La publicitat de medicaments d’ús humà adreçada al públic està regulada pel Reial decret 1416/1994 i per les circulars explicatives de la Direcció General de Farmàcia publicades els anys 1995 i 1999. Davant la irrupció dels mitjans digitals, i la consegüent necessitat de definir les exigències aplicables a la publicitat de medicaments en aquest entorn, el Ministeri de Sanitat va publicar una primera versió de la Guía de publicidad de medicamentos l’any 2011 i, posteriorment, després de l’eliminació del control previ sanitari l’any 2013, que exigia l’autorització prèvia de la publicitat de medicaments, així com la revisió d’alguns criteris interpretatius, es va publicar l’any 2019 la segona versió de la guia actualment vigent. Aquest document pràctic recull els principis generals aplicables a la publicitat dirigida al públic de medicaments d’ús humà i constitueix una eina que afavoreix tant les actuacions de la indústria farmacèutica com les de l’Administració sanitària, harmonitzant la interpretació de la normativa vigent en matèria de publicitat i establint, a través del codi de bones pràctiques, principis, criteris i recomanacions per a una publicitat responsable i veraç.
Els elements obligatoris en la publicitat de medicaments inclouen el nom del medicament, el laboratori titular o representant local a Espanya, la indicació terapèutica autoritzada i l’edat d’ús, si forma part de la indicació, així com el principi actiu en el cas de medicaments que contenen un únic principi actiu. A més, una de les obligacions més destacades és la inclusió de la llegenda “Llegiu les instruccions d’aquest medicament i consulteu al farmacèutic”, en compliment de les exigències establertes al Reial decret legislatiu 1/2015, article 80.2.c): “Que s’incloguin totes les informacions indispensables per a la utilització correcta del medicament així com una invitació expressa i clarament visible a llegir detingudament les instruccions que figuren en el prospecto o en l’embalatge extern, segons el cas, i la recomanació de consultar al farmacèutic sobre la seva correcta utilització”. En els suports audiovisuals i digitals, aquestes obligacions es materialitzen en la coneguda pantalla o franja blava, un element estandarditzat des de 1995 que ha adquirit un gran valor educatiu des de la perspectiva sanitària i de reconeixement social.
Els anuncis dirigits al públic en general inserits en mitjans impresos han d’incloure determinades advertències, contraindicacions i precaucions específiques segons el grup terapèutic o principi actiu del medicament publicitat. Així, medicaments com analgèsics, antihistamínics, laxants o descongestius nasals administrats per via nasal han d’incorporar frases concretes que alertin sobre contraindicacions (“No administrar en cas d’úlcera gastroduodenal”, “No aplicar sobre ferides ni mucoses”, etc.), amb l’objectiu de protegir el consumidor i evitar-ne un ús indegut.
Aquestes advertències específiques tenen el seu origen en la Circular 6/95 de la Direcció General de Farmàcia, van ser revisades a la Guía de publicidad de medicamentos de 2011 i actualitzades a la guia de 2019.
Des del sector de l’autocura de la salut, s’ha plantejat la conveniència de revisar la inclusió d’advertiments específics per a determinats actius o grups en mitjans impresos, ja que això podria generar confusió en el consumidor en destacar únicament certes contraindicacions i ometre’n d’altres presents al prospecte que podrien ser igualment o més rellevants per a la persona que hagi d’utilitzar el medicament. El fet que en el seu moment es definissin determinades advertències per a alguns grups terapèutics o principis actius, i que aquestes siguin obligatòries només en determinats mitjans, genera una certa desigualtat. Per evitar-ho, es proposa atorgar una major rellevància a la llegenda “Llegeixi les instruccions d’aquest medicament i consulti el farmacèutic”, que remet directament a la informació més actualitzada i completa del medicament —el prospecte— i al professional que pot informar i assessorar de la manera més adequada: el farmacèutic.
De cara a una futura revisió de la Guía de publicidad de medicamentos, serà essencial valorar l’impacte positiu que ha tingut la pantalla o franja blava durant gairebé tres dècades. El seu ús generalitzat ha consolidat un model de comunicació sanitària responsable, recognoscible i d’una gran eficàcia educativa, fomentant hàbits de consulta responsable, familiaritzant el ciutadà amb la idea de llegir el prospecte i recórrer al farmacèutic com a figura de referència. En un context en què la publicitat digital supera més de la meitat de la inversió publicitària total, la pantalla o franja blava continua sent un referent visual de confiança que ha sabut adaptar-se als nous formats i entorns. Aquesta evolució planteja l’oportunitat d’analitzar si, en el futur, s’ha de mantenir el sistema actual d’advertències específiques en mitjans impresos o, per contra, convé reforçar el paper de la llegenda general com a element central d’informació i seguretat per al consumidor, tal com s’exigeix en els mitjans audiovisuals, radiofònics i digitals.
Monografia realitzada per l’Asociación para el Autocuidado de la Salud (anefp).
Per a qualsevol dubte o consulta, us podeu adreçar a vigimed.salut@gencat.cat