• Imprimeix

Utilització i límits en la pràctica

L’existència de voluntats anticipades comporta l’obligació de tenir-les en compte en la presa de decisions. Per tant, el professional té el deure legal i ètic de respectar-les, ja siguin verbals o escrites, dins dels límits legals i d’acord amb la bona praxi.

Tenir en compte el DVA, però, no vol dir fer-ne un seguiment mimètic i literal, sinó responsable; fet que comporta sempre una lectura crítica i prudent, de manera que ha de portar a una reflexió que permeti que la decisió es basi, en primer lloc, en el respecte a la voluntat del pacient.

Els límits que assenyala la llei són:

  • Que la voluntat impliqui una acció contra l’ordenament jurídic.
  • Que la voluntat impliqui una acció mèdica contra les bones pràctiques Una altra cosa és que la voluntat expressada no consenti o limiti l’actuació mèdica, cosa que sí que pot fer. Cal insistir en això: seguint el sentit del consentiment informat (del qual el DVA n’és una extensió), la limitació o negativa al tractament per part del malalt és legítima, encara que l’actuació que se li havia proposat s’inscrigui en una bona pràctica clínica i, per tant, sigui racional i, fins i tot, vital. El malalt, malgrat tot, té dret a rebutjar-la, personalment o a través d’un DVA, cas en què el metge no pot fer cap objecció, ni de consciència personal ni de bona pràctica general. En altres paraules, el metge no pot invocar l’objecció com a excusa per imposar una actuació.
  • Que la situació que presenta el pacient no sigui la descrita al DVA i que això ens faci dubtar raonablement sobre si, en aquest cas concret, el malalt mantindria la lletra del contingut del DVA.

En relació amb aquests límits cal dir que, tot i que en el moment de la confecció del DVA algunes pràctiques no estiguin disponibles ni legalment acceptades, poden esdevenir-ho en el futur. Les lleis i els recursos tècnics poden canviar. Conseqüentment, la persona que efectua un DVA pot plantejar-se incloure-hi desitjos i peticions no assumibles actualment, fins i tot si en el moment d’atorgar-lo no es poden complir per falta de mitjans tecnològics o per il·legalitat, la seva expressió en el document serà útil per orientar decisions futures. És a dir, un DVA pot contenir demandes no assumibles i, tot i això, ser vàlid com a document i presentar un contingut útil com a orientació per a la presa de decisions.

La decisió que cal prendre s’ha de consensuar amb el representant nomenat o, si no n’hi ha, amb la família. A més, es recomana que es prengui col·legiadament (equip, sessió clínica, comitè d’ètica assistencial). La decisió s’ha de raonar per escrit a la història clínica, segons assenyala la llei bàsica.

      Ajuda dels comitès d’ètica assistencial

En els casos en què hi hagi una dificultat per interpretar la voluntat expressada o es produeixi una situació de discrepància de criteris per part dels familiars, de les persones vinculades, del representant o dels professionals, el comitè d’ètica assistencial del centre pot oferir una ajuda eficaç: multidisciplinària, racional i amb una metodologia reconeguda, que pot ser enriquidora.

Data d'actualització:  18.01.2018