La publicitat de medicaments està intrínsecament relacionada amb la salut de les persones, motiu per el qual, mentre que la publicitat d’altres sectors sol ser eminentment persuasiva, en l’àmbit de la publicitat de medicaments la normativa exigeix que aquesta tingui un caràcter predominantment informatiu.
Aquesta particularitat provoca que, de vegades, resulti complex determinar si el caràcter d’un material o comunicació és informatiu o promocional, qüestió, d’altra banda, de gran importància atès que només en aquest darrer cas –caràcter promocional– aquest material o comunicació estarà sotmesa a l’estricta regulació legal i deontològica aplicable a la publicitat de medicaments.
Convé recordar que la publicitat de medicaments es defineix com “(...) tota forma d’oferta informativa, de prospecció o d’incitació destinada a promoure la prescripció, la dispensació, la venda o el consum de medicaments[1]”. La normativa ha optat per una definició àmplia de publicitat de medicaments de la qual es dedueix que l’element diferenciador entre informació i publicitat es l’aptitud per promoure la prescripció, la dispensació, venda o consum de medicaments.
En l’àmbit de la publicitat de medicaments dirigida a professionals, el Jurat de la Publicitat d’AUTOCONTROL ha desenvolupat una extensa doctrina respecte al límit entre informació i publicitat. El primer que destaca aquesta doctrina és l’elevada complexitat de la tasca de determinar el caràcter informatiu o promocional d’una comunicació concreta, i cal fer una anàlisi detallada de cada cas o supòsit. Ara bé, aquesta doctrina ha tingut ocasió de valorar diferents elements i la seva rellevància a l’hora d’emprendre la difícil tasca de delimitar informació i publicitat, els veurem tot seguit.
Abans d’entrar-hi, cal insistir que per determinar si una comunicació té caràcter informatiu o promocional s’ha d’atendre a tots els detalls de la mateixa: les al·legacions, les imatges, l’estructura, l’origen, les circumstàncies de la difusió, etc.
- Contingut i to de la comunicació. Donada la definició de publicitat de medicaments, no hi ha dubte que si a la comunicació s’utilitzen al·legacions que inciten directament a la prescripció, dispensació, venda o consum d’un medicament estarem davant d’un material publicitari. En aquells casos en què no existeixen aquestes incitacions directes, el Jurat de la Publicitat ha assenyalat que prenen protagonisme altres aspectes de la comunicació com, per exemple, l’ús d’al·legacions de to elogiós que accentuïn les qualitats i les propietats del medicament. Aquestes solen ser elements característics de les comunicacions promocionals, davant de les argumentacions de caràcter neutral i objectiu que predominen en les comunicacions de naturalesa informativa.
- Identificació del medicament. Fer menció al nom d’un medicament en una comunicació pot ser indicatiu de que existeix una intenció promocional, però el fet de no fer referència expressa al mateix no extingeix per se la possibilitat de que una comunicació sigui considerada publicitària. Així, per exemple, si s’hi inclouen referències a un determinat principi actiu que només comercialitza el laboratori que distribueix la comunicació també es pot entendre que es pot identificar un medicament; sobretot si els destinataris de la comunicació són professionals del sector que, pel seu coneixement i experiència, poden arribar a identificar-lo inequívocament.
- Circumstàncies de la difusió. El Jurat de la Publicitat ha assenyalat que l’origen d’una comunicació, el lloc on es difon, el context en què es fa o les persones que transmeten la informació són clau per determinar el caràcter promocional. Per contra, a aquests efectes ha considerat irrellevant –a la vista de la definició de publicitat de medicaments donada per la normativa– el grau de difusió que ha assolit la comunicació. A tall d’exemple, el Jurat de la Publicitat ha indicat que en aquells casos en els que es realitzin activitats informatives i promocionals de forma concurrent, és fonamental traçar una clara distinció entre unes i altres, ja que en cas contrari l’activitat pretesament informativa podria acabar sent percebuda com una activitat promocional.
- Acreditació de l’existència de contraprestació o relació contractual. El Jurat de la Publicitat ha conclòs que la prova de l’existència d’un contracte o contraprestació no és necessària per afirmar el caràcter publicitari d’una comunicació difosa. Posteriorment, el Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees[2] es va pronunciar determinant que la difusió per un tercer d’informació relativa a les propietats curatives o preventives d’un medicament pot considerar-se publicitat encara que aquest tercer actuï per compte propi i de forma totalment independent del fabricant. El que és rellevant per al Tribunal és si aquesta informació és apta per promoure la prescripció, la dispensació, venda o consum de medicaments.
Com s’ha assenyalat, tot l’anterior són elements valorats pel Jurat de la Publicitat a l’hora de determinar si una comunicació en concret era informativa o promocional. Davant de cada supòsit concret caldrà atendre totes les seves característiques per poder determinar si ens trobem en un o altre supòsit.
[1] Article 1.2 del Reial decreto 1416/1994, de 25 de juny, pel qual es regula la publicitat de medicaments d’ús humà.
[2] Sentència del Tribunal de Justícia de les Comunitats Europees (Sala Segona), de 2 d’abril de 2009, assumpte C-421/07, cas “Frede Damgaard”.
Monografia realitzada per l’Asociación para la Autorregulación de la Comunicación Comercial (AUTOCONTROL).
Per a qualsevol dubte o consulta, us podeu adreçar a butlletipublicitat@gencat.cat