Coronavirus

Atenció als pacients amb seqüeles de la COVID-19

Alguns pacients que han patit quadres lleus i moderats de COVID-19 presenten seqüeles de processos associats com fenòmens trombòtics, processos inflamatoris amb malaltia intersticial pulmonar, o miopatia post-UCI entre d’altres. Aquests pacients poden presentar símptomes persistents relacionats amb la seva afectació orgànica (com dispnea a l’esforç o tos persistent en cas de malaltia intersticial pulmonar) i diferents graus de discapacitat en l’esfera motriu. En molts d’aquests casos, a banda del seguiment per l'atenció primària, cal un seguiment per l'atenció especialitzada per intentar reduir al màxim les seqüeles funcionals.

D’altra banda, hi ha un nombre important de pacients que, fins i tot havent patit quadres moderats o lleus i, en alguns casos, sense confirmació microbiològica en la fase aguda de la infecció, refereixen símptomes persistents, més enllà de la durada habitual de la fase aguda, entre 2 o 3 setmanes. Aquests símptomes són variables, heterogenis i amb afectació a diversos sistemes i teixits. Entre d’altres, podem destacar:

  • Símptomes generals; sensació distèrmica, calfreds, anorèxia, mareig
  • Símptomes respiratoris; dispnea, tos seca o productiva, sibilàncies
  • Símptomes musculoesquelètics; fatiga, miàlgies, artràlgies
  • Símptomes neurològics; cefalea, parestèsies, debilitat, manca de concentració i memòria, anòsmia, disgèusia
  • Símptomes gastrointestinals; disfàgia, pirosi, nàusees, síndrome diarreica
  • Símptomes cutanis; fotosensibilitat, exantemes, sequedat cutània
  • Símptomes otorrinolaringològics; dolor als sinus, disfonia, vertigen, rinorrea, otàlgia
  • Símptomes cardiovasculars; canvis en la pressió arterial habitual, palpitacions, taquicàrdia
  • Símptomes oculars: conjuntivitis
  • Símptomes miccionals

A banda dels anteriors símptomes, algunes persones presenten també símptomes psicològics, com ansietat i depressió, com a resultat de la situació viscuda.

El poc temps transcorregut des d’aquests episodis aguts, la manca d’una definició sindròmica acceptada que serveixi per identificar els afectats, la manca d’estudis observacionals amb seguiment de cohorts de persones afectades per la malaltia a llarg termini, i l’existència d’altres possibles condicionants addicionals fa difícil de moment, atribuir aquests símptomes a la infecció passada i tampoc conèixer quin serà l’impacte real d’aquest problema de salut.

Malgrat això, segons estudis publicats recentment amb dades de brots previs d’altres coronavirus, se suggereix que, a llarg termini, la prevalença de simptomatologia crònica podria ser notable. Tot i això, en la fase en què ens trobem ara, no és possible concloure si els resultats a llarg termini identificats en pacients amb SARS1 i MERS, també es podrien donar en afectats de COVID-19.

L’atenció sanitària dels pacients amb simptomatologia persistent s’ha d’atendre i fer-n’hi el seguiment i l’acompanyament des de l’atenció Primària, pels circuits ja establerts en estreta coordinació amb l’atenció especialitzada. És fonamental mantenir l’estudi del diagnòstic diferencial habitual del quadre clínic, ja que sovint, els símptomes que presenten són inespecífics i podrien derivar d’altres patologies concomitants amb la COVID-19 que cal descartar.

Tot i això, es recomana tenir en compte aquesta simptomatologia persistent postinfecció en l’algoritme de diagnòstic diferencial de qualsevol d’aquests símptomes. En aquells pacients als quals es va establir un diagnòstic de COVID-19 amb criteri clínic i epidemiològic sense que es confirmés amb PCR i que refereixen símptomes persistents, s’aconsella fer un test serològic d’anticossos IgG mitjançant tècniques d’alt rendiment (tipus ELISA o similar). No obstant això, la interpretació dels resultats, en cas de ser negatius, s’ha de analitzar amb cautela, ja que hi ha un percentatge rellevant de pacients lleus o moderats amb serologies negatives (que en cap cas descarten el diagnòstic clínic/epidemiològic que es va establir en la fase aguda). La resta de l’estudi anirà orientat en funció dels símptomes de cada pacient.

Atès que es tracta d’un virus nou i que s’haurà d’esperar un temps per poder veure quines són les seves conseqüències a llarg termini, s’encoratja els professionals a la generació de coneixement a través de la recerca i l’experiència.

Tanmateix, des del Departament de Salut i el Servei Català de la Salut s’ha creat un grup d’experts dedicat a la recerca de solucions per a la problemàtica relacionada amb aquests pacients.

Data d'actualització:  01.12.2020