La legislació vigent[1] estableix que la publicitat de medicaments subjectes a prescripció mèdica no pot dirigir-se al públic en general. Això implica que en aquells suports dirigits o accessibles per el públic en general no pot constar cap forma d’oferta informativa, de prospecció o d’incitació destinada a promoure la prescripció, la dispensació, la venda o el consum de medicaments que requereixen prescripció mèdica.
Com ja va indicar el Departament de Salut, a la monografia dedicada a la “Publicitat o informació al públic de medicaments amb toxina botulínica com a principi actiu” els medicaments que contenen toxina botulínica són medicaments de prescripció i, per tant, no es possible fer publicitat d’aquests dirigida al públic en general. Senyala també que: “L’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), va autoritzar els medicaments Azzalure®, Bocouture®, Botox®, Alluzience®, Dysport®, Neurobloc®, Vistabel® i Xeomin®, el principi actiu dels quals és la toxina botulínica. De tots aquests, només 4 (Azzalure®, Bocouture®, Alluzience® i Vistabel®) estan indicats per a la millora temporal de l’aspecte de les línies facials superiors. Tanmateix, s’ha popularitzat anomenar com a Botox l’ús de qualsevol medicament com a tractament estètic. És important remarcar que Botox és una marca registrada que no es pot utilitzar com a nom genèric”.
En aquella monografia es recollia el resultat d’una revisió sistemàtica de pàgines web d’accés públic, fruit de la qual es van detectar algunes irregularitats relacionades amb la publicitat i la informació de medicaments que contenen toxina botulínica com a principi actiu. Es van examinar 223 pàgines web de centres i clíniques de medicina estètica ubicades a Catalunya i en algunes d’aquestes es va apreciar que oferien, al públic, informació sobre el tractament amb els medicaments Azzalure®, Botox®, Bocouture® i Vistabel®, per millorar el seu aspecte. A més a més, es promocionava l’ús de Botox® en indicacions no autoritzades a la fitxa tècnica.
Precisament sobre aquesta qüestió s’ha pronunciat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid[2] en la seva sentència de 16 de gener de 2025. En aquesta s’analitza la publicitat realitzada per una clínica especialitzada en tractaments de medicina estètica i depilació mèdica làser. En concret, en la seva pàgina web i en diferents publicacions en el perfil de la clínica en la xarxa social Facebook.
La mencionada sentència és fruit del recurs presentat contra una resolució per la qual s’acorda imposar a aquesta clínica una sanció per import de 90.001 euros, per “Realitzar publicitat de medicaments subjectes a prescripció mèdica en mitjans de difusió dirigits al públic en general, amb un contingut que, a més, no s’ajusta a la legislació en matèria de publicitat de medicaments per: Realitzar ofertes i bonificacions vinculades a la promoció de la toxina botulínica, emetre missatges enganyosos, assimilar la toxina botulínica a un cosmètic, promocionar usos de la toxina botulínica no autoritzats a la fitxa tècnica, suggerir que la seguretat o eficàcia del medicament es deu al fet que es tracta d’una substància natural, assegurar l’efectivitat i la seguretat dels tractaments i suggerir-ne l’absència d’efectes secundaris, així com fer referència a fotografies de personatges famosos, induint al seu ús o consum per part de la població en general, en contra de l’ús racional”.
La clínica no discuteix que els medicaments als quals es refereix la seva publicitat estan subjectes a prescripció mèdica, el que qüestiona és que el contingut de la seva pàgina web i del seu perfil de Facebook pugui considerar-se com a publicitat d’aquests medicaments. Així, la clínica al·lega que no està promovent el medicament en si, sinó els serveis prestats en la seva qualitat de centre de medicina estètica.
El Tribunal, remetent-se a una sentència anterior[3], va concloure que la publicitat objecte d’anàlisis promociona, a més del centre estètic, medicaments subjectes a prescripció. Reconeix que la clínica anuncia els seus tractaments, però adverteix que aquests tractaments consisteixen en la infiltració de medicaments concrets, i així s’indica expressament. D’aquesta manera, afirma el Tribunal, “suposa admetre que, sens perjudici de què no s’estigui promocionant un “autoconsum”, sinó el seu ús a la clínica en la forma que aquesta ho proposa, s’està promocionant el seu ús. Sent indiferent que no s’acabi prescrivint, dispensant o venen el medicament de forma independent”.
Pel que fa a l’informe pericial aportat per la clínica, que té per objecte valorar l’ús adequat de la toxina botulínica tipus A per part seva, el Tribunal assenyala que: “Per molt que pogués considerar-se acreditat, per l’informe pericial, que l’aplicació de la toxina botulínica és segura en medicina estètica per als tractaments per als quals la recurrent manifesta utilitzar-la (tractament d’arrugues d’expressió, somriure gingival o bruxisme), és evident que, si aquests usos no consten a la fitxa tècnica, la publicitat del seu ús per a aquests tractaments contravé la legislació general sobre publicitat”.
Així mateix, el Tribunal subratlla que atribuir propietats curatives o una seguretat absoluta a un medicament suposa falsejar la realitat científica, especialment quan s’ometen les mencions als efectes adversos o a les limitacions.
En conclusió, el Tribunal rebutja els arguments de la clínica i confirma la sanció, sostenint que aquesta va infringir diverses normes legals i reglamentàries en realitzar una promoció directa de l’ús de medicaments subjectes a prescripció mèdica adreçada al públic en general, utilitzant canals com la seva pàgina web i el seu perfil de Facebook.
Monografia realitzada per l’Asociación para la Autorregulación de la Comunicación Comercial (AUTOCONTROL).
Per a qualsevol dubte o consulta, us podeu adreçar a vigimed.salut@gencat.cat
[1] Article 80 del text refós de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/2015, de 24 de juliol, i articles 2, 4 i 7.1 del Reial decret 1416/1994, de 25 de juny, pel qual es regula la publicitat dels medicaments d’ús humà.
[2] Sentència del tribunal Superior de Justícia de Madrid, Sala del Contenciós Administratiu (Secció 8ª), de 16 de gener de 2025 (Roj: STSJ M 905/2025 – ECLI:ES:TSJM:2025:905).
[3] Sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, Sala del Contenciós Administratiu (Secció 8ª), nº de Recurs: 1331/2022, de 15 de novembre de 2024 (ROJ: STSJ M 16590/2024 – ECLI:ES:TSJM:2024:16590).