• Imprimeix

L'aigua de consum humà

L'aigua és un recurs fonamental per a la vida i la salut de les persones, però no sempre és apta per al consum. Com a conseqüència de l'activitat humana, ja sigui industrial, agrícola, ramadera o domèstica, les aigües subterrànies i superficials incorporen substàncies o microorganismes que les poden fer perjudicials.

La importància de beure aigua desinfectada

Per evitar la transmissió de malalties infeccioses a través de l'aigua cal tractar-la de manera adequada i desinfectar-la. La desinfecció sistemàtica de les aigües de consum públic és una de les actuacions de salut ambiental que ha salvat més vides humanes. No desinfectar l'aigua de consum humà és un risc innecessari per a la salut. Sobretot, afecta els infants, les persones amb immunodeficiències, la gent gran i les persones no acostumades a un tipus d'aigua determinat. A Catalunya, el procediment més utilitzat per desinfectar l'aigua és la cloració, mitjançant l'aplicació del clor gasós o de solucions d'hipoclorit sòdic, popularment conegut com a lleixiu. 

Els nitrats a l'aigua de consum

Què són els nitrats?
Els nitrats són una sal química derivada del nitrogen que, a concentracions baixes, es troba de manera natural en l'aigua i el sòl.

Quina és la causa de la presència de nitrats en l'aigua que consumim?
La presència de nitrats en les aigües de subministrament públic és la conseqüència de la contaminació de les aigües naturals per compostos nitrogenats. Es pot parlar de dos tipus principals de fonts de contaminació de les aigües naturals per compostos nitrogenats: la contaminació puntual i la dispersa. El primer cas s'associa a activitats d'origen industrial, ramader o urbà (abocament de residus industrials, d'aigües residuals urbanes o d'efluents orgànics de les explotacions ramaderes; lixiviació d'abocadors, etc.), mentre que en el cas de la contaminació dispersa o difosa, l'activitat agronòmica n'és la causa principal.

Si bé les fonts de contaminació puntual poden exercir un gran impacte sobre les aigües superficials o sobre localitzacions concretes de les aigües subterrànies, les pràctiques d'adob amb fertilitzants (orgànics o inorgànics) són generalment les causants de la contaminació generalitzada de les aigües subterrànies. Determinats processos de potabilització d'aigües naturals destinades al subministrament a la població, com és el cas de la desinfecció, comporten l'oxidació dels compostos nitrogenats (com l'amoni i els nitrits) a nitrats. Per tant, en les aigües de consum públic la presència de nitrats és conseqüència del contingut d'aquest compost en les aigües naturals i de la transformació dels altres compostos nitrogenats a nitrats, a causa de la necessària desinfecció.

Com estem exposats als nitrats?
La ingestió de nitrats no és exclusiva de l'aigua de beguda, ja que aquest compost es pot trobar en molts aliments. Algunes espècies vegetals, especialment les bledes, els espinacs i l'enciam, tenen gran capacitat d'acumulació de nitrats. El grau d'acumulació no depèn només del tipus i varietat genètica sinó també de la temperatura, la llum solar, el nitrogen disponible i el tipus de conreu.

Les sals sòdiques i potàssiques dels nitrats i dels nitrits s'utilitzen com a additius conservants d'aliments, especialment de determinats productes carnis, ja que el nitrit impedeix de manera molt eficaç el creixement d'espores de Clostridium botulinum i, per tant, la formació de la toxina botulínica. Alguns estudis realitzats en diferents comunitats indiquen que la ingesta mitjana de nitrats a través de la dieta (exclosa l'aigua de beguda) és d'uns 50 mg/dia.  

Quins efectes perjudicials per a la salut comporta la ingesta de nitrats? 
Des de fa temps s'ha posat de manifest que el principal efecte perjudicial per a la salut derivat de la ingesta de nitrats i nitrits és la metahemoglobinèmia, és a dir, un increment de metahemoglobina a la sang, que és una hemoglobina modificada (oxidada) incapaç de fixar l'oxigen i que provoca limitacions del seu transport als teixits. En condicions normals hi ha un mecanisme enzimàtic capaç de restablir l'alteració i reduir la metahemoglobina una altra vegada a hemoglobina. Quan la metahemoglobinèmia és elevada, la primera manifestació clínica és la cianosi, generalment associada a una tonalitat blavosa de la pell. Els nitrits presents a l'organisme, tant si són ingerits directament com si provenen de la reducció dels nitrats, un cop absorbits i presents a la sang són capaços de transformar l'hemoglobina en metahemoglobina i poden causar metahemoglobinèmia.

D'altra banda, s'ha estudiat la possible associació de la ingesta de nitrats amb el càncer. Els nitrats no són carcinògens per als animals de laboratori. Sembla que els nitrits tampoc no ho són per ells mateixos, però poden reaccionar amb altres compostos (amines i amides) i formar derivats N-nitrosos. Molts compostos N-nitrosos s'han descrit com a carcinògens en animals d'experimentació.

Quins són els grups de població més sensibles als efectes adversos dels nitrats consumits a través de l'aigua de consum?
El grup poblacional que presenta més risc són els lactants alimentats exclusivament amb llet artificial. Entre la resta de la població, les persones que podrien patir efectes adversos són aquelles que presenten alteracions que provoquen un augment de la formació de nitrits, que tenen una hemoglobina anòmala o que pateixen mancances en el sistema enzimàtic encarregat de transformar la metahemoglobina en hemoglobina. Entre aquestes persones hi ha:

  • Les dones embarassades.
  • Les persones amb hipoclorhídria gàstrica natural o provocada per tractaments antiàcids (úlcera pèptica, gastritis crònica).
  • Les persones amb dèficits hereditaris de metahemoglobina-reductasa o de NADH.
  • Les persones amb hemoglobina anòmala.  

Quin és el nivell segur de nitrats en l'aigua de consum?
Per prevenir els efectes aguts de la metahemoglobinèmia en els nadons, l'OMS ha establert un valor màxim orientatiu de 50 mg/l de nitrats en l'aigua de consum. Aquest valor ha estat establert per prevenir la metahemoglobinèmia, tot indicant que el grup més vulnerable són els nadons menors de tres mesos alimentats amb llet artificial. Pel que fa als nitrits, l'OMS ha establert un valor guia provisional de 3 mg/l en relació amb els efectes aguts.

A la Directiva comunitària que regula la qualitat de les aigües destinades al consum humà els valors màxims admesos són 50 mg/l de nitrats i 0,5 mg/l de nitrits. A l'Estat espanyol la norma que transposa l'esmentada directiva (RD 140/2033) també estableix  un valor paramètric de 50 mg/l de nitrats. En canvi, per als nitrits és molt més rigorosa en la concentració màxima a sortida de tractament (0,1 mg/l) mentre que manté els 0,5 mg/l en l'aigua de la xarxa de distribució.

Què s'ha de fer per evitar els efectes perjudicials?
El grup de més risc són els lactants alimentats amb llet artificial. En cas que s'hagin de preparar biberons per als nadons s'ha d'utilitzar aigua de la millor qualitat possible, amb garantia microbiològica i amb continguts de nitrats inferiors a 50 mg/l. Qualsevol persona inclosa en els grups poblacionals de risc hauria d'abstenir-se de beure i preparar aliments amb aigua que superi els 50 mg/l de nitrats. En cas de dubte, fóra convenient consultar-ho amb el metge de capçalera. El contingut elevat de nitrats en les aigües de proveïment no en limita la utilització per a altres usos domèstics que no impliquin la ingestió, com dutxar-se, rentar la roba o rentar els utensilis de cuina.

Si faig bullir l'aigua, els nitrats desapareixen?
No, en bullir l'aigua els nitrats no desapareixen.

Podem coure els aliments a casa amb aigua amb nitrats?
L'ebullició de l'aigua provoca la concentració de les sals dissoltes. En cuinar els aliments, especialment els brous, augmenta la concentració de nitrats. Per tant, es recomanable que les persones incloses en els grups de risc (nadons, dones embarassades, persones amb malalties d'estómac amb tractament, etc.) no utilitzin aigua de la xarxa que supera els 50 mg/l per coure aliments. La resta de les persones poden utilitzar l'aigua per cuinar.

Podem netejar els aliments (verdures, fruita, etc.) amb l'aigua amb nitrats?
Tothom pot rentar els aliments amb aigua de la xarxa, perquè la quantitat de nitrats que pot quedar retinguda en els aliments és mínima. 

Em puc dutxar amb aquesta aigua?
Encara que l'aigua tingui continguts elevats de nitrats es pot utilitzar per dutxar-se, rentar la roba o els estris de cuina, sense risc per a la salut.

Els animals de companyia poden beure aigua amb nitrats?
Caldria pensar que calen les mateixes restriccions que per a les persones. Cal consultar al veterinari si per les característiques de cada animal de companyia aquest s'ha de considerar com a sensible a la ingesta de nitrats.  

Com es pot saber si l'aigua de la xarxa de subministrament supera el valor paramètric admès de nitrats?
El subministrament d'aigües de consum és competència municipal. L'ajuntament pot prestar el servei directament o a través d'una empresa gestora. En qualsevol cas, l'ajuntament ha de garantir el subministrament d'aigua apta per al consum.

Les entitats gestores del subministrament estan obligades a realitzar autocontrols de la qualitat de l'aigua que distribueixen. La periodicitat de les determinacions de nitrats depèn del cabal distribuït en cada zona de subministrament. Pel que fa a les zones més petites, han de fer una determinació cada 5 anys i quan la zona abasta més de 100 m3  n'han de fer una cada any. A més, si en el Programa de vigilància del Departament de Salut es detecta un incompliment del valor paramètric, es requereix a les companyies d'aigua fer-hi controls addicionals. Podeu conèixer els nivells de nitrats de l'aigua de la vostra zona de subministrament consultant a l'ajuntament o directament a l'entitat gestora del servei municipal.

Es poden eliminar els nitrats a casa?
Els nitrats no s'eliminen per filtració física o ebullició. Hi ha sistemes de tractament específics d'eliminació de nitrats, la instal·lació dels quals pot resultar adequada per als tractaments de xarxes públiques, però cal valorar la seva idoneïtat en xarxes de distribució particulars, per les seves característiques tècniques i pel cost econòmic que representen. No tots els aparells que hi ha al mercat pensats per ser instal·lats a les cases estan dissenyats per a l'eliminació de nitrats.

Què fa el Departament de Salut per evitar els perjudicis per a la salut de la població derivats del consum d'aigua de subministrament públic amb concentracions elevades de nitrats? 
Les actuacions del Departament de Salut relacionades amb la presència de nitrats en les aigües de consum es centren en el control de la qualitat fisicoquímica de les aigües i en actuacions específiques per tal de minimitzar-ne el risc. A banda dels autocontrols analítics que han de realitzar els ajuntaments o les entitats gestores del subministrament d'aigua per donar compliment al Reial decret 140/2003, la Direcció General de Salut Pública, mitjançant el Programa de control de la qualitat fisicoquímica de les aigües de consum, realitza analítiques completes periòdicament. Aquestes dades permeten efectuar l'avaluació del risc per a la salut dels consumidors d'aigua amb continguts elevats de nitrats i desencadenen un seguit d'actuacions sanitàries encaminades a protegir la salut de la població. Tots els resultats de les anàlisis efectuades a les xarxes de distribució són trameses a les entitats locals. Quan es detecta algun problema, com el fet de superar el valor paramètric admissible de nitrats, els resultats analítics s'acompanyen d'una valoració de la qualitat de l'aigua i d'un informe tècnic que insta els responsables del subministrament a efectuar les actuacions oportunes.

En el cas dels nitrats, les actuacions depenen de les condicions del sistema de subministrament i de les possibilitats de la zona en relació amb els recursos hidràulics disponibles. Si, malgrat això, no es pot aplicar cap solució de manera immediata i les xarxes de subministrament no poden rebaixar els nivells de nitrats per sota del valor paramètric, el Departament de Salut centra les actuacions en la informació a la població, especialment dirigida als grups de risc, a través dels metges i pediatres d'assistència primària com a agents d'educació sanitària. Els sanitaris han rebut directrius per recomanar a les persones pertanyents als diferents grups de risc que s'abstinguin de consumir aigua de la xarxa de subministrament públic, quan el contingut de nitrats superi el valor paramètric admissible.

Amb independència d'aquestes actuacions, cada cop que els serveis regionals del Departament de Salut tenen coneixement d'un nou incompliment del valor paramètric de nitrats indiquen, d'acord amb el que estableix l'article 27 del Reial Decret 140/03, la informació que ha de lliurar el gestor als seus usuaris, de manera periòdica, fins que no s'hagi comprovat que els nivells de nitrats són inferiors a 50 mg/l.

Data d'actualització:  27.08.2012