• Imprimeix

La boca i les dents

La boca és l’orifici, situat a la zona inferior de la cara, per on s’introdueixen els aliments. Esdevé, per tant, el primer component de l’aparell digestiu.

Les dents són òrgans durs col·locats en forma d’arc dins la boca.

 

Estructura i components

La boca està formada per:

  • Les mucoses. Recobreixen i protegeixen l’interior de la boca. Produeixen saliva i això fa que es mantinguin humides.
  • El paladar. És la part superior de la boca i està cobert per la mucosa oral. La part anterior s’anomena paladar dur i la part posterior, paladar tou o vel del paladar.
  • La llengua. És un múscul cobert en la seva part superior de petites protuberàncies, anomenades papil·les, que permeten captar el sabor dels aliments.
  • Les glàndules salivals. Es localitzen a les parets i a la base de la boca. S’encarreguen de segregar saliva, que humiteja els aliments i ajuda a descompondre’ls.
  • Els llavis. Estan coberts de pell per la part externa i de mucosa per la part interna.
  • Les dents. Estan formades per:
    • La corona. Part visible de la dent.
    • El coll. Unió entre la corona i l’arrel.
    • L’arrel o arrels. Part coberta per l’os i la geniva en estat de salut. En cas de periodontitis, de pèrdua de l’os de suport, les arrels poden quedar exposades a l’exterior.
    • Hi ha quatre tipus de teixits:
      • Esmalt. Part blanca que recobreix i protegeix la corona. Està format per sals de calci i és insensible al dolor perquè no té terminacions nervioses. És el teixit més dur del cos.
      • Dentina. Es troba per sota de l’esmalt i li proporciona elasticitat. És responsable del color de les dents i protegeix la polpa o nervi. La dentina té sensibilitat perquè té terminacions nervioses dins els túbuls.
      • Polpa o nervi. Part més tova de la dent, on hi ha els vasos sanguinis, que condueixen la sang a la dent, i les terminacions nervioses, que li proporcionen sensibilitat.
      • Ciment. Cobreix l’arrel i permet la unió de la dent amb l’os mitjançant unes fibres que la sostenen que s’anomenen lligament periodontal.
  • Les genives. És un teixit de color rosat que recobreix l’os maxil·lar superior i inferior.
  • Els maxil·lars. Són els ossos que subjecten les dents. L’os maxil·lar inferior s’anomena també mandíbula.

Funcions

  • Mastegar. Les dents, amb ajuda de la saliva i de la llengua, trituren i humitegen els aliments, que s’empassen a través de la faringe i arriben a l’estómac per extreure’n els nutrients.
  • Parlar. Algunes dents serveixen, juntament amb els llavis i la llengua, per formar sons i pronunciar correctament determinades paraules.
  • Estètica. Les dents formen part del nostre aspecte. Les dents donen forma a la cara i faciliten l’expressió de les emocions.

Tipus de dents permanents

  • Incisives. N’hi ha vuit: quatre superiors i quatre inferiors. Tenen forma de pala i s’encarreguen de tallar els aliments en porcions més petites.
  • Canines. N’hi ha quatre: dues superiors (també anomenades ullals, especialment en el cas dels animals) i dues inferiors. Són llargues i afilades i la seva funció principal és esquinçar els aliments.
  • Premolars. N’hi ha vuit: quatre superiors i quatre inferiors. S’utilitzen tant per esquinçar com per triturar els aliments.
  • Molars. N’hi ha dotze: sis superiors i sis inferiors. Es divideixen en primeres, segones i terceres molars (també anomenades queixals del seny). Tenen puntes i solcs i habitualment més d’una arrel. Serveixen per xafar i triturar els aliments i transformar-los en una massa tova que es pugui empassar o deglutir.

Desenvolupament i erupció de les dents: dentició temporal i dentició definitiva

La dentició és el conjunt de dents i també és el desenvolupament i erupció de les dents a través de les genives a la boca dels nadons i els infants. N’hi ha de dos tipus:

  • Dentició temporal o de llet. Aquestes dents comencen a desenvolupar-se abans de néixer, empenyent les genives entre els sis mesos i el primer any de vida, i acaben de sortir als dos anys i mig aproximadament. En total en surten vint: deu al maxil·lar superior i deu al maxil·lar inferior. Cada maxil·lar té quatre incisives, dues canines i quatre molars. Aquest procés pot provocar baveig, irritabilitat, necessitat de mossegar, inflamació, dolor i sensibilitat de les genives, rebuig al menjar i problemes per dormir.
  • Dentició permanent o definitiva. Les dents definitives es comencen a formar sota les arrels de les dents de llet. Quan les de llet són a punt de caure, cap als sis anys d’edat, és perquè l’arrel s’ha anat dissolent per efecte de la pressió de la dent definitiva que erupciona. Les terceres molars o queixals del seny són les darreres a sortir, entre els 16 i els 25 anys. Les terceres molars no es formen en totes les persones. El fet que no es formin s’anomena agenèsia. La dentició definitiva inclou 32 peces: 16 al maxil·lar superior i 16 al maxil·lar inferior si no hi ha agenèsia.

Calendari de dentició

 Dentició

 Edat

 Erupció dentària

Nombre total de dents

Primera (temporal o de llet)

6 mesos - 1 any

8 incisives temporals

8

Primera (temporal o de llet)

1 any - 18 mesos

4 primeres molars temporals

12

Primera (temporal o de llet)

18 mesos - 2 anys

4 canines temporals

16

Primera (temporal o de llet)

2 anys – 2 anys i mig

4 segones molars temporals

20

Segona (definitiva)

6 anys

4 primeres molars permanents

24

Segona (definitiva)

6 anys - 8 anys

8 incisives permanents

 

Segona (definitiva)

8 anys - 9 anys

4 premolars permanents

24

Segona (definitiva)

9 anys - 12 anys

4 canines i 4 premolars permanents

 

Segona (definitiva)

12 anys

4 segones molars permanents

28

Segona (definitiva)

16 anys - 25 anys

4 terceres molars permanents

32

Erupció de les dents
Data d'actualització:  12.09.2018