Què ens diu... Helena Tizón: “Davant d’una aturada cardiorespiratòria, cada segon compta i tothom pot ajudar”

L’aturada cardiorespiratòria (ACR) és la interrupció sobtada de la funció cardíaca i respiratòria, que atura el transport d’oxigen al cervell i al cos. És una emergència vital que requereix començar de seguida les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP), una tècnica que consisteix a fer compressions toràciques. Sense una resposta immediata, les possibilitats de supervivència disminueixen ràpidament.

En termes clínics, la mort sobtada cardíaca és una mort natural, inesperada i presumptament d’origen cardíac, que es produeix en la primera hora des de l’inici dels símptomes si hi ha testimonis, o en les 24 hores des que la persona va ser vista viva per darrer cop si no n’hi ha. Quan una aturada cardíaca no es reverteix, el desenllaç és la mort sobtada: per això la reanimació immediata és tan decisiva.

A Catalunya, les aturades cardiorespiratòries fora de l’àmbit hospitalari provoquen la mort de prop de 8 persones al dia, unes 3.000 l’any. La major part es produeixen a domicilis de particulars i en espais públics. Tres de cada quatre persones afectades tenen a prop algú, però menys de la meitat reben atenció immediata amb maniobres d’RCP.

En part sí, ja que la malaltia coronària és la causa més freqüent de mort sobtada en el món occidental i cuidar el cor ajuda a reduir-ne el risc: no fumar, fer activitat física, menjar de manera saludable, controlar la pressió arterial, el colesterol i la diabetis, i dormir bé. L’equip d’atenció primària pot ajudar a conèixer el risc cardiovascular de cada persona. Tanmateix, moltes vegades la mort sobtada és el primer senyal d’una malaltia que no es coneixia i per això també cal que l’entorn sàpiga reaccionar de seguida.

Intervenir en els primers minuts pot ser decisiu i la ciutadania té un paper fonamental en la cadena de supervivència, que són les quatre baules indispensables per augmentar les possibilitats de sobreviure:

• Reconèixer de seguida l’emergència i activar els serveis d’emergència trucant al 112.
• Fer una reanimació cardiopulmonar precoç i de qualitat.
• Trobar i col·locar un desfibril·lador extern automàtic (DEA), que analitza el ritme del cor i, si ho considera adequat, fa la descàrrega de manera automàtica.
• Suport vital avançat i cures postressuscitació, a càrrec dels equips sanitaris.

Les tres primeres baules són a les nostres mans, i conjuntament s’anomenen suport vital bàsic (SVB). S’anomena cadena perquè la fortalesa del conjunt depèn que no falli cap esglaó: com a comunitat som el pont que manté viva la persona fins que els sanitaris se’n poden fer càrrec.

Les guies europees del 2025 indiquen que, si una persona no respon, cal trucar al 112 i si, a més, no respira amb normalitat, s’ha de pensar que és una aturada cardíaca i començar les compressions toràciques com més aviat millor. L’operador del 112 pot guiar per telèfon les persones que atenen l’emergència.

Les compressions es fan al centre del tòrax, amb les mans una damunt de l’altra, a un ritme de 100 a 120 per minut i a una profunditat d’entre 5 i 6 cm, deixant que el tòrax recuperi del tot la posició entre compressions i interrompent-les el menys possible. Qui ha estat format pot alternar 30 compressions i 2 ventilacions, insuflant només l’aire necessari perquè el tòrax comenci a elevar-se.

Mentrestant, cal fer arribar un DEA si n’hi ha un a prop: el pot fer servir qualsevol persona. Intervenir pot ser una experiència emocionalment dura i la guia del 2025 reconeix que les persones que hi intervenen poden necessitar suport després.

Un DEA (desfibril·lador extern automàtic) és l’aparell que administra una descàrrega elèctrica controlada al cor per restablir-ne el ritme cardíac. La desfibril·lació ràpida és la tercera baula de la cadena de supervivència. Les guies europees insisteixen que qualsevol persona pot fer servir un DEA i que n’hi hauria d’haver d’àmpliament disponibles. Per saber on n’hi ha, es pot consultar el mapa dels desfibril·ladors instal·lats a Catalunya fora de l’àmbit sanitari.

El més important és no quedar-se sense fer res: si som testimonis i no actuem, la persona té poques possibilitats de sobreviure. Les guies europees recomanen que les persones no sanitàries comencin l’RCP davant d’una presumpta aturada cardíaca sense por de fer mal a qui no estigui en aturada. També indiquen que el risc d’infecció per a qui reanima és baix i que el risc de rebre una descàrrega accidental en fer servir un DEA també ho és. Per això la formació és tan útil: dona seguretat per actuar.

Sí, i convé conèixer-la. La malaltia cardiovascular és la primera causa de mort en les dones a tot el món, però està menys estudiada i es reconeix, es diagnostica i es tracta menys del que caldria.

Pel que fa a la reanimació, les dades no són unànimes, però sí que es constata una diferència entre homes i dones a l’hora de rebre-la. En espais públics, els homes reben RCP aproximadament un 6% més que les dones. En espais privats, tot i que la diferència és menor, també es manté: els homes reben RCP al voltant d’un 4% més que les dones.

Hi ha un missatge que val per a tothom: una aturada cardíaca s’atén igual en una dona que en un home. Davant de qualsevol persona que no respon, cal trucar al 112 i començar l’RCP.

Perquè les aturades cardíaques passen, habitualment, lluny d’un hospital o dispositiu sanitari i els serveis d’emergència no poden ser a tot arreu en pocs minuts. Com més gent sap què fer, més probable és que hi hagi algú preparat just al costat de la persona afectada, ja sigui la família, el veïnat o qui passa pel carrer.

L’evidència disponible va en aquesta línia. Per això, les guies europees del 2025 recomanen formar el màxim de ciutadans possible i fer obligatòria la formació en RCP per als infants, l’alumnat i les persones que s’examinen del carnet de conduir, i assenyalen que la formació obligatòria a l’escola és la mesura amb més impacte a llarg termini sobre l’RCP dels testimonis. La guia europea de mort sobtada també aconsella una formació comunitària en SVB que comenci a la infància i es repeteixi. El 2015 l’Organització Mundial de la Salut va avalar la declaració Kids Save Lives, que recomana dues hores de formació en RCP cada any a partir dels 12 anys. En definitiva, cada persona formada augmenta la probabilitat que, quan passa, hi hagi algú preparat al costat.

Una comunitat preparada per respondre depèn tant de la disponibilitat i l’accés als DEA com del coneixement i la formació de la ciutadania. Formar-se en SVB ens capacita individualment i com a comunitat per actuar de manera efectiva i coordinada, i contribueix a crear comunitats més responsables, solidàries i saludables.

Aquesta és també una línia del nou Pla de Salut, que preveu reforçar la capacitació de la ciutadania en suport vital bàsic i en l’ús dels DEA mitjançant la formació de l’Escola de Salut Catalana i als centres educatius de secundària, adreçada a l’alumnat d’ESO. I el 16 d’octubre se celebra el Dia Mundial de Conscienciació de l’Aturada Cardiorespiratòria, impulsat per l’European Resuscitation Council: una bona ocasió per sumar-s’hi.

Saber què fer pot canviar el final de la història. Reconèixer l’emergència, trucar al 112, començar l’RCP i fer servir un DEA si n’hi ha un a prop són gestos que qualsevol persona pot aprendre. Els coneixements del curs estan orientats al públic general i no substitueixen el consell d’un professional de la salut, però ens permeten ser el pont que manté viva la persona fins que arriben els equips d’emergència.

Des del Pla director de malalties cardiovasculars es va proposar a l’Escola de Salut Catalana, dur a terme una activitat formativa, dissenyada de manera col·laborativa, amb la participació de professionals sanitaris, tècnics de salut i associacions de pacients. El curs «Com hem d’actuar davant d’una aturada cardiorespiratòria? Tu també pots salvar vides», ofereix coneixements i habilitats per reconèixer una emergència, activar la cadena de supervivència i aplicar maniobres bàsiques: l’RCP, l’ús del DEA i la desobstrucció de la via aèria en cas d’ennuegament.

Aquest curs s’anirà actualitzant a mesura que apareguin noves dades sobre reanimació, ja que les guies europees i els estudis es van actualitzant. En les nou primeres edicions, segons l’avaluació del mateix curs, la satisfacció dels participants va ser del 100% i el grau d’assoliment dels objectius, d’entre el 99,5% i el 100%; l’enquesta la va respondre entre el 94% i el 98% dels participants. Aquest mes d’octubre s’inicia la desena edició. 

Des del Pla director, treballarem amb l’Escola per dissenyar, també de forma col·laborativa, noves activitats formatives, com els cursos de Salut cardiovascular de la dona i Dormir saludablement (parlem poc de la importància del son en la salut), entre d’altres.