• Imprimeix

Picades i mossegades

El protocol de primers auxilis per tractar les diferents picades d'insectes i les mossegades d'animals és molt similar. La base és la neteja de la zona afectada i l'aplicació d'un desinfectant. Tot i això, en cada cas hi ha una sèrie de recomanacions especials a tenir en compte.

  • Extraieu el fibló. Si feu servir les pinces, procureu no enfonsar-lo encara més ni escampar el verí de l'insecte.
  • Renteu bé la zona afectada amb aigua i un sabó neutre.
  • Apliqueu-hi una gasa o roba neta amarada amb aigua freda.
  • Podeu aplicar un preparat farmacèutic a base d'amoníac, o bé fred (gel), sobre la picada.
  • En cas de picada a l'interior de la boca, doneu a la víctima gel per llepar o petits glops d'aigua freda.
  • No rasqueu ni fregueu la zona afectada.
  • En casos greus, els serveis sanitaris d'emergències poden administrar l'antídot corresponent, si està indicat, i traslladar la víctima a un centre sanitari, vigilant-li les constants vitals.

 

 

  • Sortiu de l'aigua.
  • No us grateu ni us fregueu la zona afectada amb tovalloles o altres peces de roba.
  • Retireu de la pell (amb pinces o guants) les restes de tentacle, si són visibles.
  • Renteu la ferida amb aigua salada.
  • No utilitzeu mai aigua dolça, ja que activa les cèl·lules i augmenta la quantitat de toxina injectada.
  • Ompliu una bossa de plàstic amb gel i apliqueu-la com més aviat millor, durant uns cinc minuts, sobre la zona de la picada (mai no heu de posar el gel directament sobre la pell).
  • Si la coïssor no es deté, podeu aplicar fred una altra vegada, durant cinc minuts més.
  • Per evitar la infecció de la ferida, s'aconsella que apliqueu sobre la pell un antisèptic (alcohol iodat) tres o quatre vegades al dia, durant 48-76 hores.
  • Heu de prendre aquestes mesures com més aviat millor. Si les molèsties continuen o generen tremolors, nàusees, marejos o un dolor intens, acudiu a un centre sanitari.

Els escurçons es distingeixen de les serps perquè:

  • Són més petits; no solen arribar a un metre de llargada.
  • Tenen un cap peculiar, ample i aplanat, en forma de V.
  • Tenen un dibuix en forma de ziga-zaga al dors.
  • Les pupil·les estan traçades verticalment.
  • Tenen l'apèndix nasal una mica aixecat, en forma de banya.
  • Els ullals són mòbils i estan situats al davant de la boca.
  • Tenen la cua curta i cònica.

     


En el cas de picada d'escurçó, cal prendre les precaucions següents:

  • Si en la primera mitja hora no hi apareixen símptomes locals inflamatoris, la possibilitat d'inoculació de verí és molt escassa.
  • Manteniu la víctima en repòs i impediu-li qualsevol moviment, ja que l'activitat muscular augmenta la difusió del verí i, en conseqüència, la seva acció tòxica.
  • Cal que l'extremitat afectada es mantingui a un nivell més baix que la resta del cos, per dificultar la difusió sanguínia del verí.
  • Renteu la ferida amb aigua i sabó i apliqueu-hi un antisèptic. Si és possible, caldria que fos un antisèptic que no deixi pigmentació, per tal de poder detectar canvis posteriors en la coloració de la pell.
  • Cobriu la ferida amb una gasa estèril, però sense aplicar-hi pomades ni cremes ja que no aporten cap benefici.
  • Apliqueu bosses d'aigua freda a l'extremitat afectada, separades de la pell mitjançant una tovallola. No poseu mai gel directament en contacte amb la pell.
  • Pot ser útil l'administració d'algun analgèsic (paracetamol) per calmar el dolor.
  • Traslladeu la víctima immediatament a l'hospital, o activeu els sistemes d'emergències si sou en llocs molt aïllats.
  • Mesures que cal evitar:
    • No feu incisions al voltant de la ferida, ja que es podria facilitar la penetració del verí i provocar risc d'infecció.
    • No succioneu el verí amb la boca, perquè si hi teniu petites ferides, càries, etc., podeu absorbir el verí (enverinament del salvador), i la quantitat de verí que s'obté amb aquesta tècnica no justifica el risc.
    • Mai no heu de cremar la ferida.
    • No heu d'aplicar lleixiu, ni permanganat potàssic, ni fang, ni herbes a la ferida.
    • No feu torniquets. Els torniquets que comprimeixen massa agreugen la simptomatologia local i poden arribar a produir isquèmia de l'extremitat. A més, quan el torniquet es desfà, el verí passa directament a la circulació sanguínia i provoca un xoc.
    • No heu de subministrar begudes alcohòliques.
    • No heu d'aplicar el sèrum antiofídic al voltant de la ferida, perquè augmenta l'edema i la isquèmia.
    • No administreu fibrinogen en lloc de sèrum antiofídic, perquè s'impedeix la formació del coàgul.

La lesió consisteix en dos punts vermells separats un centímetre entre si.

 

  • Manteniu en repòs la zona afectada.
  • Desinfecteu la ferida.
  • Apliqueu-hi fred local.
  • Traslladeu la víctima urgentment al centre sanitari més proper per a una injecció antiverí abans que hagi passat una hora de la picada.
  • No feu incisions a la ferida.
  • No succioneu el verí.
  • Netegeu la ferida amb aigua i sabó.
  • Cohibiu l'hemorràgia, si n'hi ha.
  • Apliqueu una solució comercial desinfectant a base de povidona iodada.
  • Cobriu la ferida amb un apòsit estèril o roba neta.
  • Traslladeu la víctima a un centre sanitari per a profilaxi antitetànica i vacunació antiràbica, si cal.
  • Si és possible, comproveu si l'animal està vacunat correctament.
Data d'actualització:  19.07.2017