han de tenir en compte a l'hora de dissenyar una dieta adequada a les seves necessitats:

  • Les dificultats per mastegar o empassar són degudes a la manca de dents, a malalties gingivals o a l'ús de dentadures postisses o pròtesis dentals mal ajustades. Per tant, s'ha de procurar fer els menjars més lleugers i de textures més toves, però preservant la varietat alimentària d’una dieta convencional.

  • L'aparell digestiu de les persones grans acostuma a presentar canvis deguts al propi procés d’envelliment, la qual cosa provoca que les digestions siguin lentes i la sensació de sacietat, més precoç. Es recomanen de quatre a sis àpats poc abundants, i evitar estones llargues de dejuni o àpats molt carregats.


La persona cuidadora ha d'acompanyar i ajudar la persona malalta, explicar-li què és el que menjarà, situar-li els plats davant i procurar-li una bona higiene oral després dels menjars.

Informació relacionada

Una bona higiene corporal augmenta el benestar i l'autoestima. Cal que s'adapti a les necessitats de la persona que cuideu, en funció del seu grau de mobilitat. Procureu aixecar la persona sempre que sigui possible i intenteu que col·labori, dins de les seves possibilitats. És important que respecteu al màxim els seus desitjos i la seva intimitat.

La dutxa és, sense dubte, la millor opció, però si no és possible fer-la servir per les barreres arquitectòniques s'ha d'intentar asseure la persona en una cadira davant del lavabo i facilitar-li el material necessari perquè pugui rentar-se.

Per proporcionar una bona higiene diària, cal: 

  • Dedicar-hi temps.
  • Respectar al màxim els desitjos i la intimitat de la persona.
  • Procurar que hi hagi prou llum.
  • Procurar que l'habitació no estigui freda ni hi hagi corrent d'aire.
  • Preparar tot el material necessari abans de començar: palangana amb aigua calenta, tovalloles, sabó neutre i esponja suau, colònia (per a pells greixoses) i crema hidratant, raspall de dents o got amb fluor i pinta.
  • Seguir l'ordre aconsellat: coll i cara, braços i mans, tòrax, cames i peus, genitals, espatlles, cabell.
  • Insistir en: ulls, orelles, vies nasals i cavitat bucal.


Per tal de tenir cura de la higiene de la boca, cal que la persona malalta: 

  • glopegi aigua oxigenada diluïda (25%-50%);
  • mastegui pinya;
  • s'hidrati els llavis;
  • es raspalli la llengua.


En cas que s'utilitzi pròtesi dental

  • S'ha de raspallar com a mínim un cop al dia.
  • Es recomana guardar-la submergida en solució antisèptica i cal evitar rascar-la amb objectes durs.


Sempre que sigui possible, hem d'aixecar la persona i asseure-la en una cadira per poder realitzar més còmodament la neteja del llit. En cas que no sigui possible, cal posar-la de costat per fer mig llit i després cap a l'altre costat per poder fer-ne l'altra part. 

Alguns consells útils per mantenir la higiene del llit són els següents: 

  • El llit s'ha d'arreglar diàriament. Si la persona no es pot aixecar, estirarem els llençols i netejarem les possibles molles com a mínim dos cops al dia.
  • En cas d'incontinència urinària, utilitzarem protectors de matalàs.
  • Els llençols cal canviar-los un cop a la setmana, tot i que la freqüència variarà en funció de la situació de la persona que es cuida.

La mobilitat de les persones amb dependència fa referència tant als desplaçaments (anar del llit a la cadira, de la cadira al lavabo, del lavabo al llit...) com als canvis posturals. La manca de mobilitat afecta la circulació de la sang i augmenta el risc de desenvolupar complicacions  tromboembòliques, problemes urinaris i de restrenyiment i úlceres per pressió, entre d'altres. D'altra banda, l'ús de tècniques incorrectes pot provocar-vos cansament i lesions.

Demaneu als professionals de referència que us ensenyin quines són les pautes que heu de seguir. També podeu utilitzar ajudes tècniques per facilitar les mobilitzacions i els desplaçaments. 

Les tècniques de mobilització més habituals són les següents:

Fer un llit ocupat:

  • Cal fer voltar la persona enllitada cap a un costat i canviar la part del llençol del costat que queda lliure. S'ha de passar la persona al costat net i repetir l'operació amb l'altre costat.
  • El cuidador s'ha de posar al costat del llit cap a on s'ha de fer voltar la persona enllitada.
  • Cal col·locar-li un braç sobre el pit i l'altre davant del seu cos per tal que en rodar no l'oprimeixi.
  • Convé flexionar lleugerament el genoll del pacient i creuar-li la cama més llunyana sobre la més propera.
  • El cuidador ha de flexionar els genolls i els malucs, tot mantenint l'esquena recta.
  • Es col·loca una mà a l'espatlla i l'altra sobre el maluc i es fa voltar la persona malalta cap al costat on es troba el cuidador, desplaçant el pes de la cama anterior a la posterior.


Col·locar una falca:

  • En cas que la persona enllitada pugui col·laborar, es recomana demanar-li que aixequi el glutis flexionant els genolls i fent una lleugera força amb els peus. El cuidador la pot ajudar amb la mà o el braç, fent força amb el colze repenjat sobre el llit.
  • Si la persona no pot col·laborar, la fem voltar cap a un costat (segons la tècnica del canvi de llençols) i col·loquem la falca.


Trasllat des del llit fins a una cadira:

  • S'ha d'acostar la cadira fins al llit i comprovar que quedi ben fixa. A continuació, cal acostar la persona al més a prop possible de la vora del llit. Amb una mà se subjecta l'espatlla més llunyana (passant el braç pel clatell) i amb l'altra mà, les seves cames (passant el braç per sobre dels genolls).
  • Tot seguit, cal aixecar i fer voltar el cos en un sol moviment fins que la persona quedi asseguda a la vora del llit amb els peus penjant.
  • Després, s'ha de passar un braç per sota dels seus colzes i la persona ha de col·locar els seus braços envoltant el coll del cuidador.
  • El pes del cuidador ha de recaure al peu més endarrerit quan empeny cap a dalt amb els braços, mantenint l'altra cama enmig de les cames de la persona. Una vegada aixecada la persona, el seu pes i el del cuidador queden perpendiculars a les seves bases de sustentació.
  • El cuidador fa un pas i gira la persona empenyent-la cap a la cadira.
  • Cal que subjecti la persona per les aixelles mentre ambdós flexionen els genolls i, finalment, s'asseu la persona malalta.


Redreçament cap enrere en una cadira:

Hi ha dues tècniques:

  • La primera consisteix a agafar la persona per sota dels braços des de la part posterior de la cadira, fer força amb les cames i incorporar-la.
  • La segona tècnica recomana que des de la part anterior, es demani a la persona que recolzi les mans o els colzes a la cadira i que es miri la panxa. El cuidador, amb les cames flexionades, ha de fer pressió amb els genolls en direcció al respatller de la cadira.


Subjectar a la cadira:

Cal cobrir la cadira amb un llençol gran. Convé asseure la persona a sobre amb les cames separades i creuar el llençol, agafant els extrems, per entre les cames i lligar-lo per darrera dels extrems que queden.

Deambulació:

El cuidador s'ha de situar davant la persona i oferir-li els avantbraços perquè s'hi agafi. Cal que la persona malalta s'agafi amb les mans obertes i els braços lleugerament enganxats al cos i iniciï la marxa seguint el seu pas.

Cal recordar que la persona cuidadora ha de fer tot el que pugui per la persona malalta, però no ha de fer res que aquesta pugui fer tota sola.

Per tal que l'organisme funcioni bé, els residus dels aliments que es prenen han de ser eliminats de forma correcta.

Pel que fa a l'eliminació intestinal, la gent gran tendeix a patir alguns trastorns digestius que les persones cuidadores heu de saber detectar de manera precoç per evitar possibles complicacions, com ara la diarrea, el restrenyiment i les flatulències:

  • Diarrea. Femtes líquides o moltes deposicions al dia. Davant d'aquest trastorn, cal:
    • Interrompre l'alimentació sòlida i durant les primeres 24 hores consumir només líquids (aigua d'arròs).
    • No consumir làctics, verdures, fruites...
    • Introduir aliments semisòlids i sòlids (arròs, plàtans...) en cas que es normalitzin les deposicions.
    • Netejar la zona després de cada deposició i aplicar cremes hidratants neutres per augmentar el benestar.
    • Si la diarrea no remet en un termini d'entre 24 i 48 hores després de la instauració de la dieta, és necessari avisar el metge o metgessa.
  • Restrenyiment. Femtes dures o menys freqüents del que és habitual. En cas de restrenyiment, es recomana: 
    • Augmentar la ingesta de fibra (verdura, fruita...) i de líquids.
    • Disminuir la ingesta de dolços, farines refinades (pa, pastes...).
    • Evitar l'arròs, la pastanaga, la poma, els formatges curats, el codony i els aliments fregits.
    • Si és possible, augmentar l'activitat (caminar, mobilitzar les cames, canvis posturals...).
    • Facilitar la intimitat al lavabo.
    • Mantenir un horari regular per defecar.
  • Flatulències. Acumulació de gasos. Per eliminar les flatulències, és convenient:
    • Evitar els aliments que afavoreixin l'aparició de gasos durant la seva digestió (llegums, col...).
    • Suprimir el tabac i no mastegar xiclet.
    • Mastegar lentament.
    • No utilitzar canyes per beure.
    • Descansar adequadament.


Sovint, tant la diarrea com el restrenyiment produeixen hemorroides. Per prevenir les hemorroides, es recomana: 

  • Procurar una bona higiene en cada deposició.
  • Evitar l'ús de roba estreta.
  • No forçar l'expulsió de les femtes.
  • Suprimir els menjars picants.
  • Alleujar el dolor amb banys d'aigua freda o aplicant gel.
  • Consultar el metge o metgessa en cas que sagni molt.


Pel que fa a l'eliminació urinària, hi ha dos tipus de trastorns comuns en les persones grans: 

  • Dificultat en la micció.Incapacitat per orinar, tot i tenir-ne sensació de necessitat. Les causes més freqüents són situacions d'estrès o situacions noves (ingressos hospitalaris, manca d'intimitat, ansietat, etc.). 
  • Incontinència urinària. És un símptoma, i no una malaltia, que produeix que s'escapi involuntàriament l'orina. És conseqüència de la manca de to muscular de la bufeta, de lesions nervioses, d'un esforç, de la medicació, etc. Davant la incontinència, cal: 
    • Orinar cada dues hores, encara que no se'n tingui ganes.
    • No beure líquids dues hores abans de sortir al carrer o orinar en el moment de sortir.
    • Tenir un orinal, una ampolla o una falca a prop durant la nit si el vàter és lluny.
    • Fer exercicis per reforçar la musculatura amb assessorament sanitari.


Hi ha diversos dispositius que ajuden a pal·liar la incontinència. El seu ús implica uns hàbits d'higiene especials per evitar irritacions, encetades, perill d'ulceració, etc. Aquests dispositius són els següents:

  • Compreses. Poden retenir petites quantitats d'orina. S'ha de vigilar que estiguin indicades per a incontinències urinàries, ja que tenen major capacitat d'absorció. S'han d'utilitzar com a últim recurs perquè fomenten la dependència i la incontinència.  
  • Bolquers. Retenen més quantitats d'orina que les compreses. Se n'ha de valorar la facilitat d'utilització, la mida adequada i la capacitat d'absorció. Hi ha bolquers d'utilització diürna i nocturna. 
  • Col·lectors d'orina. Només els utilitzen els homes. Són fundes elàstiques, semblants a un preservatiu, que s'adapten al penis mitjançant un adhesiu i que s'uneixen, a través d'un tub, a les bosses col·lectores d'orina. És una tècnica amb una gran dificultat de subjecció.


En cas que la persona malalta porti compreses, bolquers o col·lectors, s'ha de: 

  • Mantenir la mateixa ingesta de líquids, ja que reduir-ne la quantitat no millora la incontinència.
  • Cuidar la pell, canviant sovint els bolquers mullats, per tal de minimitzar el temps de contacte.
  • Rentar la zona amb sabó neutre i assecar correctament.
  • Aplicar cremes hidratants.
  • Avisar l'equip sanitari en cas que hi hagi irritacions o vermellors.


Un cas especial és el de la sonda vesical. No es tracta d'un sistema propi per a les incontinències, sinó que bàsicament s'utilitza per a les persones que no poden orinar per si mateixes. La sonda vesical és un tub que s'introdueix per la uretra fins la bufeta amb la finalitat d'ajudar a l'expulsió de l'orina.

Les mesures d'actuació davant les persones que porten una sonda vesical són les següents: 

  • Ingerir líquids (mínim, sis gots diaris).
  • Rentar els genitals dues vegades al dia.
  • Evitar que la sonda estigui tensa o amb plecs.
  • Mantenir la bossa de la recollida d'orina més baixa que la uretra.
  • Buidar la bossa de la recollida d'orina tan aviat com estigui plena.
  • No tocar mai les vores amb les mans durant el canvi de bossa de recollida d'orina i aplicar-hi antisèptic.

Consulteu amb els professionals mèdics i d'infermeria com heu d'actuar davant d'aquests trastorns. 

Les persones amb dependència poden presentar trastorns del son com a conseqüència de la medicació que prenen o del sedentarisme i la falta de cansament.

Si la persona que cuideu presenta alguna alteració del son, cal que:

  • Consulteu amb el metge si algun dels medicaments que està prenent pot causar insomni o si cal fer algun canvi en la medicació.
  • Establiu una rutina per als hàbits del son. Intenteu que sempre es llevi i se'n vagi a dormir a la mateixa hora.
  • Procureu que l'habitació on estigui durant el dia no sigui la mateixa on dorm. Condicioneu el dormitori perquè sigui un entorn saludable: amb poca llum, sense sorolls i amb una temperatura adequada.
  • Limiteu les migdiades.  
  • Eviteu els àpats abundants i les begudes estimulants abans d'anar a dormir.

Informació relacionada

Seguiu les instruccions de l'equip sanitari pel que fa al programa de vacunes, les pautes de medicació per evitar la confusió en la presa i el bon manteniment de la farmaciola.

Els medicaments s'han de guardar en un lloc adient, fresc, allunyat de la canalla i de l'accés de la persona amb dependència si no està capacitada per a l'autocura.

En cas que la persona cuidada hagi estat ingressada, és probable que la seva medicació canviï una mica després de l'alta hospitalària. Això pot fer que tingueu dubtes en arribar a casa. Caldrà que pregunteu al personal mèdic o d'infermeria de referència del CAP quin és el tractament i com li heu d'administrar amb seguretat.

Cal prevenir totes les situacions que comporten un risc per a la persona amb dependència:

  • Assegureu-vos que en el recorregut que la persona acostuma a realitzar no hi hagi barreres arquitectòniques, com ara mobles o objectes que puguin suposar risc de caiguda.
  • Procureu que tant els objectes d'ús freqüent com els interruptors i els endolls siguin fàcilment accessibles.
  • Reduïu el material de la llar que sigui de combustió fàcil i canvieu les estufes amb flama per d'altres que no en tinguin.
  • Proporcioneu a la persona gots que no es trenquin.
  • Manteniu l'entorn ventilat i lliure de fums.
  • Eviteu els corrents d'aire i les fonts de calor excessives.
  • En cas que la persona amb dependència pugui caminar, cal que utilitzi un calçat adequat per evitar caigudes. Es recomana que utilitzi sabates i sabatilles cordades i que eviti l'ús de xancles.
  • Els productes de neteja també poden produir intoxicacions. Procureu que no siguin irritants i assegureu-vos que estan fora de l'abast de la persona cuidada.
  • Tenir animals domèstics sovint és una bona opció per a les persones amb discapacitat, però cal tenir cura que no suposin un risc de caigudes o una font d'infecció en cas de ferides obertes.

Sovint el domicili presenta barreres arquitectòniques que dificulten la vida de la persona amb dependència i el desenvolupament de les tasques de cura, com ara la manca d'ascensor o de rampes, els graons, les portes estretes o els interruptors de difícil accés. Hi ha algunes recomanacions que us ajudaran a adaptar la llar a les necessitats de la persona cuidada:

  • Procureu que l'entrada a l'habitatge disposi de rampes d'accés per evitar les escales. En alguns casos, caldrà consensuar la instal·lació amb la comunitat de veïns.
  • Elimineu els mobles que ofereixen poca estabilitat, com els que tenen rodes, i protegiu-ne les cantonades.
  • Preveniu possibles caigudes del llit amb la instal·lació de baranes i d'altres elements.
  • Procureu que hi hagi recursos tecnològics, com ara comandament a distància, porter automàtic i telèfon sense fil.
  • Utilitzeu barreres o dispositius especials que impedeixin l'obertura de portes per evitar fugides.
  • Elimineu les barreres arquitectòniques de les cambres de bany, i adeqüeu la cambra amb accessoris de suport i antilliscants.
  • Si voleu informar-vos dels recursos disponibles per fer les adaptacions, podeu adreçar-vos als treballadors socials del CAP, de l'Ajuntament o de l’associació de familiars o pacients de la malaltia que tingui la persona cuidada.

Estimular les capacitats de la persona amb dependència és un aspecte clau per a la millora de la seva qualitat de vida i un dels reptes de tot cuidador. Cal que la persona cuidada participi en les seves cures i en sigui corresponsable. 

El descens en el grau d'autonomia, la necessitat de suport d'altres persones per realitzar les tasques bàsiques i el fet de delegar la presa de decisions suposa un canvi en el rol de la persona amb dependència i genera un gran impacte en la seva vida diària. En aquest sentit, cal que l'ajudeu a mantenir una bona salut emocional, un estat de benestar psicològic que li permeti desenvolupar les seves capacitats i afrontar les situacions quotidianes.

  • Ajudeu-la a sentir-se útil.
  • Animeu-la a fer activitats recreatives, com ara veure la televisió, escoltar música, cosir, llegir, jugar a jocs de taula, entre d'altres.
  • Procureu parlar amb ella de temes que siguin del seu interès.
  • Algunes malalties o trastorns poden generar brots d'agressivitat en la persona cuidada. Si us trobeu davant d'una situació d'aquest tipus, mireu de tranquil·litzar-la actuant de forma relaxada i parleu a poc a poc i amb un to de veu suau. 

Informació relacionada

Una bona comunicació millora la qualitat de l'atenció, facilita la col·laboració de la persona amb dependència i beneficia la seva relació amb la persona que la cuida. És important que escolteu atentament la persona cuidada i que li demostreu que us interesseu pel que expressa i necessita. 

Data d'actualització:  17.08.2017