El tumor de Wilms s’origina en el ronyó. Es tracta d’un tumor de creixement ràpid, que pot arribar a una mida important abans de ser detectat.

Es pot disseminar (metàstasi) a altres parts del cos a través dels vasos sanguinis o del sistema limfàtic. La localització de la disseminació més freqüent és el pulmó. El fetge, l’altre ronyó o els ossos són afectats molt rarament.

Aproximadament el 2% d’aquests tumors són d’origen hereditari.

El tumor de Wilms és més comú en infants d'1 a 5 anys d’edat.

 

Símptomes

L’augment de volum de l’abdomen és el més comú; a part d’aquest símptoma l'infant presenta un aspecte saludable. Sol detectar-se en el moment de banyar o de vestir el nen.

Altres símptomes poden ser el dolor a l’abdomen, cansament, presència de sang en l’orina, nàusees i vòmits.

Diagnòstic

En general es fan servir diverses proves per diagnosticar el càncer i per determinar el seu grau d’extensió a altres òrgans (estadiatge). No totes les proves es fan a tots els nens, depèn de factors com l’estat de salut, el tipus de càncer, la gravetat dels símptomes i els resultats de proves anteriors.

En el cas del tumor de Wilms es poden realitzar les proves següents: 

  • Anàlisi de sang i orina. 
  • Ocasionalment una biòpsia del tumor.

Tractament

Generalment les teràpies més habituals són:

  • Cirurgia: per a l’extirpació completa (nefrectomia radical) o parcial del ronyó.

La seva administració, de forma individual o combinada, depèn de l’edat del nen i de si la malaltia s’ha disseminat o no.

Data d'actualització:  26.07.2018