Un recurs habitual en la publicitat és incloure referències a tercers o als seus productes i serveis. En fer-ho, convé tenir en compte, entre altres aspectes, que la normativa espanyola prohibeix la “publicitat denigradora”, que constitueix un supòsit de publicitat deslleial.
Es defineix com a tal aquella publicitat que, per qualsevol circumstància, és apta per provocar el descrèdit o menyspreu d’un tercer o dels seus productes o serveis. Tant l’article 9 de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de Competència deslleial (en endavant, “LCD”) com, en un pla deontològic, la norma 21 del Codi de conducta publicitària d’AUTOCONTROL prohibeixen aquest tipus de publicitat, amb una excepció que veurem més endavant.
Per tal que es produeixi un supòsit de publicitat denigradora, cal que en la publicitat es faci una manifestació sobre l’activitat, les prestacions, l’establiment o les relacions comercials d’un tercer, que aquesta manifestació sigui apta per menyscabar el crèdit de l’afectat en el mercat i que no sigui exacta, veritable i pertinent. A continuació. Veurem cadascun d’aquests elements constitutius de la publicitat denigradora.
El primer element, com s’ha indicat, és que existeixi una manifestació sobre un tercer. Ara bé, no es prejutgen els mitjans a través dels quals pot produir-se la denigració, que poden ser verbals, escrits, mitjançant imatges o una combinació de diversos d’ells. El Jurat de la Publicitat d’AUTOCONTROL ha tingut l’oportunitat d’analitzar missatges denigradors presents en la publicitat a través de diferents mitjans. A tall d’exemple, en la Resolució de la Secció Quarta, de 30 de setembre de 2010, en l’assumpte “Binaca”, el Jurat va apreciar l’existència d’un missatge denigrador per incloure en l’anunci les següents al·legacions: “El 95% dels dentistes recomanen l’ús d’un rentat bucal sense alcohol. Cuida la teva boca sense danyar-la perquè no conté alcohol”. El Jurat va concloure que la publicitat transmetia el missatge que, gràcies al fet que el producte no conté alcohol, el seu ús cuidaria la boca del consumidor sense danyar-la o, cosa que és el mateix, que l’ús de col·lutoris bucals que continguin alcohol entre els seus ingredients danyen la boca de l’usuari. Un altre exemple és la Resolució de la Secció Tercera, de 3 de desembre de 2009, en l’assumpte “Sanex Zero %”, on el Jurat va determinar igualment l’existència d’un missatge denigrador en l’anunci d’un gel de dutxa en el qual es destacaven les característiques d’aquest producte: “0% colorants i 0% parabens” i, juntament amb aquestes al·legacions, es mostraven imatges de diverses persones dutxant-se amb pintura, simbolitzant altres productes de la competència.
Pel que fa a què la manifestació sigui sobre l’activitat, les prestacions, l’establiment o les relacions comercials d’un tercer, a diferència d’altres figures com la publicitat comparativa, no és necessari que la publicitat permeti la identificació de concrets tercers. Constitueix doctrina constant del Jurat de la Publicitat d’AUTOCONTROL aquella segons la qual també pot existir un supòsit de denigració quan el descrèdit o menyspreu es realitza, no sobre un competidor concret i determinat, sinó sobre un gènere o col·lectiu dels mateixos (vegeu Resolució del Ple, d’11 d’abril de 2013, en l’assumpte “Campaña Líneas Adicionales Movistar Fusión”).
El tercer requisit és que la manifestació versada sobre un tercer sigui apta per menyscabar el crèdit del tercer en el mercat. Respecte a aquest punt, cal recordar que a l’hora de determinar si la publicitat és apta per generar descrèdit o menyspreu d’altres productes o serveis, s’ha de tenir en compte, sobretot, el missatge que l’anunci transmet al públic destinatari de la publicitat (consumidors, professionals de la salut, etc.). En aquest sentit, ha d’afirmar-se un supòsit de publicitat denigradora, igual que es fa amb les normes sobre engany, quan l’anunci publicitari analitzat, tal com és percebut, entès i interpretat pel destinatari de la publicitat, transmeti a aquest un missatge creïble que sigui objectivament apte per deteriorar el crèdit d’altres empreses, activitats, productes o serveis.
El quart element constitutiu de la publicitat denigradora és que la manifestació versada sobre un tercer, a més de ser apta per menyscabar el crèdit d’aquest en el mercat, no sigui exacta, veritable i pertinent. Això és així perquè la normativa recull una exceptio veritatis segons la qual la denigració no seria deslleial si la manifestació és exacta, veritable i pertinent. Que sigui exacta implica que la manifestació ha de ser certa, corresponent a l’anunciant la càrrega de la prova. Que sigui veritable significa que, tot i que aquella manifestació sigui exacta, depenent de com es transmeti el missatge, cal extremar precaucions perquè no generi una falsa impressió en el destinatari, la qual cosa constituiria un acte d’engany i, addicionalment, per no ser veritable, impediria l’aplicació de l’exceptio veritatis assenyalada. Que sigui pertinent implica, entre d’altres, que la manifestació mai no ha d’anar referida a característiques estrictament personals. En particular, no es consideren pertinents les manifestacions que tinguin per objecte la nacionalitat, les creences o ideologia, la vida privada o qualssevol altra circumstància personal de l’afectat. Així mateix, la denigració ha de ser proporcionada, havent-se d’evitar, per tant, la denigració gratuïta.
En l’àmbit de la publicitat dels medicaments, el Jurat de la Publicitat d’AUTOCONTROL ha tingut ocasió d’avaluar supòsits de publicitat denigradora. Un exemple és la Resolució de la Secció Quarta, de 17 de novembre de 2005, en l’assumpte “Profer”, en el qual el Jurat va determinar que les al·legacions i les fotografies incloses en la publicitat reclamada, les quals descrivien els efectes adversos d’un producte competidor basant-se en la simple possibilitat que aquests existissin, resultaven denigradors en la mesura en què no havien estat provades amb rotunditat en la comunitat científica.
Un altre exemple el trobem a la Resolució de la Secció Tercera, de 15 de gener de 2020, en l’assumpte “CD PS 9/19 Actividad Promocional Biktarvy”, on el Jurat va concloure que l’al·legació “el règim correcte per tractar el VIH” ha de ser interpretada com una al·legació de to excloent, en virtut de la qual, si un determinat medicament és considerat com “el règim correcte”, inevitablement la resta de medicaments no ho serien. Per tant, si aquest missatge transmet indubtablement que existeix un règim correcte –entenent com a tal el del medicament promocionat– i altres que no són correctes –la resta–, tampoc no es pot dubtar que aquest missatge és apte per menyscabar el crèdit en el mercat de la resta de medicaments antiretrovirals i, per tant, considerar-se denigrador.
L’Asociación para la Autorregulación de la Comunicación Comercial (AUTOCONTROL) és l’organisme independent d’autoregulació de la indústria publicitària a Espanya. Constituïda el 1995 com a associació sense ànim de lucre, està integrada per anunciats, agències de publicitat, mitjans de comunicació i associacions professionals, i el seu objectiu és treballar per una publicitat responsable: lleial, veritable, honesta i legal. Per a això disposa de múltiples serveis que es poden consultar a: https://www.autocontrol.es/servicios/.
Monografia realitzada per l’Asociación para la Autorregulación de la Comunicación Comercial (AUTOCONTROL).
Per a qualsevol dubte o consulta, us podeu adreçar a vigimed.salut@gencat.cat