• Imprimeix

El soroll

El soroll és una barreja complexa de sons de freqüències diferents, que produeix una sensació auditiva considerada molesta o incòmoda i que, amb el pas del temps i per efecte de la seva reiteració, pot esdevenir perjudicial per a la salut de les persones.

Els estudis epidemiològics mostren prou evidència sobre la relació entre exposició a soroll ambiental i efectes adversos sobre la salut. Per aquest motiu, la contaminació acústica es considera no només una molèstia ambiental, sinó també un problema de salut pública.

Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el 30% de la població de la Unió Europea està exposada a soroll per trànsit a l’exterior dels habitatges a nivells superiors a 55 decibels (dBA) durant la nit. Aquests nivells, segons l’organisme, causen malestar fort.

L’Agència Europea del Medi Ambient exposa també que un 20% població de la UE pateix nivells de soroll que poden produir molèsties i efectes per a la salut.

El soroll excessiu pot produir: 

  • Deteriorament del sistema auditiu:
    • L’emmascarament de l’audició. Disminució de la capacitat perceptiva d’un so a causa de la presència simultània d’un altre so o de soroll. Pot esdevenir un problema en seguretat laboral.
    • La fatiga auditiva. Descens transitori de la capacitat auditiva. L'audició es recupera després d'un temps de descans sonor.
    • L’hipoacúsia permanent. Pèrdua parcial o total de la capacitat auditiva. Requereix una exposició a soroll elevada, en intensitat sonora i temps. 

 

  • Alteracions a altres sistemes de l’organisme, entre les quals destaquen:
    • Alteracions de la freqüència cardíaca i hipertensió arterial, que augmenten el risc de patir malalties cardovasculars. 
    • Alteracions del ritme respiratori.
    • Alteracions menstruals, baix pes en néixer, prematuritat, riscos auditius per al fetus. 

 

  • Danys psicosocials. Són efectes psicològics que s’acompanyen de símptomes físics. Interfereixen en les activitats diàries de les persones a casa, a l'escola, a la feina  i en el lleure:
    • Deteriorament cognitiu (disminució de la capacitat de concentració en lectura, atenció, resolució de problemes i memorització)
    • Pertorbació del repòs i el descans.
    • Dificultat de comunicació.
    • Alteracions del son.
    • Malestar, ansietat, estrès.
    • Comportament agressiu.
    • Tinnitus (percepció de xiulets).

A Guidelines for community noise (2000), l'OMS determina els valors límits de soroll recomanats per evitar efectes sobre la salut i en funció de l’espai on es troba la persona.

 

Valors límits recomanats

Espai

Efectes sobre la salut

LAeq(*)

(dB)

Temps

(h)

LAmax(**)

Fase(dB)

Exterior habitable

Malestar fort

55

16

-

Malestar moderat

50

16

-

Interior vivendes

Interferència comunicació verbal

35

16

45

Dormitoris

Pertorbació del son

30

8

-

Exterior dormitori

Pertorbació del son (finestra oberta, valors a l’exterior)

45

8

60

Interior aules escolars

Interferència a la comunicació, pertorbació a l’extracció d’informació

35

Durant la classe

-

Exterior zones escolars

Malestar (fonts externes)

55

Durant el joc

-

Interior zones hospitalàries

Pertorbació del son

30

8

40

Zones comercials, industrials i de trànsit (interior i exterior)

Danys a l’oïda

70

24

110

Festivals i activitats recreatives

Danys a l’oïda

100

4

110

Altaveus, interior i exterior

Danys a l’oïda

85

1

110

Música per auriculars

Danys a l’oïda

85

1

110

(*)LAeq: nivell de soroll continu equivalent

(**)LAmax: nivell màxim de soroll

En els darrers anys s’estan realitzant nombrosos estudis de recerca en relació a l'avaluació del risc del soroll, especialment pel que fa a les malalties cardiovasculars, la pertorbació del son, les molèsties, la pèrdua auditiva i els efectes cognitius. També s'estan realitzant debats científics al voltant de l'evidència existent i les necessitats de recerca sobre el soroll provinent dels aeroports, els efectes del soroll durant la nit i els efectes sobre els infants.

Un exemple interessant és l’estudi publicat l’any 2015 per investigadors del Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental (CREAL), centre aliat ISGlobal, i la Universitat Pompeu Fabra, sobre les associacions de l'exposició al soroll i als contaminants relacionats amb el trànsit a l'escola en el desenvolupament del comportament dels alumnes. En aquest estudi, publicat a Environmental Health Perspectives, es va comprovar que els infants d’entre 7 i 11 anys, residents a Barcelona i exposats a major contaminació de l'aire, presentaven més problemes de comportament degut al trànsit al centre educatiu. D’altra banda, l'exposició al soroll a l'escola es va associar específicament amb més símptomes de trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat (TDAH).

El marc normatiu català que regula la contaminació acústica recull els criteris de la UE i de l’Estat en aquest àmbit. Té la finalitat de garantir la protecció del dret a un medi ambient adequat, el dret a la protecció de la salut, el dret a la intimitat, el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans, sota els principis de prevenció, correcció i protecció, col·laboració, conscienciació i publicitat.

Els trets més significatius de la normativa són:

  • La consideració de la contaminació acústica des del punt de vista de les immissions. Una immisió és la concentració d’un cotaminant (en aquest cas, el soroll) en un punt determinat procedent de diversos focus d'emissió. La  llei estableix valors límits d’immissió en els diferents tipus de zones de sensibilitat acústica i usos del sòl.
  • La delimitació del territori en zones de sensibilitat acústica en funció d’uns objectius de qualitat. 
  • Les mesures que cal aplicar segons franges horàries, per garantir la protecció de les persones en les hores de descans. 
  • Mesures de gestió ambiental: mapes i plans. 
  • El dret d’informació a la ciutadania.
Data d'actualització:  17.04.2018