• Inici
  • Pla assistencial davant la pandèmia causada per SARS-COV-2

Pla assistencial davant la pandèmia causada per SARS-COV-2

16/04/2020 09:36

Des de que l’epidèmia del SARS-CoV-2 va passar de la fase de contenció a la fase comunitària, el Servei Català de la Salut va agafar el testimoni per garantir que tot el sistema i la xarxa assistencial estava a disposició de totes les persones que la poguessin necessitar.

Per elaborar tot el pla d’adaptació a aquesta demanda, el CatSalut es va recolzar en experts i actors del sistema des de diferents àmbits i, per aquest motiu, “es van començar a realitzar reunions amb 7 grups diferents”, explicà la directora de l’Àrea Assistencial del Servei Català de la Salut, Xènia Acebes.

D’una banda, la infermeria. L’objectiu era veure quins reptes els hi tocava afrontar, com pensen que des del CatSalut podem ser facilitadors per a que aquests reptes es puguin treballar o quines són les dificultats que tenen.

També amb epidemiòlegs i infectòlegs, “professionals amb un paper rellevant per qüestions com la seguretat ajudant-nos, per exemple, a veure com s’han d’utilitzar els EPI o quines són les polítiques de reincorporació dels professionals a la feina”, argumenta Acebes.

Els directius de l’àmbit hospitalari també han estat un grup destacat de cara a planificar amb el màxim de coneixement tot el canvi dels hospitals per a poder maximitzar la capacitat i poder ingressar tots els pacients que ho necessitin.

El CatSalut també s’ha reunit amb directius i professionals de l’atenció primària per travar bé tot el paper i les eines necessàries que aquest àmbit assistencial ha desplegat amb l’objectiu de poder fer tot el paper de contenció i treball a la comunitat.

Els directius d’urgències són un altre grup, donat que la COVID-19 és una malaltia aguda que fa anar a la gent a urgències i, per tant, ha estat molt important l’organització d’aquest àmbit per a poder donar la millor resposta amb la màxima seguretat.

Un grup d’experts del medicament per a tenir present com tractem quines són les millors pràctiques pel que fa als tractament farmacològic en dels diferents moments de la malaltia també ha tingut un paper ressaltat. I, per últim, la realització de reunions amb experts en cures intensives; tant intensivistes com anestesiòlegs.

D’aquests dos últims grups s’han acabat consolidant òrgans consultius i estables en forma de Consells Assessors que en el cas dels malalts crítics, per exemple, ha ajudat a prendre decisions en més d’un àmbit com: quines són les millors pràctiques, com ens hem d’organitzar, veure els recursos dels llits de crítics des del punt de vista de visió única de sistema i quins són els criteris òptims per a l’assignació de tecnologia. És a dir, poder saber com s’han d’assignar aquells respiradors que s’han pogut comprar des del CatSalut o han estat assignats pel Ministerio segons les característiques de la pròpia tecnologia i també dels serveis als quals els assignem. I, sobretot, quins són els criteris d’assignació d’aquelles propostes o estratègies d’innovació que han nascut al país amb l’ànim de poder contribuir a aportar respiradors a les persones que ho necessiten.

Una estratègia de  recolzament en diversos experts i professionals que està servint per a planificar com es tornarà a la normalitat i com es recuperarà l’activitat que abans d’aquesta pandèmia es realitzava a tot el sistema.