Els documents de voluntats anticipades (DVA), la demència i el rebuig de a la ingesta d’aliments sòlids i líquids per via oral

Cada cop hi ha més publicacions que fan referència al diagnòstic de demències en les formes precoces, fins i tot presimptomàtiques, i el cas més conegut és la malaltia d’Alzheimer. Les demències –segons un estudi publicat per la Unitat de Demències de l’Hospital Universitari de Bellvitge– tenen una prevalença del 9,6% en persones de més de 70 anys, i d’això es pot deduir que 112.000 catalans en pateixen. Entre 30.000 i 40.000 en pateixen una forma moderada i entre 30.000 i 40.000 més en pateixen una forma greu, en la qual, entre molts d’altres, es habitual que es produeixin problemes relacionats amb l’alimentació. 

L’article que es presenta, publicat a The Hasting Center Report, planteja la utilitat del document de voluntats anticipades (DVA) per limitar el tractament mèdic i per eliminar els aliments sòlids i líquids per via oral quan es pateix una demència greu. Segons els autors de l’article, les controvèrsies que moltes vegades han sorgit per la dificultat o improcedència de seguir els DVA no n’invaliden la utilitat. Els autors assenyalen les diferents maneres de procedir davant del rebuig o la indiferència a la ingesta d’aliments sòlids i líquids, situacions que generen molt desassossec entre els familiars, cuidadors, professionals o directius de les institucions en què es troben aquests malalts.

Les característiques de la societat nord-americana –en què el 50% dels qui tenen més de 60 anys disposen d’un DVA– són sensiblement diferents de les de la societat catalana –en la qual tan sols el 2% de la població disposa d’un DVA–; però això no invalida que molts dels motius que s’exposen a l’article esmentat respecte de la necessitat de continuar amb l’alimentació o desistir-ne en persones amb una demència greu siguin d’interès tant per als professionals com per als mateixos pacients o les seves famílies.