• Imprimeix

Què és i quant pot durar la baixa mèdica?

La baixa mèdica, també anomenada incapacitat temporal o baixa laboral, és el reconeixement oficial que una persona treballadora que cotitza a la Seguretat Social no pot fer la feina habitual per un problema de salut. Generalment dóna dret a una prestació econòmica.

El reconeixement d’aquesta situació es fa a través d’un document anomenat comunicat de baixa mèdica que, de manera general, emet el metge o la metgessa del sistema públic de salut.

En determinades circumstàncies, la situació de baixa també pot ser reconeguda per metges i metgesses de les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social.

 

Durant la baixa és obligatori seguir el tractament indicat i assistir a les cites de reconeixement mèdic.

Durant la situació de baixa és obligatori: 

  • Seguir el tractament indicat.
  • Assistir als reconeixements mèdics, tant de seguiment del metge d’atenció primària com per citació de l’ICAM o de qualsevol entitat gestora.

 

La situació de baixa és incompatible amb qualsevol activitat laboral.

L’incompliment d’aquestes obligacions pot donar lloc a l’alta mèdica i a la suspensió o extinció de la prestació econòmica.

Segons el tipus de situació que impedeixi que la persona pugui fer la seva feina habitual (tipus de contingència) la baixa pot ser:

  • Per contingències comunes (malaltia comuna o accident no laboral)
  • Per contingències professionals (malaltia professional o accident de treball)

 

La causa de la baixa, juntament amb la situació de la persona treballadora (activa o desocupada) i el seu règim d’afiliació a la Seguretat Social, determinen els procediments de reconeixement, seguiment i control de la baixa. 

La durada estimada d’una baixa pot anar des d’1 a 365 dies.

Segons la durada prevista, la baixa serà:

  • Molt curta: Menys de cinc dies naturals
  • Curta: De 5 a 30 dies naturals
  • Mitjana: De 31 a 60 dies naturals
  • Llarga: De 61 dies naturals o més

 

La durada prevista de la baixa determina les visites de seguiment i de confirmació de l’estat de salut del pacient durant el procés.

 

El metge o la metgessa que examina la persona que no es troba bé disposa d’unes taules informatives de l’Institut Nacional de la Seguretat Social sobre les patologies que poden generar incapacitats laborals. Aquestes taules inclouen la durada estàndard de la baixa per a cada patologia.

Per assignar la durada de la baixa més adequada per a cada persona, a més a més del diagnòstic i les limitacions funcionals derivades del seu estat de salut, es tenen en compte l’edat i el tipus de feina que fa habitualment.

Amb l’ajut d’un aplicatiu informàtic que combina tots aquests factors, el metge o la metgessa pot obtenir l’anomenat temps òptim de durada de la baixa. 

Si se supera el temps màxim de la baixa (365 dies), l’organisme competent de la gestió i el control passa a ser l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) o l'Institut Social de la Marina (ISM). 

En aquests casos, tot i que el metge o metgessa de capçalera és qui continua atenent la persona en situació de baixa i fent el seguiment del tractament, a partir del dia 365 es deixen d'emetre comunicats de confirmació i només pot finalitzar la baixa l’INSS, amb un dictamen previ de l'ICAM. 

Un cop superat aquest temps màxim de la baixa, es produeix una d’aquestes tres situacions:

  • La baixa es prorroga excepcionalment fins a un màxim de 180 dies més si es preveu que en aquest termini la persona es podrà recuperar.
  • En el moment que es considera que la persona treballadora ja s'ha recuperat, se li dona l'alta mèdica mitjançant una resolució de l'INSS/ISM.
  • S’inicia, si escau, el tràmit per al reconeixement de la situació d’incapacitat permanent per treballar.

 

Data d'actualització:  22.11.2018