• Imprimeix

La incapacitat permanent per treballar

La incapacitat permanent (IP) és el reconeixement oficial de la situació d’una persona treballadora que, malgrat haver seguit el tractament mèdic prescrit, presenta greus reduccions anatòmiques o funcionals que disminueixen o anul·len la seva capacitat laboral  de manera previsiblement  definitiva .

Per substituir els ingressos que la persona treballadora amb incapacitat permanent deixa de percebre, existeix una prestació econòmica de la Seguretat Social.

El grau d’incapacitat permanent, entre d’altres factors,  és determinant per establir, en cada cas, l’import d’aquesta prestació.

Informació relacionada

Prestació d'Incapacitat Permanent

Web de la Seguretat Social

Segons els impediments que tingui la persona per treballar, s’han establert quatre graus d'incapacitat permanent:

Incapacitat permanent parcial:  Quan les seqüeles d’una malaltia o d’un accident provoquen una disminució no inferior al 33%  en el rendiment  normal per a la professió habitual i alhora no inhabilita completament la persona per realitzar aquesta feina (pot continuar fent algunes tasques fonamentals).
Informació sobre la incapacitat permanent parcial al web de la Seguretat Social.

Incapacitat permanent total: Quan la situació de la persona treballadora li impedeix dedicar-se a la seva professió habitual, però no l’inhabilita per dedicar-se a altres activitats laborals.
Informació sobre la incapacitat permanent total al web de la Seguretat Social.

Incapacitat permanent absoluta: Quan la situació de la persona treballadora l’inhabilita   per complet per a qualsevol professió o ofici.
Informació sobre la incapacitat permanent absoluta al web de la Seguretat Social.

Gran invalidesa: Quan la persona afectada per una incapacitat permanent necessita l'assistència d'una altra persona per als actes més essencials de la vida, com vestir-se, desplaçar-se, menjar...
Informació sobre la gran invalidesa al web de la Seguretat Social.

 

Les situacions d’incapacitat permanent són revisables, i és possible, en funció de l'evolució de la malaltia, passar d'un grau a un altre Fins i tot, en cas de produir-se una millora important, la persona treballadora pot recuperar la seva capacitat laboral.

El procés de reconeixement de la situació d’incapacitat permanent pot iniciar-se:

  • Per esgotament del termini màxim establert per a la baixa mèdica sense que s’hagi produït una curació o recuperació total de la persona  treballadora.
  • Per altres vies d’ofici, en el marc de les competències i procediments de seguiment i control de les baixes de l’Institut nacional de la Seguretat Social i l’Institut Social de la Marina, les entitats col·laboradores amb  la Seguretat Social i el sistema públic de salut.
  • A petició de la persona interessada.

L’Institut Nacional de la Seguretat Social és l’organisme que determina si existeix una incapacitat permanent i el seu grau, a partir d’un dictamen (necessari, però no vinculant) previ de l’ICAM, que és l’organisme responsable a Catalunya de fer les valoracions mèdiques de les incapacitats permanents.

El procés de revisió del grau d'incapacitat pot iniciar-se:

  • A petició de la persona interessada, per agreujament o millora de la situació d'incapacitat.
  • D’ofici per l’Institut nacional de la Seguretat Social i l’Institut Social de la Marina, les entitats col·laboradores amb la Seguretat Social i el sistema públic de salut.
    També d’ofici, es pot iniciar per part de l’INSS per represa d’activitat: sempre que una persona que rep una prestació d'incapacitat permanent es dona d'alta a la Tresoreria General de la Seguretat Social per reinici d’una activitat laboral, es revisa si han canviat els criteris determinants del grau d'incapacitat que té reconegut.
Data d'actualització:  22.11.2018