Consells al cuidador

Cuidar-se és necessari per cuidar els altres. La vostra salut física i emocional condiciona la qualitat i l'efectivitat de l'atenció que oferiu i, per tant, l'autocura esdevé una de les vostres responsabilitats principals.

Hi ha algunes recomanacions que us ajudaran a tenir cura de vosaltres mateixos. És probable que no pugueu seguir-les totes per la dedicació que comporta la vostra tasca. No us preocupeu, no es tracta que us sentiu pressionats a fer-ho, sinó que pugueu trobar un equilibri entre la satisfacció de les vostres necessitats de salut i les de la persona que ateneu. 

L'experiència de cuidar comporta emocions tant positives (benestar i satisfacció per atendre les necessitats de la persona amb dependència) com negatives (compassió per un mateix, angoixa, tristor, enuig...).

La sobrecàrrega física i emocional que suposa la cura d'una persona amb dependència us pot conduir a tenir pensaments i sentiments erronis, com ara culpabilitat per dedicar-vos temps a vosaltres mateixos o la convicció que sou els únics responsables del seu benestar. Per això, és important que intenteu identificar, analitzar i acceptar les vostres emocions i que no us sentiu culpables per experimentar-les.

En el moment que comença el procés de la malaltia podeu iniciar diversos dols: la pèrdua de les activitats, la relació que teníeu amb la persona cuidada... És important que us deixeu ajudar per aprendre a afrontar la nova situació.

El dol per la mort de la persona amb dependència és un tràngol, però es pot superar amb ajuda. L'experiència de cura us ajudarà a encaixar millor la pèrdua. 

Procureu compartir els pensaments, dubtes i emocions amb persones de confiança i/o amb els professionals de la salut del centre d'atenció primària (CAP).

Informació relacionada

Potser en alguna ocasió heu rebutjat l'ajuda perquè considereu que ningú no atendrà la persona amb dependència tan bé com vosaltres o bé perquè us sentiu els únics responsables de les tasques de cura i no voleu traslladar la càrrega que suposen a cap altra persona del vostre entorn. En aquest sentit, heu de tenir clar que és impossible arribar a tot arreu i que demanar i acceptar suport no és un signe de debilitat.

Parleu amb la resta de familiars de la persona amb dependència, consulteu els professionals de referència del vostre equip d'atenció primària (EAP) i informeu-vos dels serveis d'ajuda públics i privats. També podeu adreçar-vos a les associacions de cuidadors i de persones amb dependència. 

Sentiu-vos lliures per expressar clarament les vostres necessitats a les persones a qui demaneu ajuda i accepteu un "no" amb naturalitat. Penseu que rebre ajuda no implica que estigueu en deute amb la persona que us la proporciona.

 A la pestanya de Suport a la cura, hi trobareu tot un ventall de recursos que teniu al vostre abast i que us facilitaran l'experiència de cuidar.

La dedicació a una persona amb discapacitat o dependència us pot conduir a una situació d'aïllament. La inversió de temps que requereixen les tasques de cura i el cansament que produeixen pot reduir substancialment el vostre lleure i provocar que el dediqueu exclusivament al descans. Malgrat això, el contacte amb familiars, amics i coneguts és fonamental per viure i compartir experiències positives, contribueix al benestar personal i ajuda a alleugerir la sensació de càrrega.

Una estratègia per gestionar millor el vostre temps és definir un pla de cures en col·laboració amb els professionals que atenen la persona cuidada. Per elaborar-lo, cal que identifiqueu quines cures heu de procurar, amb quina periodicitat i en quin moment del dia. Establiu el temps que requereixen i especifiqueu amb quins recursos de suport podeu comptar per desenvolupar-les (serveis públics o privats d'ajuda, altres familiars, etc.). En cas que no disposeu de temps, prioritzeu les que considereu fonamentals.

Procureu reservar una estona al dia per cultivar les vostres relacions personals. Si no us és possible sortir a fer un volt o a prendre un cafè, truqueu a un amic o amiga i parleu-hi una estona. 

En determinats casos, les tècniques incorrectes de mobilització de la persona amb dependència poden provocar-vos esforços i lesions, com dorsàlgies i lumbàlgies. Per evitar-les, seguiu les indicacions de l'equip de salut i utilitzeu ajudes tècniques per facilitar les mobilitzacions i els desplaçaments.


Més informació:

Cuidem els cuidadors informals: Guia pràctica per formar els cuidadors: Material autodidàctic. Ramírez Llaras, Anna; Toribio Tomàs, Àngels; Equip d'Atenció Primària Dr. Lluís Sayé; 2a. ed. | Barcelona: Institut Català de la Salut . 1999 | 115 p. | ISBN: 84-393-4821-5

Procurar-vos un descans suficient és fonamental per al vostre benestar físic, mental i emocional. És probable que les vostres responsabilitats com a cuidador no us permetin dormir tot el que necessiteu durant la nit i per això és important que durant el dia aprofiteu les estones que pugueu per descansar. Si teniu dificultats per dormir, consulteu-ho amb el personal mèdic o d'infermeria de referència. 

Informació relacionada

Consumir una dieta variada i equilibrada és fonamental per mantenir un bon estat de salut i per obtenir l'energia que necessiteu per afrontar les tasques de cura. En molts casos, la dedicació a la tasca que desenvolupeu no us permetrà tenir cura de la vostra alimentació i us veureu forçats a saltar-vos àpats o a menjar qualsevol cosa sense cap disciplina horària. Malgrat això, heu d'intentar gaudir de la satisfacció de menjar, a taula i amb moderació. Procureu consumir cinc racions diàries de fruites i verdures, i aliments rics en fibra, com ara pa, cereals i llegums.

Informació relacionada

La pràctica d'activitat física us ajudarà a alliberar tensions i a combatre l'estrès. Us sentireu més àgils per atendre les necessitats de la persona amb dependència, especialment les que es relacionen amb la mobilitat.

Podeu mantenir-vos físicament actius amb activitats tan senzilles com pujar i baixar escales en lloc d'agafar l'ascensor o les escales mecàniques, fer els desplaçaments a peu o en bicicleta, realitzar les tasques domèstiques, passejar el gos, etc. I si abans de començar a exercir com a cuidador fèieu algun esport, procureu seguir practicant-lo. Podreu aconseguir-ho si organitzeu bé el vostre temps o demaneu ajuda per compartir la cura del familiar durant una estona. 

Informació relacionada

Data d'actualització:  06.10.2015