• Imprimeix

Trastorn per afartament

Trastorn per afartament

Els trastorns per afartament són els episodis d'ingesta voraç, similars als de pacients bulímics, de manera recurrent però sense conductes compensatòries. La diferència més notable amb la bulímia nerviosa és l'absència de mecanismes compensatoris dels afartaments, per la qual cosa amb el temps el pacient s'encamina inexorablement cap a un problema d'excés de pes o obesitat.

Un episodi d'afartament es caracteritza per les dues condicions següents:

  • Ingesta, en un curt període de temps, d'una quantitat de menjar definitivament superior a la que la majoria de persones podrien consumir en el mateix temps i sota circumstàncies similars.
  • Sensació de pèrdua de control sobre la ingesta durant l'episodi (per exemple, sensació que no es pot parar de menjar o controlar què i quant s'està menjant).

Trastorns d'ansietat
En els TCA es presenten quadres fòbics específics (fòbia a certs aliments, fòbia social, etc.) i altres com ara la claustrofòbia o les fòbies simples no relacionades. El mateix podem dir de les crisis de pànic o crisis d'angoixa.

 

Trastorns obsessivocompulsius (TOC)
Les persones amb TCA presenten una prevalença important de trets de personalitat obsessius. Moltes són persones rígides, estrictes, ordenades, responsables, constants, intransigents i poc tolerants, trets de personalitat que predisposen i acompanyen els TCA.

 

Trastorns de la personalitat
Al voltant del 30% de casos de trastorns de la conducta alimentària presenten trastorns de la personalitat.

 

Trastorns de l'estat d'ànim
La depressió està també íntimament relacionada amb els TCA.

 

Trastorns del control dels impulsos
Algunes de les conductes pertorbades dels trastorns de la conducta alimentària suposen una pèrdua de l'autocontrol (conducta de sobreingesta, conductes de purga, autoagressions, etc.), però també hi ha altres trastorns del control dels impulsos com poden ser la cleptomania o la tricotil·lomania.

Els episodis d'afartament s'associen a tres o més dels símptomes següents:

  • Ingesta molt més ràpida del que és normal. 
  • Menjar fins a sentir-se desagradablement ple. 
  • Ingesta de grans quantitats de menjar tot i no tenir gana. 
  • Menjar d'amagat per ocultar la pròpia voracitat.
  • Sentir-se a disgust amb un mateix, deprimit, o sentir-se molt culpable després de l'afartament.
  • Malestar profund en recordar l'afartament. 
  • Els afartaments tenen lloc com a mínim dos dies a la setmana durant sis mesos. 
  • Els afartaments s'associen a estratègies compensatòries inadequades (per exemple: purgues, dejuni, exercici físic excessiu) i no sols apareixen en el transcurs d'una anorèxia o bulímia nervioses.
Data d'actualització:  16.01.2017