Càncer de la cavitat oral / Càncer de l’orofaringe

Càncer oral

El càncer oral s’origina quan les cèl·lules de la boca comencen a créixer i es divideixen per formar-ne de noves que el cos no necessita. Sol afectar la llengua o els llavis, però també pot localitzar-se a les genives, el paladar, les galtes o les amígdales. 

Acostuma a iniciar-se amb l’aparició d’una placa blanquinosa, similar a una llaga, que pot enfosquir-se o pigmentar-se i que pot produir dolor a mesura que creix. 

Generalment, s’associa al consum d’alcohol i de tabac i afecta principalment els homes a partir dels 50 anys. El càncer de boca representa entre el 3 i el 5% de tots els càncers diagnosticats o, d’una manera més àmplia, el càncer de cap i coll és un dels que tenen una prevalença més elevada i una de les deu causes més comunes de mort al món. 

D’una manera aproximada, el càncer bucal és quatre vegades més prevalent entre els fumadors que entre els qui no han fumat mai, i les persones fumadores si, a més a més són bevedores (amb un consum d’alcohol superior als 45 g per dia), tenen un risc més alt de patir càncer de cap i coll que les persones abstèmies (entre sis i quinze vegades). 

La detecció i el tractament precoços milloren el pronòstic d’aquesta malaltia.

Font: Dr. Elias Casals Peidró

 

En funció de la localització, el càncer oral pot ser: 

  • Càncer de la cavitat oral. Aquesta cavitat la constitueixen els llavis, la part interna dels llavis i les galtes, les genives, les dues terceres parts anteriors de la llengua, la part de sota de la llengua i el paladar dur. 
  • Càncer de l’orofaringe. L’orofaringe està formada pel terç posterior de la llengua, el paladar tou, les amígdales i les parets laterals i posteriors de la gola, és a dir, les estructures que hi ha a la part de la gola just darrere de la boca. 

Segons el tipus de cèl·lula que l’inicia, el càncer oral es classifica en: 

  • Carcinoma de cèl·lules escamoses. És el tipus més comú de càncer de boca. Les cèl·lules que inicien el càncer són similars a les escames que generalment formen el revestiment de la boca i la gola. 
  • Adenocarcinoma o carcinoma de glàndules salivals. Creix a les cèl·lules de les glàndules salivals. 
  • Melanoma maligne oral. Sorgeix a les cèl·lules de la mucosa oral. 
  • Limfoma. S’inicia a les cèl·lules del sistema immunitari. Les amígdales i la base de la llengua contenen teixit d’aquest sistema.

No es coneix la causa exacta del càncer oral, però sí que són coneguts diversos factors de risc que poden augmentar la predisposició de les persones a patir-lo. 

Es creu que el càncer és conseqüència de canvis en l’ADN de les cèl·lules (molècula que conté les instruccions necessàries per al desenvolupament i funcionament dels éssers vius). Aquests canvis poden provocar que dues situacions: 

  • Els gens que controlen quan han de créixer les cèl·lules es converteixen en gens promotors de la divisió cel·lular. 
  • Els gens que alenteixen la divisió cel·lular, o bé provoquen la mort de les cèl·lules en el moment adient, es desactiven. 

El resultat d’aquests dos processos és el mateix: un creixement descontrolat de les cèl·lules i, per tant, l’aparició de càncer. 

Hi ha alguns factors que poden predisposar les persones a patir càncer oral:

  • Consumir alcohol i tabac. L’alcohol i el tabac poden danyar l’ADN de les cèl·lules de la boca i de la gola. Aquestes cèl·lules han de dividir-se més ràpidament que la resta per reparar el dany. Aquest ritme de creixement augmenta la probabilitat que durant el procés de divisió es produeixin errors en la còpia de l’ADN. 
  • Ser home. Els homes tenen el doble de probabilitat que les dones de patir càncer oral. 
  • Tenir més de 50 anys. 
  • Utilitzar pròtesis mal ajustades. El fregament repetitiu d’una pròtesi mal ajustada pot provocar una lesió cancerosa. 
  • Tenir un sistema immunitari dèbil, ja sigui fruit de determinades malalties, com la sida, o de l’ús de certs medicaments, per exemple, els que s’administren després dels trasplantaments. 
  • Seguir una alimentació poc saludable. L’aparició del càncer oral s’associa a una dieta pobre en fruites i verdures. 
  • Tenir una higiene bucodental deficient. La irritació provocada per la presència de tosca augmenta el risc de patir càncer oral. 
  • Exposar els llavis freqüentment al sol. 
  • Patir una síndrome genètica causada per mutacions heretades en alguns gens.

Els símptomes més freqüents del càncer oral són aftes que no es curen o dolor a la boca que no desapareix. Qualsevol nafra o llaga en la boca que no es cura després de 15 dies és un senyal d’alerta que ha de comportar una visita urgent a odontologia. 

La malaltia també es caracteritza per l’aparició de plaques blanques o vermelles damunt les genives, la llengua, les amígdales o al revestiment de la boca, i de protuberàncies o inflamacions a la galta o al coll. 

Pot produir, a més, hemorràgies a la boca, entumiment de la boca i dels llavis, problemes per mastegar, empassar, parlar i moure la llengua o la mandíbula, i mobilitat o pèrdua de les dents. 

Les persones afectades també experimenten canvis en la veu, dolor a la gola i/o la sensació que hi tenen alguna cosa encallada, una pèrdua de pes inexplicable i mal alè constant (halitosi).

Les proves per diagnosticar el càncer oral inclouen: 

  • Un examen físic de la cavitat oral. Els dentistes o el metges examinen i palpen l’interior de la boca per cercar-hi anomalies com ara llagues, irritacions, bonys o taques blanques o vermelles. 
  • Endoscòpia. Serveix per analitzar les zones menys visibles de la boca, com l’orofaringe. Consisteix a introduir per la boca o pel nas un tub flexible, anomenat endoscopi, que té una petita càmera a la punta. Les imatges es veuen en una pantalla. 
  • Biòpsia. Cal realitzar-la per confirmar la presència de cèl·lules canceroses. Es tracta d’extreure una mostra de teixit afectat, principalment de la geniva, la mucosa o de la llengua, per analitzar-lo amb un microscopi. 

El tractament varia en funció del tipus i la mida del càncer, la localització, l’estadi (o grau d’evolució), l’extensió, i l’estat general de salut i les preferències personals dels qui n’estan afectats.  

Les principals opcions terapèutiques són les següents: 

  • Cirurgia. Pot servir per: 
    • Eliminar el tumor. S’extirpa tot el tumor i una zona de teixit del voltant aparentment normal per assegurar que totes les cèl·lules canceroses s’han eliminat. Els càncers més petits poden ser eliminats a través de cirurgia menor. Els tumors més grans poden requerir procediments més complexos, com ara l’extirpació de la llengua, de l’os de la mandíbula o de la laringe. 
    • Extirpar els ganglis limfàtics per l’extensió del càncer (dissecció del coll). El càncer oral acostuma a estendre’s als ganglis limfàtics del coll. Hi ha diversos tipus de procediments en funció de la quantitat de teixit que s’extirpa. 
    • Reconstruir la boca. Pot ser necessària després d’una cirurgia per eliminar el càncer. Ajuda a restaurar l’estructura o la funció de les àrees afectades, com ara parlar o menjar. 
  • Radioteràpia. La radioteràpia utilitza els raigs X o partícules d’alta energia per eliminar les cèl·lules canceroses. Està indicada com a tractament principal per al càncer oral inicial. També es pot emprar abans de la cirurgia per intentar reduir la mida dels tumors més grans, o després de la cirurgia per eliminar qualsevol resta de càncer. Sovint s’aplica en combinació amb la quimioteràpia. En fases més avançades, pot alleujar els símptomes causats per la malaltia com ara el dolor. 
  • Quimioteràpia. La quimioteràpia consisteix a administrar medicaments, que s’injecten o s’empassen, per destruir les cèl·lules canceroses. Aquests medicaments es poden administrar sols, en combinació amb altres fàrmacs de quimioteràpia o en combinació amb altres tractaments del càncer, especialment la radioteràpia, ja que en pot augmentar l’efectivitat.
  • Teràpia farmacològica dirigida. Es tracta de medicaments específicament dissenyats per combatre els canvis en les cèl·lules que provoquen càncer.

Per prevenir l’aparició del càncer oral, cal que: 

  • Feu el raspallat de les dents després de cada àpat. 
  • Visiteu el dentista un cop a l’any, com a mínim. 
  • Si porteu pròtesi dental, assegureu-vos que la teniu correctament col·locada i ben ajustada. 
  • Eviteu l’exposició excessiva dels llavis al sol. Apliqueu-hi un producte de protecció solar.
Data d'actualització:  09.10.2018

Informació relacionada