Senyals d'alarma de l'autisme

La detecció precoç és fonamental en el àmbit del neurodesenvolupament, permet fer la valoració de l’infant amb un alt risc de presentar TEA i iniciar, el més aviat possible, les intervencions més adequades per al tractament de les seves dificultats. Per garantir que aquesta detecció es faci durant els primers anys de vida, és imprescindible conèixer els senyals d’alarma. S’entén per senyal d’alarma aquell signe, símptoma o conjunt de manifestacions que si apareixen a determinada edat han de fer pensar immediatament en la possibilitat d’una alteració del neurodesenvolupament.

Hi ha signes de detecció específiques de TEA:

  • Utilitzen menys el contacte visual.
  • Presten més atenció (visual i auditiva) als objectes que a les persones.
  • Absència de somriure social en els intercanvis amb el cuidador o la cuidadora.
  • No segueixen amb la mirada un objecte familiar quan el cuidador o la cuidadora els l’assenyala (“mira el...”).
  • No hi ha intercanvis relacionals amb el cuidador o la cuidadora (sons, gestos, joc del cucut, el nadó no respon al cuidador o la cuidadora).
  • No estenen els braços anticipadament quan algú els vol agafar a coll.
  • No balbotegen.
  • No imiten gestos (com fer adéu amb la mà, picar de mans).
  • No assenyalen amb el dit per obtenir un objecte fora del seu abast (demanda) ni mostren objectes per cridar l’atenció del cuidador o la cuidadora ni hi estableixen un contacte visual (compartir).
  • Presenten patrons de moviment estranys amb el cos o les extremitats (estereotipats), fan activitats en solitari (jocs de mans o dits davant dels ulls, balanceig).
  • A vegades sembla que no hi sentin, o bé es mostren hipersensibles a alguns sons.
  • Presenten particularitats motrius (disminució/augment anormal del to muscular, disminució anormal de l’activitat/excitació).
  • No estableixen contacte visual quan parlen amb algú o algú els parla.
  • No mostren atenció compartida (compartir l’interès per un objecte, activitat o les altres persones).
  • No responen de manera consistent al seu nom.
  • No responen a ordres senzilles.
  • No diuen “papa” i “mama” amb sentit.
  • No diuen altres paraules amb valor propositiu (16 mesos).
  • Presenten particularitats en el desenvolupament de la reacció a les persones desconegudes (retardada o atípica: reaccions absents o pobres en les situacions de separació o retrobament).
  • No diuen cap paraula amb valor comunicatiu (16 mesos).
  • No saben fer jocs simbòlics amb les joguines (donar de menjar els ninots, parlar per telèfon). Absència de joc imaginatiu.
  • No responen quan l’observador assenyala un objecte (mirant, verbalitzant, compartint el plaer).
  • No assenyalen objectes, verbalitzen ni estableixen contacte visual alternativament entre l’objecte i el cuidador o la cuidadora amb l’única intenció de dirigir l’atenció de l’adult cap a l’objecte.
  • No porten objectes als adults per mostrar-los-els.
  • No fan frases de dos elements.
  • No mostren interès pels altres infants.
  • Presenten una marxa o una motricitat peculiar (caminar de puntetes, girs).
  • Presenten conductes autolesives (mossegar-se, donar-se cops).
  • Fan rebequeries amb molta freqüència, es resisteixen als canvis ambientals.
  • Es mostren molt hiperactius, rebels, irritables, difícils de consolar.
  • Prefereixen jugar sols, de manera autosuficient; són molt independents.
Data d'actualització:  17.03.2021