Contacte
Les activacions del Codi ictus creixen un 32% en 3 anys
Torna- Aquestes activacions permeten tractar la persona afectada amb major celeritat, gràcies a la coordinació amb el SEM i el telèfon 112 que adrecen el pacient a l’hospital més adequat
- Coincidint demà amb el Dia Mundial de l’ictus, el Departament de Salut fa una crida a la població a trucar ràpidament el telèfon 112 en cas de trobar-se davant d’una sospita d’ictus
Les activacions del Codi ictus de Catalunya han crescut un 32% els últims 3 anys: s’ha passat de les 6.324 activacions el 2018 a les 8.398 el 2021, segons dades del Registre del Codi ictus de Catalunya del Departament de Salut. Com a conseqüència, cada any s’incrementa el nombre de persones tractades amb celeritat en la fase aguda d’aquesta malaltia, que es produeix per una alteració brusca de la circulació de la sang al cervell, produïda pel taponament o trencament d’una artèria.
Any rere any, el nombre d’activacions del Codi ictus ha crescut. Així, el 2018 es va activar en 6.324 ocasions; el 2019 en 6.876; el 2020 en 7.619 i el 2021 en 8.398. Per regions sanitàries, l’any 2021 es van activar 2.673 codis a Barcelona ciutat; 1.554 a Metro Sud; 889 a Metro Nord; 766 al Vallès Occidental i Oriental; 458 a la Catalunya Central; 692 a la Regió Sanitària de Girona; 703 al Camp de Tarragona; 453 a Lleida-Pirineu i, finalment, 210 a les Terres de l’Ebre.
El Codi ictus és un protocol d’actuació urgent a Catalunya, -pioner a Europa-, que compta amb la coordinació del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i el telèfon 112 per identificar ràpidament els casos d’ictus, adreçar el pacient a l’hospital més adequat i fer una trucada d’avís al centre hospitalari que estarà preparat per a la seva immediata atenció. El principal objectiu és que l'atenció de la persona afectada es faci amb la major celeritat possible per evitar la progressió del dany cerebral i les seves seqüeles.
El model d'atenció a l'ictus de Catalunya és un referent a l’àmbit internacional, amb un temps d'atenció molt ràpid (1 hora i mitja fins a l'arribada a un hospital com a mediana de tot Catalunya); una alta taxa de tractaments en la fase aguda de la malaltia i pioner en recerca clínica territorial amb estudis d'impacte internacionals com el REVASCAT o el RACECAT.
Actualment 29 hospitals, repartits per tot el país, formen part de la xarxa d'atenció a l'ictus, 15 d'aquests connectats a una xarxa de telemedicina (teleictus) que permet una avaluació per un neuròleg expert a distància les 24 hores del dia.
El Codi s'activa quan el SEM rep l’avís que una persona ha patit un ictus i s’envia una ambulància al lloc dels fets. Els professionals del SEM fan servir l’escala RACE, una escala clínica per quantificar la gravetat de l’ictus que es va idear i validar per investigadors catalans l’any 2014 i que també es fa servir a altres països, i que aporta una informació molt rellevant per als professionals de l’hospital on es trasllada al pacient.
Coincidint amb el Dia Mundial de l’Ictus, el 29 d’octubre, el Departament de Salut fa una crida a la població a trucar ràpidament el telèfon 112 en cas de trobar-se davant d’un possible ictus.
A Catalunya, més de 13.000 persones ingressen cada any per un ictus. L’any 2019 va ser la segona causa de mort en dones (1.927 morts per ictus) i la tercera en homes (1.528 morts per ictus). Tot i que és una malaltia amb major incidència en les persones grans, cada any més de 500 persones menors de 40 anys i gairebé 1.000 persones d’entre 40 i 50 anys tenen un ictus a Catalunya i és la malaltia neurològica amb major impacte en aquesta franja d’edat. Tot i que és poc freqüent, també hi ha ictus en nens, uns 40 per any a Catalunya.
La mortalitat per ictus s’ha reduït en els últims anys, a la vegada que augmenta la possibilitat de recuperació. Gràcies als tractaments actuals i a l’actuació ràpida en els primers minuts o hores, actualment el 50% de les persones que pateixen un ictus poden tornar a fer les activitats habituals per fer una vida independent i satisfactòria al cap de 3 mesos; el 35% dels pacients tenen seqüeles físiques o cognitives limitants, i la mortalitat se situa en el 15% dels casos.