• Inici
  • 400 anys de Cervantes i Shakespeare: Quan la bogeria no era un soroll cerebral que calia eliminar. La perspectiva de Michel Foucault

400 anys de Cervantes i Shakespeare: Quan la bogeria no era un soroll cerebral que calia eliminar. La perspectiva de Michel Foucault

Joseba Achotegui
Psiquiatra. Psicoterapeuta. Professor de psicopatologia evolucionista de la UB

08/06/2016 11:39
400 anys de Cervantes i Shakespeare: Quan la bogeria no era un soroll cerebral que calia eliminar. La perspectiva de Michel Foucault

La commemoració enguany del 400 aniversari de la mort de Cervantes i Shakespeare constitueix sens dubte una excel·lent oportunitat per reflexionar sobre els grans canvis en la concepció de l’ésser humà que han tingut lloc en la nostra societat en tot aquest temps. I un dels canvis més rellevants té a veure amb la concepció de la bogeria.

Un element central de tota concepció de l’ésser humà és el seu contacte amb la realitat, el com interpreta el món. Per Cervantes i Shakespeare, la bogeria formava part de la naturalesa humana, era una realitat indissociable de la nostra condició humana. En paraules de Foucault, la bogeria per a aquests autors era “un fenomen humà integral”, no es podia entendre l’ésser humà, sense entendre la seva bogeria.

Avui, 400 anys després, la bogeria és per a la psiquiatria oficial vinculada als poders dominants un soroll cerebral inoportú que cal eliminar a qualsevol preu. I aquesta visió s’ha traslladat a l’opinió pública a través de poderosos mitjans de comunicació.