Codi europeu contra el càncer

El consum de tabac és la primera causa de pèrdua de salut i de mortalitat prematura i evitable. És un dels factors de risc més importants de les principals malalties cardiovasculars i respiratòries cròniques, així com d’un nombre important de càncers. A més, l’exposició passiva al fum ambiental del tabac incrementa el risc de càncer de pulmó en les persones no fumadores i d’altres malalties del sistema respiratori, sobretot en els infants.

Els danys causats directament pel tabaquisme afecten principalment les persones fumadores, una quarta part de les quals morirà durant la seva vida activa, i haurà perdut entre vint o vint-i-cinc anys de vida. Però el consum de tabac afecta la societat en conjunt.

Els beneficis del fet de deixar de fumar són ben clars; les persones exfumadores, deu anys després de deixar l'hàbit, tenen el mateix risc de contreure malalties que les no fumadores. Aconseguir l'abandonament definitiu del tabaquisme, però, no és fàcil, tot i que és ben possible. En cas de dubte, és convenient consultar un professional de la salut i seguir les seves recomanacions.

L'exposició al fum del tabac a la feina i a casa està associat a malalties prevenibles, incloent el càncer.

La casa pot ser un lloc freqüent d'exposició al fum per al fumador passiu. A tot Europa, hi ha diferències en l'adopció de la prohibició de fumar a les llars, amb la prevalença de llars lliures de fum que van des del 31% fins a més del 90% entre els diversos països. La prohibició de fumar a casa i al cotxe és desitjable i assolible (per part de fumadors i no fumadors).

L'adopció de polítiques antitabac integrals, especialment en els països d'Europa on encara es permet fumar en el lloc de treball; és, tal com s'exposa en l'article 8 del Conveni Marc per al Control del Tabac (CMCT), de l'Organització Mundial de la Salut, la millor opció per garantir que tots els ciutadans treballadors estiguin igualment protegits del fum de tabac.

La Recomanació del Consell de la Comissió Europea de 30 de novembre de 2009, sobre ambients lliures de fum, amb base en l'article 8 del CMCT OMS, va demanar als estats membres l'aplicació dels ambients lliures de fum als llocs públics i de treball tancats i en el transport públic. El nivell d'exhaustivitat i l'execució d'aquestes prohibicions varia segons els països.

Hi ha una forta evidència que les persones poden reduir el seu risc de càncer mitjançant l'adopció d'hàbits alimentaris i d'activitat saludables

En les poblacions europees, les persones que segueixen un estil de vida saludable i s'adhereixen a les recomanacions per a la prevenció del càncer tenen un risc estimat d'un 18% menor de càncer en comparació amb persones la forma de vida i el pes de les quals no s'ajusten a les recomanacions

Aquesta reducció del risc es va estimar per a un estil de vida saludable que inclogui: tenir una massa corporal normal (índex de massa corporal [IMC] entre 18,5 i 24,9 kg/m²) i evitar els aliments que promouen l'augment de pes, com ara les begudes ensucrades i menjar ràpid; moderadament actiu durant almenys 30 minuts per dia; lactància (per a les dones); menjar principalment aliments d'origen vegetal; limitar el consum de carns vermelles; evitar les carns processades; i limitar el consum de begudes alcohòliques.

Les persones amb una activitat física insuficient tenen un risc més elevat de desenvolupar càncer

Els estudis indiquen que les persones que practiquen de 3 a 4 hores setmanals d’activitat física aeròbica d’almenys intensitat moderada tenen menys risc de patir càncer de còlon i càncer de mama, en comparació de les persones sedentàries.

Es considera que fer com a mínim de 30 a 60 minuts diaris d’activitat física d’intensitat moderada a vigorosa disminueix el risc de patir aquests dos tipus de càncer.

S’entén per activitat física moderada aquella que no ens deixa esgotats, que no ens fa suar excessivament. Alguns exemples són: l’aiguagim, els balls de saló, les caminades, etc.

Per activitat física vigorosa s’entén aquella que suposa un esforç realment superior a l’habitual, aquella que ens fa suar força, que suposa una fatiga. Alguns exemples són: anar a córrer, practicar esports d’equip, jugar a tenis, practicar arts marcials, saltar a corda, caminar per la muntanya, etc.

Limiteu el temps que esteu asseguts. Trenqueu amb el sedentarisme!

• Mengeu força cereals integrals, llegums, fruita i verdura.
• Limiteu el consum d’aliments amb un alt contingut calòric (contingut alt de sucres o greixos).
• Eviteu les begudes ensucrades.
• Eviteu la carn processada. Limiteu el consum de carn vermella i els aliments amb un alt contingut de sal.

Si beveu alcohol de qualsevol tipus, limiteu-ne el consum.

No beure alcohol és millor per a la prevenció del càncer.

Les radiacions ultraviolades A i B formen part de l’energia que emet el sol. Aquestes radiacions també es poden produir amb llums per a bronzejar.

L’exposició a les radiacions ultraviolades sense cap tipus de protecció cutània pot produir l’envelliment prematur de la pell i causar lesions que podrien conduir a un càncer de pell, com és el melanoma.

• La pell té memòria i els seus efectes són acumulatius i progressius. S’ha demostrat que l’acumulació de cremades solars al llarg dels anys és la causa més important de l’aparició de melanoma en l’edat adulta.
• Encara que el melanoma és un dels càncers menys freqüents, és el càncer que està augmentant més en els últims anys. El melanoma és el càncer de pell més agressiu. És una malaltia poc freqüent però amb una morbiditat i una mortalitat elevades. A Catalunya, se’n diagnostiquen uns 772 casos (426 en dones i 346 en homes) cada any i representa el 2,7% de tots els tumors en les dones i l’1,5% en els homes. Una de cada 99 dones i un de cada 91 homes desenvoluparà un melanoma de pell al llarg de la vida.
• El factor de risc més important de melanoma són les cremades solars. El risc de cremades és major quan l’exposició solar és intermitent però intensa, com és típic de les vacances. Les conseqüències són especialment greus en els nens i els adolescents que tenen un major risc de cremades, ja que la seva pell és molt més sensible a les radiacions ultraviolades. També, les persones de pell molt blanca, d’ulls blaus o verds i cabell ros o pèl-roig que tenen dificultat per bronzejar-se i facilitat per cremar-se desprès de prendre el sol, tenen un major risc de desenvolupar un melanoma ja que són més sensibles a les radiacions ultraviolades.
• Altres factors de risc: antecedents personals i/o familiars de melanoma. Les persones que han tingut un melanoma tenen un major risc de patir un nou melanoma. També, les persones amb antecedents familiars d’aquesta malaltia tenen un major risc de desenvolupar-lo.
• Més del 80% dels casos de càncer de pell es podrien prevenir evitant una exposició intensa al sol i les cremades solars, especialment durant la infantesa i l’adolescència.
• Estar bronzejat no és un signe de salut. El fet que la pell canvií de color és senyal que s’ha produït un dany a la pell. La vermellor i el bronzejat són unes reaccions de defensa que té la pell davant l’agressió que li produeix l’exposició intensa a les radiacions ultraviolades.
• El “sol artificial” no és més segur que el sol. Com el sol, les llums per bronzejar emeten radiacions ultraviolades A i B, i tenen els mateixos efectes que el sol de migdia quant a l’envelliment de la pell i el risc de càncer de pell. Les llums per bronzejar no són una alternativa segura al bronzejat per efecte directe del sol, i no redueixen la possibilitat de cremades solars i el desenvolupament, posterior, d’un melanoma.
• Els efectes sobre l’envelliment de la pell són irreversibles. L’efecte més immediat de l’exposició intensa a les radiacions ultraviolades, tant provinent del sol com dels llums bronzejadors, és l’envelliment prematur de la pell per pèrdua d’elasticitat i ressecament, i l’aparició de taques i arrugues. L’aplicació de productes fotoprotectors per a les radiacions ultraviolades A i B no es pot considerar una manera totalment segura de protegir la pell, ni un mitjà per perllongar l’exposició al sol.

Hi ha molts milers de substàncies artificials o naturals en el medi ambient, fins i tot en el lloc de treball, algunes dels quals tenen el potencial de causar càncer. Moltes d'aquestes substàncies són productes químics.

Reduir l'exposició a substàncies causants de càncer depèn d'una combinació d'accions i polítiques dels governs per protegir els seus ciutadans de les substàncies nocives, i les accions i responsabilitats de les persones a seguir el consell. El control de les substàncies químiques que causen càncer, en el lloc de treball, en el medi ambient en general o a la llar requereixen d'aquests dos tipus d'accions.

Els governs han de definir les polítiques i posar en marxa reglaments (per exemple, límits de protecció, zones de seguretat, la prohibició de les substàncies químiques) i vigilar el compliment d'aquestes normes; els fabricants i altres indústries necessiten adaptar els seus processos per complir amb les regulacions; i els ocupadors han de proporcionar mesures de protecció per als seus treballadors (per exemple, equip de protecció). Per exemple, la Directiva Europea 2004/37/CE 4 sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l'exposició a agents carcinògens o mutàgens durant el treball, estableix que l'empresari ha d'avaluar regularment i gestionar el risc d'exposició a agents carcinògens per prevenir l'exposició dels treballadors; generar informació del nombre de treballadors exposats, mesures preventives, etc., a disposició de l'autoritat competent si així ho sol·licita; i informar els treballadors en cas que succeeixin exposicions anormals.

Les persones també poden contribuir a un entorn més saludable, per exemple, ajudant a disminuir la contaminació de l'aire utilitzant menys el cotxe. És essencial seguir les instruccions de seguretat i salut en el lloc de treball si es volen seguir les recomanacions per prevenir el càncer.

Altres punts importants són:

(i) El càncer d'origen professional es poden prevenir, la protecció dels treballadors és essencial i ha de ser recolzada i demandada per la força de treball.

(ii) Ja hi ha moltes regulacions que han reduït l'exposició a moltes de les substàncies que causen càncer, però encara hi ha marge de millora.

La radiació és energia en forma d'ones o partícules. La radiació es pot dividir en dos tipus principals: ionitzants i no ionitzants. La radiació que té prou energia per trencar els enllaços químics i crear ions es denomina "radiació ionitzant". Pot causar danys en l'ADN d'una cèl·lula, que pot causar mutacions. Si aquestes mutacions es transmeten a través de les noves generacions de cèl·lules, en última instància, poden conduir al càncer o altres efectes nocius per a la salut. La radiació ionitzant pot ser en forma de partícules, com ara partícules alfa o neutrons, o en forma de raigs, com ara raigs gamma o raigs-X.

Tots estem exposats a diferents quantitats de radiació ionitzant de diverses fonts, tant naturals (còsmica o terrestre) i l'home (per exemple, els usos mèdics, l'energia nuclear, les seqüeles de les proves d'armes nuclears fa molts anys). La radiació ionitzant s'utilitza per diagnosticar i tractar malalties. La quantia individual d'exposició a radiacions ionitzants depèn dels diferents aspectes de la seva vida, com on es viu, si s'ha rebut radioteràpia com a part d'un procediment mèdic, o si el treball implica exposició a la radiació.

La radiació òptica inclou la llum, infrarojos i ultraviolats (UV). La radiació UV pot danyar les cèl·lules vives i causar càncer de pell.

La radiació no ionitzant no té prou energia per danyar l'ADN de la mateixa manera que la radiació ionitzant, però sí que pot fer una transferència d'energia al teixit o material, per exemple per escalfament. Així és com funcionen els forns de microones. La radiació no ionitzant es compon de camps elèctrics i magnètics, per exemple, microones i ones de ràdio, així com camps de baixa freqüència generats pels aparells elèctrics i línies elèctriques.

Hi ha territoris amb presència de radó. El radó és un gas radioactiu natural que no pot ser detectat pels humans ja que no té color ni olor. Es troba a l'escorça terrestre i forma part d'una llarga cadena de desintegració radioactiva que comença amb l'urani present a les roques i el sòl des que es va formar la Terra. El gas radó entra a les cases des del sòl i algunes llars en poden tenir concentracions elevades, que es poden reduir mitjançant intervencions senzilles en l'edifici. Les concentracions de radó es mesuren pel nivell de radioactivitat per metre cúbic d'aire i s'expressen en becquerels per metre cúbic (Bq/m³). La guia internacional suggereix que s'han de reduir si són de més de 100-300 Bq/m3. El Codi europeu contra el càncer informa sobre els mètodes que poden ajudar a disminuir l'entrada de radó a la llar des del sòl. 

La lactància materna és un tipus particular de comportament saludable. Si podeu, doneu el pit al vostre nadó.

Els productes farmacèutics són substàncies químiques que es desenvolupen i apliquen en la medicina i l'odontologia per la seva capacitat per tractar, prevenir o alleujar la malaltia. Els fàrmacs poden tenir efectes secundaris, a més dels efectes desitjats. Els efectes secundaris poden incloure la millora de la reducció de risc de càncer o un major risc de càncer.

La teràpia de reemplaçament hormonal és un tipus específic de medicació hormonal, es prescriu a les dones generalment per als símptomes de la menopausa. Limiteu-ne l'ús.

Poques persones associen la infecció amb el càncer, però gairebé una cinquena part de tots els càncers al món són causades per agents infecciosos, com virus i bacteris.

Entre les infeccions més importants associades amb càncers hi ha els virus del papil·loma humà (VPH), que poden causar la majoria de càncers cervicals i anals, així com una fracció dels càncers orals; el virus de l'hepatitis B (VHB) i el virus de l'hepatitis C (VHC), que pot causar càncer de fetge; i l'Helicobacter pylori, que és un bacteri que pot causar càncer de l'estómac.

La Infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) no causa càncer directament, però les persones amb VIH tenen un major risc de desenvolupar certs tipus de càncer, ja que el sistema immunològic està debilitat. Les vacunes són la forma més eficaç de prevenció d'algunes d'aquestes infeccions.

Les vacunes altament eficaces contra el VHB han estat disponibles des de fa diverses dècades i la majoria dels països inclouen la vacunació del VHB en els seus programes d'immunització infantil; la vacunació també és molt eficaç en la prevenció de la infecció amb els tipus de VPH que causen la majoria dels càncers cervicals.

Alguns tipus de càncer es poden detectar i tractar abans que causin símptomes. Es coneix com a cribratge les accions encaminades a la detecció del càncer, o de les condicions que poden portar al càncer, en persones que no tenen símptomes.

El principal objectiu del cribratge en el càncer és prevenir la mort per càncer. El cribratge també pot fer que sigui possible l'ús de mètodes de tractament menys greus, si el càncer es detecta a temps. Per a alguns tipus de càncer, com el càncer de coll uterí i càncer d'intestí, el cribratge pot realment prevenir el desenvolupament del càncer.

A la Unió Europea, es recomana el cribratge dels càncers de còlon, de mama i de coll uterí, quan s'ofereix com a part d'un programa organitzat amb els recursos adequats per garantir una alta qualitat. Els programes de cribratge de càncer de mama organitzats s'estableixen actualment a la majoria de països de la Unió Europea, i en diversos països podem trobar també cribratge de càncer d'intestí i de coll uterí.

La Comissió Europea ha publicat les directrius generals, desenvolupades per experts, que cobreixen tots els aspectes de còlon, mama i detecció de càncer cervical. Aquestes guies europees ofereixen principis i protocols detallats. En definitiva, tota una sèrie de normes i recomanacions que, si se segueixen, garanteixen que la població rebi un servei de cribratge d'alta qualitat.