En l’àmbit de la publicitat dels medicaments, un dels temes més complexos i delicats és la possible consideració d’una notícia de premsa com a contingut promocional. A més de la seva possible qualificació com a publicitat encoberta –la qual cosa constitueix una infracció per si mateixa–, aquesta qüestió adquireix una rellevància especial quan la informació susceptible de ser considerada com a promocional es publica en mitjans generalistes i es refereix a medicaments que només poden dispensar-se amb prescripció facultativa, ja que la seva promoció al públic està expressament prohibida.
En aquest sentit, convé recordar que, tal com es va assenyalar en una monografia anterior sobre el concepte de publicitat de medicaments, el legislador ha optat per una definició àmplia d’aquest concepte, entenent com a tal “(...) tota forma d’oferta informativa, de prospecció o d’incitació destinada a promoure la prescripció, la dispensació, la venda o el consum de medicaments[1]”.
El Codi de Bones Pràctiques de la Indústria Farmacèutica (en endavant, “Codi de Farmaindustria”), indica en el seu àmbit d’aplicació que, als efectes del mateix, no es considera promoció de medicaments subjectes a prescripció els textos realitzats per periodistes en l’exercici de la seva tasca professional, sempre que no hi hagi una relació contractual entre el mitjà o l’autor i la companyia farmacèutica.
El Jurat d’AUTOCONTROL, a qui s’encomana el control del compliment i la interpretació del Codi de Farmaindustria, ha tingut ocasió de puntualitzar que el fet que una determinada publicació adopti la forma de contingut editorial no impedeix que pugui ser qualificada com a promocional i, per tant, entrar dins de l’àmbit d’aplicació del Codi de Farmaindustria, ja que més que la seva forma o configuració cal atendre al seu contingut i característiques per determinar si ens trobem davant d’un supòsit de publicitat.
Dit d’una altra manera, la forma editorial d’una publicació no impedeix que aquesta pugui ser considerada publicitat. Allò determinant no és l’aparença, sinó el contingut i les seves característiques materials.
El Jurat d’AUTOCONTROL ha tingut l’oportunitat d’analitzar, en diverses resolucions, diferents supòsits en què es discutia el caràcter publicitari de notícies de premsa. Destaquen entre elles les següents resolucions:
- Resolució de 4 d’octubre de 2001[2], en què s’analitzava un contingut publicat en el suplement d’un diari. Diversos elements van permetre determinar el caràcter publicitari de la publicació:
- La poca rellevància periodística de la notícia, ja que versava sobre un producte llançat al mercat feia diversos anys;
- La menció a la marca concreta del medicament sense cap referència a productes similars;
- El to notablement laudatori utilitzat respecte del producte anunciat;
- L’origen de la notícia en una nota de premsa emesa pel laboratori i transmesa per aquest als mitjans de comunicació generalistes, i
- La pràctica simultaneïtat temporal d’una publinotícia de contingut similar en un altre mitjà.
- Resolució de 15 de gener de 2020[3], en què es van analitzar diverses notícies publicades tant en premsa especialitzada com en premsa general. El laboratori havia organitzat reunions o simposis per a la presentació d’un medicament amb un clar caràcter promocional. Posteriorment, va difondre una nota de premsa per donar a conèixer el contingut de l’esdeveniment i, com a conseqüència, es van publicar diverses notícies en premsa de contingut gairebé idèntic. El Jurat va concloure que, si les reunions tenien caràcter promocional, la mateixa naturalesa s’havia d’atribuir a la conducta consistent a distribuir una nota de premsa resumint el contingut d’aquests esdeveniments amb la finalitat que fos reproduïda en premsa. Aquesta conclusió es veia clarament reforçada pel fet que la major part de les notícies contenien referències al medicament i les seves virtuts, en particular, a la característica en la qual s’havia focalitzat tota l’activitat promocional i que el diferenciava d’altres tractaments.
En aquesta mateixa resolució també es va analitzar un reportatge difós en un diari mèdic. El Jurat va concloure que tenia caràcter promocional atès que:
- S’indicava que s’havia realitzat amb la col·laboració del laboratori, i
- El seu contingut tenia com a finalitat única i exclusiva presentar un nou medicament, citant-ne el nom i dedicant tot l’espai a enaltir-ne els avantatges.
El laboratori va al·legar que tenia un acord de col·laboració amb el diari segons el qual no se li permetia revisar els continguts. En aquest sentit, el Jurat va assenyalar que aquest fet no podia ser invocat per negar la naturalesa publicitària del reportatge.
- Resolució de 22 de maig de 2020[4], en què es qüestionaven diverses recopilacions de notícies en premsa. En aquest cas, diversos elements van permetre al Jurat determinar el caràcter promocional de les notícies:
- L’origen de les notícies en una nota de premsa difosa pel laboratori;
- Un contingut similar en totes les notícies i, en gran mesura, coincident, no tenint, per tant, origen en un treball de redacció i elaboració periodística; i
- Les múltiples referències als medicaments de prescripció del laboratori, a les seves característiques i beneficis.
En aquesta resolució també es va analitzar una entrevista feta a un doctor que treballava per al laboratori per part d’un periodista. El Jurat en va descartar el caràcter promocional atès que va quedar acreditat que l’autoria corresponia exclusivament al periodista.
Com s’observa, determinar si una notícia de premsa constitueix publicitat de medicaments requereix una anàlisi detallada, cas per cas. No n’hi ha prou amb observar la forma del contingut: és imprescindible examinar-ne l’origen, el to, la independència editorial i la finalitat.
Finalment, considerem oportú assenyalar que l’objecte d’aquesta monografia és exposar diversos casos analitzats pel Jurat d’AUTOCONTROL i les conclusions a què s’ha arribat en cadascun d’ells, en el marc de la seva tasca d’interpretació del Codi de Farmaindustria. També considerem rellevant insistir que el concepte de publicitat de medicaments ha estat plantejat pel legislador en un sentit ampli, tal com s’analitza en profunditat a la monografia específica dedicada a aquest tema.
Monografia realitzada per l’Asociación para la Autorregulación de la Comunicación Comercial (AUTOCONTROL).
Per a qualsevol dubte o consulta, us podeu adreçar a vigimed.salut@gencat.cat
[1]Article 1.2 del Reial decret 1416/1994, de 25 de juny, pel qual es regula la publicitat dels medicaments d’ús humà.
[2]Resolució de la Secció Segona del Jurat d’AUTOCONTROL, de 4 d’octubre de 2001, confirmada pel Ple del Jurat d’AUTOCONTROL, mitjançant Resolució de 31 d’octubre de 2001.
[3]Resolució de la Secció Tercera del Jurat d’AUTOCONTROL, de 15 de gener de 2020, confirmada pel Ple del Jurat d’AUTOCONTROL, mitjançant Resolució de 15 de maig de 2020.
[4]Resolució de la Secció Primera del Jurat d’AUTOCONTROL, de 22 de maig de 2020, confirmada pel Ple del Jurat d’AUTOCONTROL, mitjançant resolució de 25 de juny de 2020.