El cribratge cervical és el procediment que es duu a terme per detectar canvis cel·lulars i lesions precanceroses i prevenir de manera precoç el càncer de coll uterí.  

L'eina principal per al cribratge és la citologia cervical, una prova senzilla, indolora, i ràpida, mitjançat la qual, es recull una mostra de les cèl·lules de la superfície del coll uterí. Aquesta mostra s'analitza després al laboratori per detectar si hi ha qualsevol lesió. Un resultat anormal no representa tenir un càncer.

Es recomana realitzar la citologia 3 anys després de l’inici de les relacions sexuals o a partir dels 25 anys d'edat fins als 65 anys cada 3 anys.

En cas que tingueu entre 25 i 65 anys, si heu mantingut o manteniu relacions sexuals i no us heu fet el cribratge de càncer de coll uterí, adreceu-vos al vostre centre d’atenció sexual i reproductiva o al vostre equip d’atenció primària per tal de realitzar-vos el cribratge.

 

La citologia o prova de Papanicolau

Quan es fa una citologia, un professional sanitari especialitzat introdueix suaument un instrument petit, anomenat espècul, a la vagina per mantenir-la oberta i recollir, mitjançant un petit raspallet tou o una espàtula, cèl·lules de la paret del coll d'úter. 

La presa de la citologia es fa en uns pocs minuts. 

A continuació, s'estenen les cèl·lules en un petit vidre, anomenat portaobjectes, on queden fixades i llestes per a la seva remesa al laboratori. Allà, un especialista les analitza al microscopi per detectar qualsevol possible anomalia. 

Per millorar el resultat, s'aconsella que la citologia no sigui feta durant els dies de la menstruació i evitar l'ús de medicaments administrats per via vaginal durant els tres dies anteriors a la prova. 

La citologia es realitza en els centres d’atenció sexual i reproductiva i en els centres d’atenció primària amb la participació dels diferents professionals (ginecòlegs, llevadores, metge de família).

Els resultats anòmals

Es poden considerar 4 possibles grups de resultats en una citologia anòmala:

  • ASC-US. És un terme que s’utilitza quan alguna de les cèl·lules que cobreixen el coll uterí no té un aspecte totalment normal. És el diagnòstic més comú i requereix d’un estudi addicional per confirmar si s’associa a alguna lesió. En gairebé totes les ocasions el coll uterí és normal i no s’ha de realitzar cap tractament.
  • Lesió de baix grau o displàsia lleu (L-SIL). Reflecteix alteracions lleus de les cèl·lules del coll uterí. Aquests canvis cel·lulars no representen l’existència d’un càncer i en la majoria dels casos, no derivaran en un càncer. Freqüentment aquestes lesions, també es resolen de manera espontània i sense necessitat de cap tractament.
  • Lesió d’alt grau o displàsia moderada o severa (H-SIL). Identifica alteracions moderades o severes a les cèl·lules del coll uterí. Tot i ser lesions més greus, és difícil que derivin en un càncer. No obstant això, aquestes lesions sí que requereixen d’un tractament i una vigilància mèdica.
  • Lesions malignes. En tots els casos necessiten vigilància mèdica, confirmació diagnòstica i tractament adequat.

Les proves addicionals

La majoria de les lesions que es detecten amb una citologia tan sols requereixen vigilància mèdica i generalment tendeixen a desaparèixer espontàniament. De vegades, però, cal fer altres proves complementàries per estudiar la importància de l’anomalia, com ara:

  • Prova del VPH. Té les mateixes característiques que la presa d’una citologia. És una prova senzilla, indolora i ràpida, que consisteix a recollir una mostra de les cèl·lules de la superfície del coll uterí. Aquesta mostra s’analitza en el laboratori i indica la presència del virus (prova positiva) o la seva absència (prova negativa).
  • Colposcòpia. És un examen ginecològic no dolorós. Es realitza mitjançant un microscopi especial que permet observar els canvis cel·lulars i ajudar al ginecòleg a decidir si es necessita o no tractament i de quin tipus.
  • Biòpsia. Consisteix a extreure una mostra de teixit del coll uterí per examinar-lo sota el microscopi. Pernet confirmar  l’existència o no de cèl·lules anormals. És la prova més segura per confirmar el diagnòstic d’una citologia anormal.
Data d'actualització:  24.07.2018